L’Agència Espacial Europea (ESA) treballa actualment en la construcció d’Athena, el telescopi de raigs X més gran que s’hagi construït mai dissenyat per buscar forats negres supermassius, la finalització del qual està previst per principis de la dècada dels 2030. L’òptica del dispositiu és un dels elements claus del seu desenvolupament, i el Sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola del Vallès, hi col·laborarà amb la construcció d’una línia de llum, anomenada Minerva, que actuarà com a plataforma de prova durant el muntatge i caracterització dels miralls abans que s'integrin al telescopi.

L'element òptic principal és el mirall primari del telescopi, format per 15 anells concèntrics i més de 600 mòduls de mirall basats en la tecnologia òptica de porus de silici (SPO). Cadascun d'aquests mòduls de miralls està organitzat en un conjunt d’apilaments de plaques reflectants de capes de silici altament polides, i el Sincrotró permetrà alinear-los i fixar-los en la la posició òptima per al seu correcte funcionament.

El nou telescopi Athena oferirà espectroscòpia de raigs X espacialment resolta i imatges espectroscòpiques profundes de gran camp, la qual cosa implica un pas endavant pel que fa als satèl·lits d'astronomia que operen en l'actualitat. El projecte Minerva, cofinançat per l’ESA i el Ministeri de Ciència i Innovació de l'Estat, va començar el 12 de març de 2020 i el seu disseny final s'ha completat el juny de 2021 amb l'objectiu d'estar en funcionament el 2022. L’enginyer en cap del Sincrotró, Joan Casas, preveu que trigaran entre tres i quatre anys a col·locar els 600 mòduls que conformaran el mirall.