Amb la finalitat de recuperar el màxim nombre possible de restes òssies del període de la Guerra Civil a la Terra Alta, la direcció general de Memòria Democràtica ha dut a terme un escaneig aeri, a través de drons, de les 400 hectàrees afectades pels incendis de 2022 a Corbera d’Ebre. En aquestes zones fortament malmeses —pertanyents als voltants de la zona del Mas de la Pila— es van rebre durant els últims mesos múltiples avisos de troballes, fet que va impulsar a executar un pla d’urgència per a recollir-les.

Al juliol es va dur a terme la primera fase de l’operació amb tres càmeres de gran precisió incorporades a un dron, per capturar l’espai en alta definició. L’aparell va tenir en compte diferents espectres electromagnètics, com el visible, el tèrmic i l’infraroig. Les imatges obtingudes s’han analitzat amb tecnologia d’IA, basada en xarxes neuronals de convolució, algunes d’aquestes ja preparades per detectar imatges aèries.

El següent pas, que començarà de manera imminent, és el treball de prospecció amb el suport de les imatges capturades pel dron que permeti recollir totes les restes, tant les informades com les que es puguin localitzar a més a més. La prospecció comptarà amb un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, antropòlegs i historiadors i ha de servir, paral·lelament, per identificar altres indrets susceptibles de ser excavats més endavant, com trinxeres o espais on els soldats del front de l’Ebre hi van viure i combatre.

Retorn a les famílies

Tot i que la zona està plena de barrancs i és de difícil accés, actualment hi ha documentades diverses línies de trinxera construïdes en el decurs de la tercera o la quarta contraofensiva franquista (agost i setembre de 1938). Els combats i la falta de recursos de l’exèrcit republicà van provocar que molts cossos quedessin escampats o parcialment enterrats, i és per això que apareixen restes humanes de manera recurrent. 

Les restes òssies que es recuperin seran objecte d’estudis antropològics i genètics amb la voluntat final de poder-les retornar a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat.

Tota aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, es desenvolupa amb la col·laboració de la direcció d’Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), i l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del departament de Justícia, Drets i Memòria.