L’Agència de Ciberseguretat va detectar 78 milions d’alertes de seguretat el 2019, un 22% menys en comparació amb l’any anterior. L’entitat va gestionar 1.018 incidents amb un impacte total de 26.286 actius i va identificar 96 compromisos de serveis web, segons ha explicat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que ha defensat la tasca de l'Agència de Ciberseguretat com un element "clau" per garantir un nivell adequat de confiança digital.

En la compareixença a la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública, el conseller ha recordat que l’organisme té com a objectiu assessorar el Govern i donar-li suport en l'elaboració de plans de ciberseguretat, coordinar-se amb altres organismes i impulsar un "clima de confiança i seguretat" que contribueixi al desenvolupament de l'economia i la societat digital a Catalunya.

Durant aquest any, Puigneró ha assegurat que el Govern desplegarà noves solucions per als llocs de treball i posarà en marxa eines per protegir els entorns de manera més "extensiva". Així mateix, engegarà un projecte de desplegament de l'oficina de ciberseguretat per a la ciutadania i potenciarà la resposta a incidents a través del Catalonia – Cert.

El Govern engegarà un projecte de desplegament de l'oficina de ciberseguretat per a la ciutadania

En paral·lel, la crisi del coronavirus ha provocat un increment de l'activitat de la ciberdelinqüència. Durant aquest període, les estafes a través de Whatsapp o correu electrònic s'han duplicat. Així mateix, han aparegut males pràctiques a la xarxa com falsos missatges informant d'un ERTO en els quals es demanaven les dades bancàries als empleats.

Infraestructura europea per a l’identiCAT

El conseller també ha destacat a la compareixença el paper de l'identiCAT i ha assegurat que estudia demanar poder fer servir les infraestructures europees per desenvolupar el projecte. El conseller ha defensat l'identiCAT com un projecte de "futur", en el qual l'administració passa a tenir un rol de validador de la tecnologia mentre que la ciutadania passa a ser l'emissora i gestora de la seva identitat.

Així, Puigneró ha carregat contra el decret "contra la república digital catalana" aprovat pel govern espanyol a finals de 2019 i ha assegurat que presentarà un recurs a les institucions europees pel bloqueig del projecte.