La curiositat és un dels motors que impulsa la Conxi Pérez Andreu, un dels referents tecnològics més dinàmics i polifacètics que es poden trobar a Catalunya. Formada com a enginyera en Informàtica pel seu interès per les matemàtiques, que troba “divertidíssimes”, l’origen humil de Pérez Andreu (el pare era electricista i la mare, modista) la va portar a combinar els estudis amb el món laboral. Després de dues dècades treballant com a directora de tecnologia en grans empreses com Sara Lee, Almirall o GES Global Energy Services, la seva inquietud per conèixer altres sectors la va portar a fer el salt al món de l’emprenedoria. Primer, amb In Movement!, una agència de transformació digital; més tard, amb RollDBox Games, un estudi de videojocs amb un enfocament alternatiu, dos projectes pels quals el 2023 va ser guardonada amb el Premi DonaTIC Emprenedora.

De camí, ha trobat una sèrie d’aprenentatges que li han deixat clar que no ens hem “d’enamorar de la tecnologia per se” i que sempre hem de buscar el “per a què” de la seva aplicació. La seva és també una carrera d’implicació social, com demostra la seva posició de vicedegana segona del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF) i la participació en la comissió de gènere de l’entitat, així com la vinculació a l’associació Women Angels for STEAM. El seu missatge és ben clar: "Hem d'aconseguir que hi hagi moltes més noies i nenes que s'animin a estudiar física, matematiques i enginyeria. Som grans contribuïdores a fer evolucionar tota la nostra societat".

El 1992 ja va especialitzar-se en intel·ligència artificial.

La veritat és estàvem a les beceroles, era molt diferent. Em va intrigar moltíssim tota aquesta part. Per a mi, la tecnologia sempre té un per a què. La IA era una manera d'endinsar-se en tot allò que pot arribar a aportar la tecnologia. En aquella època, ja em va semblar molt interessant tota aquesta part. Als meus influencers de casa, que era el meu pare, li agradaven molt també totes aquestes coses. Era molt divertit. Sempre m'ha interessat veure com funcionaven les coses, i em semblava que la intel·ligència artificial era un camí que obriria portes molt grans.

Què ha canviat la disciplina?

Des del vessant més tecnològic, la necessitat d’una gran capacitat de processament de dades. Tota una evolució de llenguatges, la interpretació de la semàntica… Calia evolucionar moltes matèries, i gràcies a la recerca que hi ha hagut i als desenvolupaments que s’han fet, ens trobem avui en el boom amb les IA generatives. Que puguem estar parlant amb les màquines i ens entenguin és fruit d’una evolució de l'enginyeria informàtica molt important. Com ho he viscut? Doncs que és un món apassionant. L'he anat seguint tot el que he pogut, fent la feina que feia, però sobretot per veure quina part pots aplicar amb l'empresa i amb els reptes que he tingut davant a resoldre.

Hem anat massa ràpid a l’hora d’adoptar la IA en el dia a dia?

Les tecnologies les anem adoptant més ràpidament, perquè unes es complementen a les altres, i això provoca un salt més gran. Què succeeix? Que com a persones necessitem un temps per entendre els canvis. Aquí és on crec que hi ha molta part de la transformació digital, que no només es tracta de fer servir noves tecnologies, sinó també entendre com les puc fer servir, per a què em serveixen i quina normativa hi ha associada. Tot aquest acompanyament és el que no està existint al ritme que la tecnologia està evolucionant. Hem de formar-nos. La degana Col·legi d'Enginyeria Informàtica, la Karina Gibert, posa un exemple que m'agrada moltíssim: el ganivet és una tecnologia que pot tenir un bon ús i un mal ús, i ens han ensenyat quin és quin. Amb la IA ens passa el mateix. Hi ha molts buits, miris on miris, hi ha moltíssim encara per resoldre. Ens hem de posar les piles per posar-nos al ritme en què la tecnologia ens està avançant. No la pots parar, no pots posar portes al mar.

“La transformació digital no només tracta de fer servir noves tecnologies, sinó també d’entendre com les puc fer servir, per a què em serveixen i quina normativa hi ha associada”

El seu interès raïa en les ciències pures, però va acabar dedicant-se al món de l’empresa.

Quan vaig acabar la carrera, va sortir una oportunitat a l'empresa privada. Estava en una part molt tècnica, d’analista, però de seguida vaig tenir l'oportunitat, pel meu perfil i pel meu tarannà, de poder liderar equips, i a partir d'aquí ja em van demanar liderar departaments d'informàtica, i vaig començar a transformar-me. Per mi era apassionant conèixer els processos de l'empresa, com la informàtica realment estava ajudant a evolucionar amb els reptes que cada empresa i cada sector té. Soc una persona molt curiosa, que m'agrada molt aprendre, i amb aquestes característiques m'anava endinsant i em sortia bé, perquè si no, no segueixes fent aquest tipus de coses. M’he estat focalitzant molt en com evolucionen els processos a les empreses i quin paper pot jugar la tecnologia dins de l'empresa per acompanyar i facilitar moltes coses.

