La pandèmia ha fet evident que Catalunya necessita una indústria d’alt valor afegit. “Tinc una col·lecció de més de 40 articles dels primers mesos de la covid-19 que en parlen. La diagnosi és clara, de fet, estem hiperdiagnosticats, la qüestió és determinar quines són les propostes per aconseguir-ho”, afirma el director de l’IQS Tech Factory, Oriol Pascual. Ara fa gairebé sis anys que lidera el primer i únic centre d’emprenedoria industrial de l’estat espanyol, un espai que ha ajudat més de 80 empreses a posar al mercat tecnologia pròpia i puntera al mercat, i que des d’avui celebra una nova edició de l’IQS Tech Fest per abordar els reptes del sector i premiar la start-up més prometedora de l’any.

Quina mena d’empreses impulseu?

Donem suport a través d’un programa d’acceleració a start-ups de base cientificotècnica i que impliquen algun procés productiu i manufacturer. Són empreses de base hardware, de producte físic i nous materials com dispositius mèdics o robòtica i de sectors diversos com agrotech o foodtech. La nostra peculiaritat és que han de ser projectes amb un prototip funcional i una tecnologia validada amb un nivell sis de l’escala de maduresa Technology Readiness Levels (TRL), que va del sis al nou. El repte que aborden amb nosaltres és fer la primera sèrie industrial manufacturada a través d’una part curricular i d’una altra basada en mentories amb emprenedors que ja han portat el seu producte físic al mercat o l’han aplicat altres empreses en el procés d’innovació.

Les ajudeu a consolidar el producte i implantar-lo al sector.

Sí, fem el matching entre les start-ups i el sector productiu. Aquest és un altre element diferencial: connectem el seu alt valor afegit amb teixit productiu local. Tenim un acord amb la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) i l’Open Industry per ajudar les start-ups a trobar proveïdors i partners de fabricació. Encara que la majoria de projectes són de hardware, tots tenen una capa de dades, intel·ligència, digitalització i sensorial. Avui dia no hi ha producte físic d’alt valor afegit que no aprofiti les oportunitats del món digital. Moltes vegades el producte físic és un mitjà per fer arribar una solució digital tecnològica.

Quines són les principals necessitats de la indústria i què poden aportar les start-ups?

És molt variat, tot i que hi ha molt interès en l’automatització robòtica. Tot allò que inclogui processos manufacturers i de gestió de magatzems com a eina per digitalitzar i fer-ho de forma autònoma és un àmbit que s’està explotant i podríem dir que és l’àrea més rellevant. Després, segons el sector, trobem coses més concretes. En alimentació hi ha molt interès per productes proteic que no provinguin dels animals, mentre que en el sector de l’aigua, hi ha preocupació per la circularitat tant en productors de rentadores com en companyies de gestió de l’aigua. Hi ha una gran quantitat de necessitats i propostes, depèn molt de cada empresa.

“Moltes vegades el producte físic és un mitjà per fer arribar una solució digital tecnològica”

Per què només tecnologia pròpia?

És un requisit bàsic. No diem que estigui protegida ni patenta, però sí que ha de ser tecnologia desenvolupada per ells perquè és la clau per reindustrialitzar amb projectes d’alt valor afegit. D’empreses que fan cargols n’hi ha 10.000 i l’estratègia és el preu, mentre que si muntes una empresa amb tecnologia pròpia i innovadora, la teva estratègia de competència serà aquest valor afegit i contribuiràs a una economia més forta i competitiva.

Creem tecnologia per necessitat o som capaços d’avançar-nos?

Podem crear-ne amb desenvolupament científic sense pensar en l’aplicació al mercat, però és un camí molt llarg i no sempre té un encaix, tot i que surten coses que després sí que poden tenir un valor. L’altra estratègia, més eficient i ràpida, però menys disruptiva. És cert que tendim a aquesta última, malgrat que no hauríem de triar una opció o altra, sinó que les necessitarem totes dues. La pregunta ha de ser: qui fa què? Potser la gran empresa és més eficient si mira al mercat i hem de deixar que siguin els centres de recerca qui desenvolupin ciència bàsica per deixar que les empeses l’adquireixin o la llicenciïn quan hi hagi certa maduresa.

Hi ha prou conversa entre actors per assegurar aquesta transferència?

Poca. En general, es fa massa ciència per ciència, i el que hauríem de fer és ciència orientada al mercat. Al món de la recerca es valora la publicació i la innovació científica, mentre que es dona menys valor a la investigació per a una aplicació immediata al mercat. Has d’anar al sector de la salut per veure fàcilment l’impacte que té la recerca en una innovació per a una malaltia, però no es dona a la resta d’àrees.

