Entre un 30% i un 50% dels pacients ingressats a la Unitat de Cures Intensives (UCI) desenvolupen el que es coneix com a síndrome post-UCI, una sèrie de símptomes físics, psicològics i emocionals que empitjoren la qualitat de vida després de l’alta. Per combatre aquesta problemàtica i millorar la rehabilitació funcional i cognitiva, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha equipat els 64 boxs de què disposa amb tecnologia immersiva que permet convertir les sales clíniques en diferents entorns personals i naturals.

“L’hospitalització d’un ésser estimat a l’UCI provoca xoc, ansietat, incredulitat, por i estrès; per tant, hem de gestionar les repercussions d’aquesta hospitalització tant en el pacient com el seu vincle familiar”, assenyala l’adjunt a la direcció d’Infermeria de l’HUB, Rafael Justel. És per això que des de l’hospital ha apostat per una UCI “més oberta, amable i confortable per a pacients, familiars i professionals”, que no només té en compte les funcions vitals, sinó que també cuida “la part emocional, social i l’adaptació de la persona a la vida diària”.

Les noves sales, instal·lades i cocreades per l’empresa catalana Qinera, permeten oferir experiències senzilles i adaptades a les necessitats del pacient, que exploten la immersió a través de jocs de llum, sons, projeccions i moviments vibratoris del llit, entre altres. Amb aquesta tecnologia es poden simular escenes com un bosc, un mar, un ambient nocturn o fins i tot una nau, però també es poden projectar fotografies pròpies i records personals. “Aquest entorn amb estimulació sensorial visual, auditiva i tàctil permet iniciar de forma precoç el tractament de rehabilitació dirigit a recuperar, en la mesura del possible, l’estat del pacient abans de l’ingrés”, explica el cap de secció del Servei de Medicina Intensiva de l’HUB, el doctor Francesc Esteve. En aquesta línia, els professionals de l’hospital busquen que les persones ingressades puguin començar a realitzar accions de la vida diària abans d’abandonar el centre, com menjar i beure o les tasques de cura personal.

Tots els elements del sistema es controlen des d’un únic dispositiu i es poden adaptar al ritme circadiari del pacient, és a dir, al cicle de dia i nit, a partir dels nivells lumínics i de la música, per tal d’evitar que perdi la noció del temps. Aquesta tecnologia també s’aprofitarà per treballar diverses funcions d’estimulació amb les persones ingressades, com la percepció, l’orientació o la memòria. “Podrem estimular d’aquesta forma les àrees cerebrals de la percepció sensorial, el control motor, la cognició, les emocions i la comunicació”, puntualitza el doctor Esteve. A més a més de l’ús que es farà de la nova tecnologia en el camp de la rehabilitació, l’HUB també preveu aplicar les tècniques d’estimulació multisensorial en alguns procediments invasius de les Unitats de Crítics, com la inserció de catèters o drenatges.