Les tecnologies creatives ja s’han fet un lloc entre la recerca més puntera. Són el pal de peller de festivals com el Sónar, però també l’excusa per al desenvolupament de noves eines que ja estan revertint en positiu cap a sectors més tradicionals com l’educació, la salut o la indústria. Ara tot això s’ha unit en un sol espai: l’IASlab, el primer laboratori d’arts digitals i recerca d’Espanya, i un centre pioner a Europa, ubicat al campus universitari de La Salle. Les instal·lacions, de més de 2.850 m², disposen d’una sala immersiva de creació d’art digital, espais d’experimentació amb tecnologies com la realitat virtual i augmentada o la intel·ligència artificial, una zona de robòtica interactiva, un estudi de gravació amb Dolby Atmos i una cambra reverberant i una d’anecoica per a investigació en acústica. I ocupen un espai simbòlic per al centre: “Es construeix en un lloc on fa 35 anys es va situar el primer laboratori de recerca de La Salle, que precisament estava especialitzat en acústica”. En parlem amb la directora de Recerca i Innovació de La Salle-URL, Rosa Maria Alsina.

Com sorgeix la necessitat de crear aquest laboratori?

És el resultat d'un creixement natural que ve de la nostra història vinculada a la recerca i la transferència. Amb l'IASLab, hem renovat i actualitzat els laboratoris que es van construir fa més de 30 anys per tercera vegada. Entenem que, d'una banda, és el moment i, de l'altra, que som uns actors prou rellevants en l'àmbit de la recerca i la transferència per fer un pas endavant en el que s'entén com les enginyeries més clàssiques vinculades a la imatge, al so, a les telecomunicacions, a la connectivitat... Després de 30 anys en aquest entorn, hem decidit mirar tant als estudis com a la recerca en animació, arts digitals i tots els àmbits que són tecnològics i científics de base, però alhora creatius. I necessitàvem un punt de revulsiu en les instal·lacions per continuar desenvolupant una recerca que fa molts anys que empenta.

La recerca més tradicional de la tecnologia té encara camí per recórrer o necessita aquest nou ecosistema per continuar?

Són dos camins paral·lels. L'IASLab és un conjunt de laboratoris i cadascun és singular per si mateix, i es treballen també de forma individual. Tenim, per exemple, una cambra anecoica que és puntera tecnològicament. És un cub que està suspès sota terra i que està aïllat del món, tant des d'un punt de vista acústic com electromagnètic. Però, a més a més, és una cambra en la qual pots introduir objectes molt grans per ser testejats. És un laboratori molt especial. Allà es poden fer gravacions de veu o de música, o fer mesures que després es poden processar en altres laboratoris. També es pot traslladar el què s'hi fa a un entorn híbrid o projectar-ho en una sala immersiva. És a dir, és un laboratori amb una singularitat tecnològica i els investigadors acústics hi treballen en investigacions del vertical d'acústica, però els que fan recerca en produccions virtuals, també ho poden utilitzar. Tenir aquesta mirada holística ens permet fer coses integrades. Ja tenim en marxa projectes europeus i nacionals en gairebé totes les disciplines que tenen laboratori precisament perquè treballen en vertical i de forma integral.

Aquests perfils holístics són recents o ja es tenia la mirada i faltava la tecnologia i les instal·lacions?

Alguns s'estan incorporant ara, sobretot els de la part d'arts digitals, perquè és el que més recentment hem incorporat a la casa des del punt de vista d'estudis i de professorat, però també de recerca. Això ha atret residències d'investigadors de fora o tancar un conveni amb el festival Mira, on hi ha artistes que treballen amb ells i amb nosaltres. Però també teníem investigadors amb moltes ganes d'anar cap aquí i que són els primers a allargar la mà en els projectes més nous. Sempre quedarà l'investigador clàssic, perquè hi ha molt camí per recórrer i investigar, i perquè segurament tindrà la mirada més de la física o de les matemàtiques, i no tan creativa. Hi havia predisposició, faltava la infraestructura, i ara la tenim. De cop i volta, la creativitat s'ha disparat.

