La transformació digital és un concepte molt escoltat en l’entorn privat, però més desconegut a l’esfera pública. Se sap que consisteix en la inclusió de canals per interaccionar amb les administracions o automatitzar processos, però també té a veure amb la gestió dels recursos públics, la logística diària de les persones en el seu entorn proper o l’eliminació total de les escletxes que dificulten l’accés a les noves eines i serveis. Tot això queda reflectit en un metamodel que Localret vol utilitzar com a imatge estàndard per al progrés dels pobles i ciutats de Catalunya. “Fa temps que estem en la cursa de la digitalització i no partim d’un mal lloc, però el camí és llarg, i hi ha molts components a tenir en compte dins del puzle”, alerta el director general, Andreu Francisco. I és que el metamodel és només un element d’una trajectòria de més de 25 anys d’un consorci que va néixer per fomentar el desenvolupament de la infraestructura de telecomunicacions i els serveis TIC per facilitar l’acció dels governs municipals en l’impuls de la societat de la informació.

Ara mateix, quin és el grau de digitalització que hi ha?

Les diferents iniciatives i acords que s'han anat construint entre les administracions des de fa 25 anys han permès que l'estat de la digitalització en l'àmbit de l'administració i del desplegament de les infraestructures i ens posiciona en una situació que si bé no és excel·lent, sí que ens posa per davant d'altres territoris i regions, no només a l'Estat espanyol, sinó a escala europea. La creació del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) el 2002 va fer que les administracions de Catalunya es dotessin d'una eina que ha permès avançar en l'àmbit de la interoperabilitat entre les diferents administracions; de la identitat digital; de posar solucions a disposició dels ajuntaments per implementar els processos de l’administració digital. Tot i això, el marge de millora continua sent molt important.

En què podem continuar millorant?

L'aposta de fa molts anys va ser crear un operador neutre d'infraestructures que permeti que la fibra arribi a tots i cadascun dels municipis. Això ha permès que la connectivitat, que és una feina ingent en què col·laboren la Generalitat, les disputacions i els municipis, avanci. Encara queda feina pendent, però aquesta inversió pública i aquesta visió han fet que la connectivitat arribés abans a Catalunya que a altres territoris.

"L'aposta des de fa molts anys és intentar construir un operador neutre d'infraestructures que permeti que la fibra arribi a tots i cadascun dels municipis"

Quina va ser la primera mesura clau que es va engegar en l'estratègia de digitalització a escala municipal?

La mateixa creació de Localret el 1997. Va ser la resposta d'unes persones visionàries del món local que, quan es va plantejar l'aprovació de la llei del cable (1995), van entendre que era molt important començar a desplegar infraestructures per acompanyar les ciutats i municipis més petits en el repte que s'albirava. Localret havia de fer aquesta funció d'ajudar en el desplegament de més infraestructures, i de la fibra que ens acabaria connectant amb els anys, i l’aparició del primer internet amb les webs i els correus electrònics. Localret va ser una solució creada com a resposta del món local que, en diàleg amb la Generalitat, va permetre ratificar el pacte com a societat de la informació l'any 2001 que va portar a crear també l'AOC. Tot això ens ha portat a aquest punt de desplegament d'infraestructures públiques que ens ha situat per davant d'altres territoris, però encara hi ha camí i reptes ingents.

Els reptes són grans per la naturalesa de la transformació o perquè la tecnologia evoluciona amb rapidesa?

Perquè hi ha molta feina pendent. En l’àmbit de l'administració digital, s'ha avançat molt i tenim, per exemple, l'expedient electrònic, però encara hem de millorar processos, millorar el llenguatge i facilitar la interacció amb la ciutadania. Hi ha també el gran repte de les dades i la proactivitat de l'administració amb l'espectre de serveis que ofereix a la ciutadania. Hi ha un repte en la gestió interna dels ajuntaments i en la gestió de l'espai públic. Cal aprofundir encara amb més interoperabilitat i seguretat. Tenim molta feina al davant que s'ha de coordinar amb les diferents administracions supramunicipals.

Qui fa la primera passa amb propostes: la Generalitat o els municipis?

Tenen un rol molt important les diputacions, sobretot quan són ajuntaments de menys de 20.000 habitants, que són la immensa majoria dels que tenim a Catalunya. Però hi ha una coordinació general i molt diàleg per anar de bracet tots plegats.

Ara esteu treballant amb un metamodel de municipi digitalitzat. Què és aquesta proposta i com neix?

