Dels temors a escala mediàtica i popular que suscita la irrupció de la intel·ligència artificial (IA), n'hi ha un de ben real, però del qual se’n parla poc: l’exclusió del punt de vista femení. El risc que aquesta nova tecnologia interpreti les dades i generi continguts i coneixement sense tenir en compte la manera de veure el món de la dona, més que un risc, és ja avui dia un problema real.

Per què els personatges femenins d’un videojoc, creats mitjançant els algoritmes, segueixen replicant els estereotips hipersexualitzats mentre els masculins es regeixen per patrons més lògics dins l’argument del joc? O quin és el motiu pel qual la IA es fa un embolic i retalla malament els cabells llargs d’una usuària a l’hora de posar-li un fons en una videotrucada? Per evitar aquesta discriminació implícita (l’anomenat biaix de gènere) i evitar que arreli, una de les fórmules més directes implica augmentar el nombre de dones en posicions TIC, sobretot en aquelles feines encarregades directament de desenvolupar la nova intel·ligència.

“Hi ha una carència de la visió femenina en aquest sector i això ha de ser fàcilment capgirable perquè tenim la sort que les TIC són un espai professional franc per a les dones i un dels pocs on per accedir-hi no hem de fer fora ningú”, explica la directora de l’Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI) de la UPC, Karina Gibert. En el marc del congrés WomenTech23 que s’ha celebrat a Barcelona, Gibert aposta per incrementar el 8,6% de dones que, fins a l’any 2021, treballaven en l’àmbit tecnològic: “Si per cobrir més de 14.000 places ens ha calgut importar talent de l’estranger, l’entrada de la dona ha de ser cabdal per eixugar aquest dèficit”.    

“Una tecnologia creada exclusivament per homes caucàsics, joves i sense discapacitats segurament no atendrà bé tots uns altres sectors de la població”

La presència de la IA és tot sovint invisible i difícilment detectable, fet que provoca que biaixos com el de gènere costa que surtin a la superfície. “Això no vol dir que no hi siguin. Hi són i, a més, vulneren drets de les dones que recull la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, malgrat que poca gent en conegui la seva existència”, matisa Gilbert, per a qui els biaixos en detriment de la dona abasten aspectes com el disseny, la usabilitat, les interfícies i, fins i tot, el mateix accés. “Una tecnologia creada exclusivament per homes caucàsics, joves i sense discapacitats segurament no atendrà bé tots uns altres sectors de la població”, alerta.

Exemples com el de la videotrucada o els videojocs poden ser casos anecdòtics dins un mar de fons més ampli. Si les dades que recull la IA són inexactes o incompletes perquè la representativitat de la dona hi escasseja, les prediccions que han d’ajudar a una millor presa de decisions de les empreses no funcionaran. “Ens calen més paràmetres i indicadors sistèmics que reflecteixin la realitat de les dones” reivindica l'especialista de la UPC, que també dona importància a iniciatives com les de l’Institut Europeu d’Innovació i Teconologia (EIT) encaminades a què cada cop més enginyeres ocupin els llocs que decideixen el finançament de projectes. D’aquesta manera, les iniciatives femenines rebrien més suport i els projectes tecnològics anirien abandonant aquest biaix.