Tenir a un quart d’hora de distància de casa tots els equipaments necessaris per viure amb tranquil·litat i comoditat. Aquesta és la idea base de la ciutat dels 15 minuts, un concepte urbanístic ideat pel professor de la Universitat de París Carlos Moreno que ha començat a arrelar a diversos municipis europeus, entre els quals es troba Barcelona. Planificar una població que compleixi aquestes característiques implica tenir en compte una gran quantitat d’informació, i aquí és on la supercomputació i els bessons digitals es converteixen en els principals aliats de les administracions.

Amb aquesta idea al cap, el consistori de la ciutat ha col·laborat amb el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) per desenvolupar un bessó digital de la capital catalana que permeti localitzar les àrees amb més mancances i fer simulacions per escollir les millors ubicacions pels futurs equipaments públics. “El que buscàvem era digerir les dades de totes les instal·lacions d’interès, tant públiques com privades, i amb les dades del padró calcular les distàncies a peu, en bicicleta i amb altres transports”, explica a MetaData l’investigador sènior del BSC-CNS, Fernando Cuscietti. El projecte, que s’ha presentat aquest dimecres a la seu del BSC-CNS, consisteix en una primera prova de concepte especialitzada en l’àmbit de la ciutat dels 15 minuts. Aquesta iniciativa és una petita peça del gran puzle que suposa el bessó digital de Barcelona, que estarà format per nou grans capes temàtiques, compostes cadascuna d’elles per diferents mòduls. “La col·laboració amb l’Ajuntament consisteix en l’aplicació de la tecnologia per als usuaris finals per entendre com l’han de fer servir i com l’hem d’adaptar perquè funcioni millor”, assenyala.

La versió actual del mòdul, que ja es pot consultar en línia, ofereix informació sobre centres sanitaris i educatius, biblioteques i zones verdes. També hi ha capes dedicades al transport públic de la ciutat, però aquestes formen part d’un altre dels mòduls que conformaran el futur bessó digital. “Estem estudiant alguns serveis com els bancs i els comerços, però no cobrirà totes les necessitats diàries de compra”, detalla Cuscietti. La intenció és que l’eina pugui servir a l’administració pública per localitzar aquelles zones desproveïdes d’alguns serveis concrets i simular quin impacte tindria la construcció o desplaçament d’un equipament determinat. De fet, la tecnologia ja s’ha emprat amb un cas real, ja que es va utilitzar per decidir la ubicació de la Biblioteca Gabriel García Márquez de Sant Martí. En l’actualitat, els urbanistes són els que han de decidir quins aspectes cal simular i on fer-ho, però en el futur l’entitat pretén que el mateix sistema sigui capaç d’oferir les recomanacions més idònies.

Supercomputació aplicada a dades obertes

L’eina elaborada pel BSC-CNS es basa en l’ús de la ciència de dades geolocalitzades a partir de diversos models matemàtics, tant estadístics com de simulació logarítmica. “Avui dia, es pot arribar a fer una d’aquestes simulacions amb un ordinador potent de treball, però quan en tens moltes corrent en paral·lel i simultànies, necessites molta més capacitat de computació”, ressalta Cuscietti, una tasca per la qual els superordinadors de l’entitat catalana són idonis. La infraestructura informàtica del centre també es fa servir per entrenar els sistemes d’aprenentatge automàtic que s’integraran en el mòdul.

Per operar aquests models predictius és imprescindible disposar de dades de valor i, en aquest cas, s’ha emprat informació de tres fonts diferents. La primera d’elles és OpenStreetMaps, una plataforma ciutadana on la mateixa població aporta dades. La segona són les dades obertes del municipi, com les que estan publicades a Open Data BCN. Finalment, el model disposa de dades privades i anonimitzades proveïdes directament per l’Ajuntament de Barcelona. “Volem construir el bessó digital sobre fonts de dades públiques perquè en el futur sigui una eina transferible a altres ciutats, auditable i transparent per a la ciutadania”, comenta Cuscietti.

L’equip d’experts que forma part del projecte ha construït l’arquitectura tecnològica a través del núvol durant el darrer any i està ja pràcticament finalitzada: i de manera paral·lela, el BSC-CNS ha avançat en el desenvolupament dels mòduls que conformaran el bessó digital. La previsió és que a l’estiu de 2024 es presenti un model operacional que integri una versió ampliada del mòdul dedicat a la ciutat dels 15 minuts juntament amb quatre eines més. Aquestes estaran dedicades a controlar la qualitat de l’aire, a la transferència cap a transports més sostenibles, a l’impacte de les intervencions urbanístiques a escala social i a la implementació de l’economia circular.