La multinacional xinesa Lenovo, dedicada a la fabricació de dispositius electrònics, invertirà durant els pròxims tres anys un total de set milions d’euros al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), la despesa en investigació més gran que ha fet la companyia a l’Estat espanyol. Aquest moviment preveu impulsar la medicina de precisió a través de la supercomputació, així com el disseny i desenvolupament dels xips europeus de codi obert i la creació de més superordinadors i centres de dades energèticament sostenibles.

Part dels recursos es destinaran a millorar i accelerar la medicina de precisió i la generació de nous tractaments contra malalties com el càncer. De fet, el BSC s’encarregarà de liderar el projecte QUSTom, una iniciativa europea per diagnosticar el càncer de mama a través de l’ús d’ultrasons i supercomputació. Entre els projectes que es veuran beneficiats per la injecció de capital de Lenovo es troba la investigació genòmica dirigida per Miquel Moretó, una recerca que busca la generació de nous tractaments contra malalties com el càncer i que, amb la supercomputació, es facilita l'emmagatzemament de dades relacionades amb l'ADN, que poden ocupar milions de gigabytes d'informació.

La inversió de la companyia xinesa s'emmarca en la seva aposta per Europa, conjuntament amb la nova fàbrica d'Hongria i el centre d'investigació d'Alemanya. "Estem compromesos a fer créixer l'agenda europea, compartim una visió comuna per promoure el codi obert", ha assegurat el vicepresident de Lenovo, Kirk Skaugen. I és que un dels objectius de l'associació és adoptar l'arquitectura oberta per ajudar els científics i investigadors amb plataformes de supercomputació més intel·ligents, eficients i sostenibles.

De fet, l'estimació de consum dels superordinadors més potents pot ser al voltant de 25 MW, l'equivalent al consum d'una ciutat de mida mitjana. Per això, la investigació conjunta entre BSC-CNS i Lenovo, encapçalada per Julita Corbalán, buscarà construir superordinadors i centres de dades més eficients energèticament, sostenibles i amb menys costos. Finalment, l'acord busca impulsar la competitivitat d'Europa en les noves tecnologies i en la fabricació de xips i semiconductors, després dels molts problemes en sectors com l'automoció, la informàtica i la salut arran de la pandèmia de covid-19 i la dependència de mercats com la Xina.