Avui comença un compte enrere de sis mesos que canviarà de manera molt notable, i gairebé històrica, la correlació de forces entre les grans companyies tecnològiques i els consumidors. La nova llei de Mercats Digitals (DMA en anglès) farà possibles coses fins ara impensables, com que els usuaris de Whatsapp puguin enviar missatges als de Telegram (i viceversa), que els posseïdors d’un iPhone descarreguin aplicacions de fora de l’Apple Store o que sigui possible desinstal·lar lliurement qualsevol aplicació que vingui de sèrie en un dispositiu.

La normativa entrarà plenament en vigor el març de 2024 i afectarà sis gegants del sector (Alphabet, Meta, ByteDance, Apple, Microsoft i Amazon), designats per la UE com a “guardians d’accés”, és a dir, empreses del sector amb una “posició econòmica forta i un impacte significatiu en el mercat interior en molts països de la Unió”. En cas d’incompliments, s'exposen a multes equivalents al 10% del seu volum de facturació.

A quins serveis afecta?

A efectes pràctics, els usuaris gaudiran de més llibertat d’elecció i menys submissió a les empreses un cop estiguin usant alguna aplicació, xarxa, programa o navegador dels ‘sis guardians’. La llista completa de la vintena serveis afectats per la nova llei són els següents: Facebook, Instagram, TikTok, LinkedIn. WhatsApp, Messenger, cercador de Google, Google Maps, Google Play, Google Shopping, Amazon, Amazon Store, App Store, Meta Store, Youtube, Chrome, Safari, i els sistemes operatius Android, iOS i Windows.

Què podrà fer l’usuari a partir d’ara?

A banda de desinstal·lar les aplicacions preconfigurades als seus dispositius sense patir cap mancança, un usuari de Microsoft, per exemple, ja no estarà obligat a utilitzar el programari de la mateixa empresa i podrà descarregar-se totes les apps i extensions que vulgui, encara que siguin de la competència directa.

Els consumidors, a més, podran combinar serveis de diferents empreses: usuaris de Signal seran capaços d’enviar missatges de text a persones que usin iMessage o WhatsApp sense necessitat d’obrir compte a totes les apps, o un instagramer podrà comunicar-se amb un perfil de TikTok sense haver de canviar d’app. 

I pel que fa a la butxaca, Brussel·les assegura que una conseqüència de posar límit a la concentració de poder empresarial i fomentar la competència més gran entre proveïdors de serveis acabarà traduint-se en preus més baixos.

Què ja no podran fer les empreses?

S’imposa l’obligació —fins ara era un requeriment voluntari— de comptar amb el consentiment explícit dels usuaris per rastrejar la seva activitat en línia i la recopilació de dades personals amb finalitats publicitàries, una part molt important del negoci de grans corporacions com Google.

Les companyies tampoc podran prioritzar els seus productes en els seus motors de cerca i amagar els d'altres grups empresarials, ni es podran transferir informació dels usuaris entre les diferents xarxes socials que formin part del mateix grup, com pot ser el cas de Meta amb Facebook i WhatsApp.