La pandèmia de la covid-19 ha situat de nou l’ús de les identitats digitals com a tema de debat, amb un possible passaport d’immunitat com a detonant. “Ha generat dubte perquè hi ha qui creu que podria crear llistes negres i discriminació”, explica el CTO de Validated ID, Ivan Basart, “però hem de superar el repte i crear una eina que permeti tenir aquesta informació respectant la privadesa de la ciutadania”. I aquesta és precisament l’ànima d’un dels projectes en els quals col·labora la companyia, especialitzada en la creació d’identitats digitals i en firma i factura electrònica. Ells són una de la seixantena d’empreses que participen en el projecte internacional Covid Credentials Initiative per crear un estàndard de credencials segures i interoperables entre països. La proposta, afirma Basart, és “una passa més” cap a la creació real d’unes identitats sobiranes.

Com funcionen les identitats sobiranes?

A través de la tecnologia blockchain, consisteix a crear un model d’intercanvi d’informació que, en comptes de tenir un tercer com Facebook, Google o un ens públic com un govern que la gestiona, situa el mateix usuari com a únic gestor de les seves dades personals, des de nom i cognoms fins a dades mèdiques o bancàries. Tens tots els teus atributs emesos per tercers en un moneder i l’utilitzes en processos d’autenticació per mostrar la teva identitat digital, però la compartició es fa sempre sota el control de l’usuari. Ets tu directament qui té la informació, no l’altre, i la comparteixes amb la part que cal en cada moment. Per exemple, podries compartir que ets major d’edat sense dir quants anys tens i minimitzar així la informació que ensenyes.

En què consisteix Covid Credentials Initiative?

És una associació d’empreses que venen majoritàriament del mon de les identitats digitals. Amb tot aquest marc de l’ús del blockchain per crear uns credencials, treballem en un atribut més per al camp de la salut per demostrar que, després de fer-te proves, has donat negatiu o positiu, o estàs immunitzat. Aquí entra en joc que són dades personals, perquè són mèdiques, i que s’ha d’aconseguir que no es faci una llista negra de les persones que estan infectades i no poden viatjar.

En quina fase es troba el desenvolupament de les credencials?

Es tracta d’un entorn obert amb grups que treballen diferents estàndards. Al principi el grup volia definir com havien de ser aquest tipus de credencials, la informació que havien de tenir i com havien de ser, després vam veure que aquest enfocament no era adequat. Ara els experts i assessors treballem a homologar projectes per facilitar l’intercanvi d’informació de manera privada. L’objectiu és que s’avaluïn i es validin les iniciatives que sorgeixin. Com tot grup on hi ha 60 empreses, els processos i consensos són lents. S’han fet passes, però és molt primari.

"La idea és que els ciutadans no es lliguin a cap proveïdor concret i que funcioni com el correu electrònic"

Hi ha interès per part de les administracions per impulsar-ho?

La Comissió Europea ja està fent moltes coses amb el blockchain. El projecte més rellevant és la European Blockchain Services Infraestructure, que pretén construir una xarxa de diverses temàtiques, entre elles, la identitat digital. Nosaltres hem ajudat a construir el moneder d’identitat estandarditzat per a la UE. Aquestes coses van avançant, però és lent perquè demana estandardització i consens. La idea és que els ciutadans no es lliguin a cap proveïdor concret i que funcioni com el correu electrònic, que si tens Gmail, pots parlar amb algú que té Yahoo o pots decidir canviar de proveïdor. Volem que les credencials es puguin moure d’una app a una altra i les tothom ha de poder entendre el conjunt de la informació. Tothom sap on és la foto o el nom en un passaport perquè té unes mesures de seguretat estandarditzades. També cal que la regulació ens doni suport, ens cal un marc legal. Semblava que la UE no hi estava massa al cas, però ara està apostant-hi fermament. Estem en fase pilot en tot, també en solucions per a la covid-19.

Però el coronavirus ho ha accelerat tot.