“La creativitat en la recerca hi ha estat sempre, perquè fer recerca és empènyer endavant el coneixement i generar noves”

Faltava creativitat en la recerca anterior? Com han influït la intel·ligència artificial generativa o les tecnologies immersives?

La creativitat en la recerca hi ha estat sempre, perquè fer recerca és empènyer endavant el coneixement i generar noves. El que sí que penso és que hem fet un pas ferm cap a l'impacte sobre les persones i cap a la interrelació entre elles. Hem aportat un vessant més humà i d'impacte al públic en general a la recerca de laboratori que abans no hi era. Treballar amb arts digitals i amb animació, i generar contingut amb una part argumental, una part estètica i una part d'interacció, permet afegir el públic a la recerca. Fins ara, investigar era resoldre reptes concrets, participar en conferències i congressos en el sector, i aparèixer en publicacions indexades. Ara hi ha una pota més, i molt interessant, que inclou la cultura. Tot això ens fa ser menys hermètics.

S'apel·la a la ciutadania, però se la implica en la recerca?

Cada cop hi ha més treballs que inclouen activitats amb la ciutadania i que la fan entrar als laboratoris, aportar dades, aportar una altra visió, opinió sobre com l'ha impactat una novetat... Es busca aquesta mirada més subjectiva. Els dies de presentació de treballs finals els entenem com jornades obertes a qualsevol persona que vulgui venir. El professorat avalua, no perdem la part acadèmica, però la ciutadania interactua amb nosaltres i ens diu com ho ha vist, i tot això és un coneixement que nosaltres integrem en la recerca.

Estem veient grans empreses amb una capacitat important per fer recerca pionera. Quina capacitat tenen de situar-se al mateix nivell que la recerca universitària?

Fa sis anys vam proposar un mètode de recerca que es diu Rapid Tech Transfer, el nom del qual ja diu molt. Va sorgir de l'experiència de veure que no totes les empreses tenen recerca pròpia i ho necessiten. Les empreses grans tenen la capacitat de fer-ne, però no les més mitjanes i petites. Potser demanen ajuda en moments puntuals i per coses concretes, però, en general, han de ser empreses molt i molt grans per poder assumir una recerca puntera. Això ha fet que hi hagi un problema de traducció i de temporització, perquè fer recerca demana molt més temps que el que elles tenen per respondre un repte i anar al mercat. D'alguna manera, no es podia donar resposta als seus tempos. Amb aquest mètode, estem treballant amb una interlocució més immediata amb els investigadors per transferir un coneixement amb uns resultats pràctics en menys temps. Això ha generat relacions que han fet que força empreses treballin amb nosaltres de forma sistemàtica amb projectes de set, vuit o nou mesos, i quan acaben, en proposen un altre. Nosaltres arribem amb una recerca a l'espatlla que, moltes vegades, ve finançada per fons europeus o espanyols. És a dir, arribem amb un conjunt de feina feta ja prèviament que presenta un risc quan es comença des de zero, i que les empreses no podrien assumir, perquè investigar suposa també equivocar-se i tornar a començar. Escoltar les empreses també ens dona una dosi de realitat de quines són les necessita del sector i el món, que és útil per establir objectius i dirigir recerques.

“Escoltar les empreses ens dona una dosi de realitat de quines són les necessita del sector i el món”

Darrerament, no fem més que parlar de l'impacte de la intel·ligència artificial. Ha provocat ceguera respecte del que poden aportar altres tecnologies?

