Gairebé un terç dels espanyols ha estat víctima d’un ciberatac o d’una estafa electrònica durant la seva vida, d’acord amb un informe publicat per Kaspersky. El cas més habitual a l’Estat espanyol és comprar productes en webs fraudulentes i no rebre mai el producte (22%), però també és habitual descarregar virus sense voler que espatllen l’ordinador o empitjoren el rendiment (20,5%), o bé rebre un missatge que demana fer clic en un enllaç i introduir dades personals (12%).

Segons l’estudi de l’empresa especialitzada en ciberseguretat, que s’ha fet a partir d’una enquesta a 2.000 persones durant el desembre de 2022, la principal raó d’aquest problema és la manca de solucions de ciberseguretat. El document assenyala que, a escala regional, el 82,5% dels catalans protegeix els seus dispositius. Tanmateix, la xifra varia molt en funció de l’electrodomèstic: els ordinadors són clarament la prioritat, ja que es blinden en un 75,5% dels casos, mentre que els mòbils només compten amb cobertura en un 40,5% de les ocasions. Les menys vigilades són les tauletes electròniques, en què només un 18% instal·la programari defensiu. Quan se’ls pregunta per què no comptaven amb solucions de ciberseguretat, les respostes més habituals són que no ho consideren necessari, el preu, i que no han renovat una llicència caducada.

Entre les persones que sí que pateixen per les possibles conseqüències d’un ciberatac, el perill que més els preocupa és clarament el robatori de dades bancàries (85,5%), l’opció més escollida amb diferència, a força distància de la pèrdua de fotografies i vídeos (53,5%) o de l’accés a aquest material per part dels delinqüents.

Amb tot, que la ciutadania tingui preocupació i protegeixi els dispositius no vol dir que conegui realment com funciona el món de la ciberseguretat. Segons Kasperksy, l’error més habitual de la població és l’acceptació de clàusules i condicions sense llegir quan fan una compra o descarreguen un programari, que fa gairebé la meitat de la societat (49%). En segon lloc, es troba el fet de tenir la geolocalització sempre activada (27%) i, a més distància, fer servir sempre les mateixes contrasenyes (19,5%) i no fer còpies de seguretat dels arxius (19%). Aquest desconeixement també es filtra en el vocabulari específic. Si bé termes com hacker (85%), malware (77%) o phishing (75%) són reconeguts per una majoria àmplia, altres com ransomware (29,5%), deepfake (17%) o smishing (13,5%) són molt més minoritaris.