És el fruit del treball que s'ha estat fent des de finals del 2019. Va començar després de les eleccions municipals, quan es van crear els nous òrgans de govern, i es va intentar fer una diagnosi per determinar en una foto quina era la situació respecte del paper que jugava Localret i de quina era la realitat sobre el terreny. Tenim 947 ajuntaments i al voltant de 740 són de municipis de menys de 10.000 habitants, cosa que dificulta tenir recursos i coneixement de l'àmbit digital. Hem d'impulsar la transformació digital sobretot en aquests casos, i el primer pas és fer aquest treball de reflexió per conèixer exactament quins reptes i necessitats tenen per assolir les condicions perquè la ciutadania es desenvolupi plenament professionalment i personal en una societat digital. Aquesta reflexió la vam fer amb La Salle Barcelona i amb un equip d'experts de ciutats. En aquest metamodel, hem identificat més de 300 elements que hem classificat i organitzat en diferents nivells per tenir una primera proposta de municipi madur digitalment. Tenim cinc nivells i el primer, per exemple, té 40 de les 300 i escaig peces. L'objectiu és ajudar els ajuntaments a col·locar les peces per anar construint el puzle del municipi digital.

"Hem identificat més de 300 elements que hem classificat i organitzat en diferents nivells per tenir una primera proposta de municipi madur digitalment"

És un model factible per a qualsevol municipi?

Evidentment, per les mides dels municipis, només Barcelona podria aspirar a tenir totes les peces. Però hem d'entendre que el metamodel sorgeix d'una reflexió per crear una imatge amb aspiracions de màxims. A partir d'aquí, podem començar a fer passes endavant. De fet, el metamodel forma part del que anomenem l'estratègia del municipi digital, que té diverses potes. Ara estem llançant un nou servei d'acompanyament proper i proactiu mitjançant el qual persones de Localret, en un paper que anomenem agents de transformació, acompanyin ajuntament i els ajudin a generar una millora contínua en l'àmbit digital. Ens posem a disposició amb una central de contractació de serveis i solucions digitals. Un dels principals problemes és que la contractació de béns i serveis, que en el millor dels casos, pot trigar sis mesos. Nosaltres el que fem és fer-ho nosaltres i després homologuem uns proveïdors que permetin als ajuntaments contractar d'una manera més ràpida. Una altra línia d'aquesta estratègia és l'agenda digital dels municipis. L'any 2022 una vuitantena de persones va dibuixar un full de ruta per veure com hauríem d'avançar per disposar d'aquestes peces.

Us heu marcat algun objectiu proper i termini?

La primera definició d'objectius es va fer el 2020 i a finals del 2023 hem definit un nou pla estratègic per consolidar aquests eixos de l'estratègia. Al llarg de quatre anys, volem arribar a un nombre important de municipis. L'estem desplegant ja al voltant d'una seixantena de municipis, però hem de dotar-nos de recursos que ens permetin crear aquesta xarxa d'agents que facilitin solucions i serveis. També tenim més d'un centenar de persones treballant en l'elaboració de documents tipus de diferents àmbits com la seguretat, la intel·ligència artificial, el govern de la dada, les infraestructures... per obtenir documents utilitzables per a la majoria d'ajuntaments. Estem treballant amb la Generalitat, les diputacions, l’AOC i l'Agència de Ciberseguretat, entre altres, per fer realitat aquesta transformació digital de les administracions locals.

"El metamodel sorgeix d'una reflexió per crear una imatge amb aspiracions de màxims"

La ciberseguretat és un àmbit prioritari?

És un àmbit general, per això estem treballant amb l'Agència de Ciberseguretat per definir uns models que es puguin implementar per estandarditzar les infraestructures de seguretat a tots els ajuntaments. Però el metamodel té una visió holística del que passa al municipi, més enllà de la caixa de l'administració digital, i tenim altres prioritats com endreçar les dades de les quals disposem les administracions a l'hora d'automatitzar processos i tràmits. Ser proactius amb l'oferta de serveis, millorar l'eficiència de la gestió dels espais públics o garantir la inclusió digital.

Com és el municipi digital ideal que veurà el ciutadà quan arribi?

Aquest ciutadà hauria de tenir una bona connectivitat que li permetés connectar-se a internet amb una molt bona capacitat. El municipi hauria de garantir una relació amb l'ajuntament adequada i a través de qualsevol canal, des del presencial fins a qualsevol de digital; i l'ajuntament hauria d'oferir resposta de forma àgil en el temps. A més a més, l'ajuntament hauria de saber, per les dades que tindrà, si té dret a ajudes de menjador escolar o per pagar la llar d'infants, i el ciutadà només ho hagi d'acceptar. En mobilitat, aquesta persona hauria de poder localitzar fàcilment un estacionament quan sortís a comprar; i sobre la participació ciutadana, hauria de tenir canals digitals per poder opinar sobre temes importants del poble. També contemplem les escletxes digitals i preveiem que el municipi digital sigui inclusiu, fent que l'administració facilita reduir-les o eliminar-les. No sé si aquest és el model de municipi ideal, però és cert que ens trobem enmig d'una revolució, i som només a l'inici. La revolució digital està canviant la forma de viure de les persones i els municipis s'hi han d'adaptar.