No ho tinc clar, però sí que puc dir que treballem amb intel·ligència artificial des de fa moltíssims anys, sobretot amb algoritmes amb base estadística. Aquesta última onada de la IA generativa, que és la que ha arribat més a la ciutadania, ha suposat una espècie de democratització perquè té un fort component lingüístic. Com que li pots fer preguntes, et contesta, hi ha un diàleg i genera textos, s'ha vist com més comprensible i humana. No deixa de ser un avenç, però continuem tenint els mateixos reptes. Probablement, serà clau quan tot convergeixi en l'automatització i la sistematització de processos de tasques amb un component molt baix de necessitat humana. Però no hem d'oblidar que quan dialogues amb algú d'una altra disciplina, hi ha empatia, hi ha creativitat, hi ha cooperació entre equips, i tot això la intel·ligència artificial no ho té. Tenim molts altres camps amb molt potencial encara per investigar, i segurament si hi introduïm IA, avançarem més, però la IA no ho és tot.

Quins són aquests camps que encara tenen recorregut o que són avantguarda?

En els pròxims mesos, ens portarà moltes sorpreses la incorporació d'entorns immersius i interacció. Sobretot vindrà a través de la sala immersiva. Som la primera universitat d'Espanya que atreu investigadors i estudiants que volen fer recerca aquí perquè tecnològicament tenim un espai trencador. També cal parar atenció a les noves prestacions robòtiques de la sala anecoica, perquè es projectarà cap a fora i ens permetrà dialogar amb festivals com el Sónar i altres esdeveniments en els quals els investigadors juguen un paper important. Tots aquests són entorns en què les tecnologies immersives i el món digital tenen un rol protagonista.

Precisament, els entorns immersius demanen tenir dispositius per poder-la consumir. És un entrebanc per al pas de la recerca a l'aplicació massiva?

És cert, però cada cop tenim més espais, per exemple museístics, que ho incorporen. Aquí no cal que tu tinguis unes ulleres, sinó que ells en tenen i les fa servir tothom que hi va. En el moment en què fas una bona producció i convides la gent a observar-la des de l'òptica immersiva, l'impacte i l'experiència canvien. Clarament, calen elements que no tothom té, però cal tenir present que aquesta mirada immersiva la vinculem molt a temes lúdics i culturals. També ho veurem en la docència, ja ho hem vist en empreses que ho han utilitzat per formar els treballadors. Permet fer reparacions, proves amb maquinària que té certs riscos; o en salut, fer pràctiques d'operacions o ajudar a superar fòbies. S'estendrà en entorns més generals i no tan individuals.

“No hem d'oblidar que quan dialogues amb algú d'una altra disciplina, hi ha empatia, hi ha creativitat, hi ha cooperació entre equips, i tot això la intel·ligència artificial no ho té”

On hi ha el principal gruix de talent de la tecnologia creativa?

Aquí tenim investigadors propis, al voltant d'un centenar d'investigadors en diverses línies i reconeguts en l'àmbit català. Llavors tenim una quantitat rellevant de visitants i investigadors que ve a passar una temporada, a fer un predoctorat o un doctorat. Són sobretot europeus i brasilers. En tenim algun dels Estats Units i del Canadà, però principalment veiem molt talent a Europa i al Brasil.

En aquests nous sectors la falta de talent femení també és present?

Sí, i és un tema que ens preocupa des de fa anys. Participem en totes les iniciatives possibles per tal de promoure aquestes àrees entre les estudiants, i també intentem entendre per què passa. La nostra experiència és que quan tenim àmbits STEAM amb un propòsit clar, el públic femení incrementa. Un exemple clar és quan vam obrir Enginyeria de la Salut. Pel simple fet de tenir aquest nom i d'explicar que està vinculada a tota la part instrumental de suport als bons hàbits, a la qualitat de vida, a ajudar persones... hem atret més dones. És perquè parlem de salut o perquè estem explicant de forma més clara l'enginyeria i la seva orientació laboral? Estem intentant millorar l'explicitació de la part més pràctica i més creativa de l'enginyeria, i apartar-la de la programació i de la part més rígida que habitualment se li associa.