Europa ara vol impulsar la creació de hardware. Ens hem centrat massa en el software?

És així. No hi ha cap altra acceleradora de base universitària o privada amb un fons de capital al darrere a l’estat espanyol a part de nosaltres; a escala europea n’hi ha un parell; i a escala global, deuen ser una dotzena i gairebé totes són a l’Àsia, sobretot a Hong Kong o a Shenzhen. El món de l’emprendoria fins fa 15 anys era un món una mica esotèric. L’emprenedor era una persona que havia tingut una idea en el moment i el lloc adequat, i les coses li sortien bé. Ara sabem que té una tècnica i coneixem la metodologia per, almenys, incrementar les oportunitats i reduir els riscos. El descobriment coincideix amb el boom del món digital, que permet un creixement molt ràpid a uns costos baixos. El sector digital ha posat en el mapa una forma de fer i som en la fase de traspassar-ho a altres sectors. Fa cinc anys ningú parlava d’emprenedoria industrial, ara hi ha debat sobre el tema. És una qüestió evolutiva.

“El sector digital ha posat en el mapa una forma de fer i som en la fase de traspassar-ho a altres sectors”

Hem necessitat les start-ups per adonar-nos que podem desenvolupar la nostra tecnologia?

A Catalunya tenim un sector emprenedor de base digital molt fort que ha sabut fer-se un lloc al mapa internacional, com també passa en l’àmbit de la salut. L’emprenedoria industrial ha d’apalancar-se en aquesta infraestructura i en aquests dos ecosistemes per aixecar-se, construir-se i recórrer el mateix camí. Hauríem d’aprofitar que ja hi ha aquestes indústries per apalancar-nos i avançar més de pressa perquè ja ens han obert el camí. A més a més, sabem que hi ha altres regions a qui no els ha calgut això. Són països que han basat la seva economia en l’enginyeria i la ciència per desenvolupar una economia d’alt valor afegit. Israel o Finlàndia tenen clar des de fa dècades que l’educació, la ciència i l’enginyeria són la base per crear una economia forta i resilient. L’aposta ha estat de dalt cap a baix, de societat i de país amb plans estratègics i polítiques definides. A casa nostra, el cas de salut és mixt. Ha tingut una base científica rellevant i un sector farmacèutic potent, i ha comptat amb el suport institucional. Fa 15 anys la Generalitat va apostar per fer de Catalunya bioregió. En canvi, en la indústria digital, ha estat de baix cap a dalt, amb emprenedors que van crear els seus projectes i han anat escalant.

A Finlàndia la indústria manufacturera representa el 30% del PIB, a Catalunya és del 17%.

Hem perdut gairebé 10 punts de la indústria en els últims anys. Tot i això, tenim un sector industrial fort en comparació amb el d’altres llocs. Hem decidit seguir el camí fàcil, que és deixar que els serveis guanyin terreny, és més fàcil i ràpid d’implementar. Però sabem com funcionen les coses: les economies fortes i resilients són les que tenen una indústria forta, mentre que les basades en els serveis són més febles davant les crisis. Ho veiem ara amb la pandèmia, on els països que l’han gestionat bé tenen una indústria potent perquè tenen també recursos i una forma de treballar diferent. A l’IQS tenim la missió de contribuir a fer una Europa més competitiva amb empreses d’alt valor afegit.

La Xina té un model que es lloa i es critica alhora. Hauríem de prendre’l com a exemple?

Precisament al programa d’acceleració organitzem un viatge a Shenzhen perquè els emprenedors vegin la seva producció massiva. No volem que vagin a produir allà, sinó que entenguin la seva eficiència. Hauríem de copiar el fet de situar la indústria com una decisió estratègica de país, com amb Finlàndia i Israel. Un altre element és l’ambició, que a nosaltres ens manca. Els punters en la indústria mundial diuen que volen ser els millors i ho fan. Finalment, hem de prendre com a exemple que tots els actors tenen una visió comuna i remen en la mateixa direcció per crear una indústria forta amb empreses i polítiques.

“Israel o Finlàndia tenen clar des de fa dècades que l’educació, la ciència i l’enginyeria són la base per crear una economia forta i resilient”

La covid-19 ha ajudat a avançar en aquest camí?

La innovació i l’emprenedoria industrial tenen ara una finestra d’oportunitat molt gran que s’ha d’aprofitar. Ara hi ha una oportunitat molt clara per compartir i tenim els ingredients per diferenciar-nos perquè tenim tradició i una recerca científica excel·lent. Fallem en com posem la ciència al mercat. Vull que hi hagi moltes organitzacions com la nostra per ajudar a transferir aquest coneixement i aquesta innovació al sistema.