NFTs de llonganisses: la blockchain s’obre pas al sector alimentari

La traçabilitat que aporta la cadena de blocs permet corroborar la sostenibilitat dels productes i identificar al moment els lots en mal estat

Redacció

Les distribuïdores són la part de la cadena productiva menys oberta a adoptar la blockchain, ja que no volen cedir les seves dades
Les distribuïdores són la part de la cadena productiva menys oberta a adoptar la blockchain, ja que no volen cedir les seves dades | Vicente Zambrano González (Imatges Barcelona)

És habitual associar les tecnologies blockchain al món de les criptomonedes, atès que és una de les seves aplicacions més conegudes, però la cadena de blocs és una tècnica que s’està començant a emprar en multitud de sectors productius, i el de l’alimentació és un dels pioners. “Les crisis alimentàries successives dels darrers 20 anys han ensenyat que en el sector alimentari el que manca és confiança, així que és lògic que la blockchain hagi començat a aterrar d’una manera important en el sector”, ha assegurat el president executiu del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), Quirze Salomó, en una trobada celebrada per l’entitat a Vic per discutir el present i futur d’aquesta tecnologia en els sectors agroalimentaris i de restauració.

“El consumidor és molt més exigent que abans. Han canviat els hàbits de consum i ara necessitem saber si el producte és ecològic i si ha estat reciclat. Crec que no n’hi ha prou amb una etiqueta de km 0, sinó que s’ha de poder demostrar”, ha apuntat la directora d’IT i innovació del Grup GePork, Cristina Brugalla. És en aquest punt on entra la blockchain, ja que les seves característiques permeten fer una traçabilitat molt més segura del procés productiu dels aliments, que els usuaris podran consultar escanejant un QR. Grans cadenes com Wallmart ja han adoptat aquesta tecnologia amb els seus proveïdors, començant pels mangos. “En dos segons tenen tota la traçabilitat del seu producte, quan abans trigaven set o vuit dies”, ha explicat Brugalla.

Brugalla: "Han canviat els hàbits de consum i ara necessitem saber si el producte és ecològic. No n’hi ha prou amb una etiqueta de km 0, s’ha de poder demostrar”

Aquest fet pot ser de gran utilitat en casos d’emergència sanitària, com el que es va viure el 2019 a Espanya amb la carn entatxonada en mal estat que va haver de retirar-se del mercat. “Imagina’t el cost que té això. Si ho tens traçat, només has de retirar un lot concret”, ha apuntat el cofundador de Zertifier, Paco Conde. La seva empresa, ubicada a Barcelona i Vancouver, se centra en aplicacions de la tecnologia blockchain a través de la Internet de les Coses (IoT). Una de les seves primeres aproximacions al mercat de l’alimentació és el projecte PorkChain, un cas d’estudi elaborat amb la col·laboració de la Generalitat que vol substituir la documentació física de la cadena de producció de la indústria del porc, unificar-la en format digital i blindar la seva traçabilitat a través de la xarxa Ethereum. “Ens hem trobat amb uns actors, com els grangers, transportistes o veterinaris, que tenen diferents nivells de suplement tecnològic i que estan per la tasca”, ha assegurat Conde.

L’esdeveniment s’ha celebrat a Vic, on el CBCat té una subseu dedicada a l’alimentació i les begudes

Això no obstant, el problema ha sorgit quan han intentat validar aquest sistema amb la part final de la cadena: les grans distribuïdores. “Ens trobem amb ortodòxia: no volen compartir les seves dades perquè pensen que els les copiaran o que algú en traurà un avantatge competitiu”, s’ha lamentat el cofundador de Zertifier. “Està clar que la blockchain aporta eficiència, i això s’ha de traslladar al distribuïdor. Quan entengui aquesta eficiència per ell, entrarà més a jugar la partida”, ha replicat Salomó, qui, això sí, té clar que hauran de “transparentar sense ensenyar, i això vol dir utilitzar noves tècniques”.

Salomó: "Quan el distribuïdor entengui l'eficiència de la 'blockchain', entrarà més a jugar la partida"

Per a Brugalla, la clau es troba en la divulgació: “La blockchain s’associa al bitcoin, i és molt més que això. Fins que ma mare no em digui que vol llegir un QR, no haurem guanyat”. Per la seva banda, Conde creu que s’hauria d’apostar més pels continguts que s’han de transmetre a través de la cadena de blocs: “El que ens està passant és que la tecnologia existeix, però manca un contingut potent. Nosaltres tenim un QR i donem una informació purament de màrqueting, però per què no transmetem més informació? L’origen del producte, qui l’ha manipulat, recomanacions de prescriptors que no siguin fake news… Les eines són allà, el jovent n’és perfectament coneixedor, però els actors, els stakeholders, no estan per la tasca. No ho veuen una necessitat”.

El menjar a través de metaversos i NFTs

Un dels principals aparadors de la blockchain de cara a la societat són els metaversos, uns espais virtuals que, gràcies al blindatge que aporta la tecnologia mencionada, permeten simular entorns reals i autentificar l’exclusivitat d’articles digitals. El CBCat ha entrat de ple en aquest món amb el CatVers, però és un espai compatible amb el sector alimentari? Brugalla creu que sí: “El primer que se m’acut són granges a les quals no es pot accedir físicament per bioseguretat. Encara em queda lluny, però m’imagino poder treballar en remot, arreglar tendals, que un veterinari pugui estar curant en remot els porcs…”.

També hi veu possibles aplicacions Annete Abstoss, una de les impulsores de Menú Circular, un projecte nascut durant la pandèmia que connecta les ajudes a l’alimentació per a persones amb necessitats econòmiques amb una xarxa de restaurants que els ofereix una cuina sana pràcticament a preu de cost. “La gent gran a les residències, que només poden menjar un nombre limitat de coses i estan soles, quan els portin la safata podrien entrar al metavers en una taula amb la seva família”, s’ha aventurat Abstoss, qui creu que aquesta classe d’accions poden millorar la salut emocional de les persones.

Per la seva banda, des de Zertifier ja treballen en un sistema que combina els NFT (non fungible tokens, criptoactius no fungibles) amb la connexió NFC per donar informació certificada sobre articles físics. “Pensem que el metavers és un pont entre el món físic i el digital. Imaginem un lot de llonganissa de Vic de gran qualitat. Aquest bloc l’identifiquem amb un NFT i en aquest bessó digital posem molta informació: la producció, els porcs que l’han originat, un vídeo-diàleg amb el productor, la identificació del veterinari, els criteris dels nutricionistes…”, ha exemplificat Conde, qui també veu possible aquesta aplicació en el sector vitivinícola: “Podríem tenir ampolles de vi amb el seu NFT que condueix a una web única personalitzada d’aquella ampolla, la qual cosa permet traslladar la teva personalitat al metavers”.