Sí, s’han vist moltes iniciatives i algunes usen blockchain. Ha estat l’excusa per empènyer-ho. Tenir un passaport d’identitat serà una realitat quan superem la crisi sanitària i es calmin una mica les coses. Llavors serà quan més interès hi hagi a desenvolupar eines per prevenir una nova pandèmia.

És possible tenir aquestes identitat en una societat amb bretxa en l’accés a la tecnologia?

Si no tens eines tecnològiques, és difícil que la tecnologia solucioni el problema. Això hauria de conviure amb mecanismes offline on puguis tenir la teva analítica i et permeti funcionar malgrat que tingui més limitacions que els online. Imagina que, en un futur, compres un bitllet d’avió i a l’hora de fer el check inonline has de presentar la credencial. Si la tens en línia, el procés serà més ràpid. Si no el tens, segurament serà més llarg i hauràs de portar papers a tot arreu.

Estònia és l’exemple que sempre s’utilitza per parlar d’administració digital eficient.

Han traçat una estratègia eficient per arribar on són. En general, el nord d’Europa està preparat. Fa temps que a Noruega van treure un sistema d’acreditació d’identitat que es diu BankID i que originàriament venia dels bancs per identificar els seus clients. Entre entitats es passaven informació i al final van aconseguir que aquesta identitat fos de facto i servís també per tràmits amb l’administració pública i per a altres entitats privades. Nosaltres ara estem fent un pilot amb un banc perquè els usuaris puguin gestionar la seva identitat i que serveixi per demostrar que no tens cap impagament o deute si en un altre lloc has de demostrar que ets solvent. És cert que tant això com el sistema de Noruega no deixen de sortir d’inici del banc i nosaltres volem anar a una identitat controlada per l’usuari, però ells estan més a prop que nosaltres.

"Aquí tenim un DNI electrònic amb un ús limitat perquè demana un lector o la gent no ho sap fer servir"

Han avançat més ràpidament per tenir més coneixement tecnològic?

Han aconseguit una solució més fàcil d’usar que la que tenim aquí. Aquí tenim un DNI electrònic amb un ús limitat perquè demana un lector o la gent no ho sap fer servir, l’experiència de l’usuari és dolenta. Per a ells, en canvi, és normal i s’hi han habituat. També ha estat una qüestió administrativa. Com a govern no tinc per què ser l’únic encarregat de donar identitats i també accepto les que venen d’empreses privades fiables com la banca. Això ha facilitat que l’ecosistema prosperés més que aquí, on només pots utilitzar les identitats que et dona cada administració, són difícils de gestionar i no són interoperables. El gran repte és que sigui segur, però que no repercuteixi en una usabilitat desastrosa, que és el què ens ha passat. Tot era molt segur, però amb una usabilitat molt dolenta.

El model nòrdic és el que hauríem de seguir?

Al final l’administració pública haurà de canviar el xip i anar cap aquí. Emetran credencials perquè és la responsable de dir coses sobre tu, però no en tindrà l’exclusivitat com ara. Hi haurà més gent que donarà informació teva i podràs fer servir aquestes credencials amb l’administració. Caldrà veure, també, què fa la Comissió Europea, perquè això marcarà el ritme. A escala legal, és un dret dels ciutadans i les administracions nacionals no tindran més remei que seguir el que dicti.

Qui està impulsant més la tecnologia: les startups o les grans empreses?

Les startups tenen un paper molt rellevant perquè el blockchain va variant molt i requereix estructures d’empreses àgils a l’hora d’adaptar-se als canvis. Algunes grans com Microsoft, Accenture o IBM estan fent projectes molt importants, però les startups estan sent més rellevants perquè, en molts casos, fan aportacions altruistes. La participació a la Covid Credentials Initiative també ho és, com la feina que estem a la Decentralized Identity Foundation per definir estàndards i fer codi lliure. Són espais de coopetició on tots cooperem per impulsar la tecnologia tot i treballar amb competidors. Les startups ens movem millor que les grans corporacions en aquests espais.