On ha trobat més resistència a l’hora de fer veure els beneficis de la tecnologia dins l’empresa?

En cada moment, en cada època i en cada lloc és diferent, però el que sí que és una realitat és que a les persones no ens agrada que ens canviïn gaire les nostres maneres de fer. S'ha de veure molt clar, ens movem per un sentit d'urgència. La covid-19 va ser un exemple claríssim: potser no sabíem fer anar el Zoom, però ens vam espavilar de cop. Quan volem plantejar un projecte de transformació digital, el rol que tenim com a CIO és entendre quines són les necessitats i urgències de l’empresa i veure com la tecnologia pot fer que es resolguin. Si no, no té sentit. La tecnologia per si mateixa no té sentit. A partir d'aquí, quines resistències trobes al canvi? Moltes. Això és com un projecte. Jo sempre dic que al final hem de ser una mica emprenedors dins de les nostres pròpies empreses. Perquè es facin servir noves tecnologies i donin uns resultats, l'empresa necessita veure quins beneficis té. A vegades és una qüestió de ser competitius al mercat: si no ho tens, desapareixes. Avui en dia, si no fas màrqueting digital, et quedes molt enrere, per posar un exemple tangible. Tenim l'obligació de pensar bé què aporta.

“A les persones no ens agrada que ens canviïn gaire les nostres maneres de fer. S'ha de veure molt clar, ens movem per un sentit d'urgència”

Què poden fer les empreses per diferenciar hypes tecnològics d’aplicacions realment útils?

No t'has d'enamorar de la tecnologia per se, has de tenir una mica d'autocontrol. Sobretot has d’entendre a què ajuda, amb casos reals. Normalment, quan hi ha totes aquestes propostes, hi ha casos reals al darrere. Primer cal entendre'ls: què costa, què implica, quin és el resultat que se suposa que porta… Amb tot això, has de fer l'exercici de valorar quins són els reptes que tens. Si creus que els pot resoldre, valorar que els costos i els retorns siguin adequats. Un cop tens clar aquest marc inicial, la meva aproximació sempre ha sigut la de plantejar-nos un pilot, una experiència limitada que ens confirmi allò que estem lligant dins de la nostra pròpia empresa. Pots explicar molt millor el que es pot assolir, i això facilita que hi hagi una presa de decisions molt més adient i conscient. També entens, d'un pilot, quin acompanyament hauries d'articular perquè tot allò es pugui fer servir a l'empresa i quin nivell de canvi t'implica.

Costa fer entendre a les empreses la necessitat d’aquests pilots?

Sí (riu). O sigui, has de buscar els aliats. En la corba d’adopció de la tecnologia hi ha els early adopters, que són els primers. Sempre hi ha un conjunt de gent que vol enganxar-se, vol descobrir noves coses, vol veure per on va. I a partir que superes el que anomenen la corba del caos, un 15% més o menys, llavors tothom et segueix al darrere. Amb aquestes coses és el mateix. Has d'aconseguir trobar les persones que, dins dels interessos per a l'empresa, estan més predisposades a experimentar coses noves i veure'n resultats. Sempre, sense perdre de vista el perquè: no és experimentar amb tecnologia per se, i si és així, ha de quedar molt clar i ha de ser molt acotat. Es tracta de pensar en per què ho vols fer servir.

Quines tecnologies han tingut un impacte més profund en la transformació de les empreses?

N'hi ha una que és cabdal, el cloud. Tenir una infraestructura que puguis fer servir allà on vulguis de manera remota ens ha interconnectat de manera molt fàcil i ha sigut una gran millora. Després hi ha tot el tema de la blockchain. Hi ha molt per aprendre encara, crec que la blockchain ens arribarà molt més i que té el seu recorregut, perquè aporta moltes coses. Però és una tecnologia que encara ha de recórrer un camí. I, evidentment, la intel·ligència artificial, que ens està arribant a tots. Hi ha molta recança, des d'un punt de vista d'entendre-la bé, en què ajuda i en què no ajuda, i crec que, com amb tota tecnologia, ens hem de formar. Hi ha un programa que es diu CiutadanIA, fet aquí a Catalunya, per ajudar a entendre bé el món de la intel·ligència artificial a tots els ciutadans. Hem de ser molt conscients que estem als inicis de tota aquesta tecnologia. Hi ha tots uns temes ètics que hem d’anar treballant, de com es fan servir i de quins són els seus límits. Però està clar que treballem de manera molt diferent quan la fem servir. I no per anul·lar-nos amb les nostres feines, sinó simplement per evolucionar i ser molt més àgils, ràpids i poder pensar. Quan tens rapidesa de resposta amb una sèrie de preguntes bàsiques, et permet plantejar preguntes i resoldre problemes més complexos. I si em preguntes més a futur, tota la part de computació quàntica, és un salt tremend. No vol dir que tots hàgim de saber de computació quàntica, però ens ajudarà a resoldre problemes complexos que tenim. En el món de la salut, en àmbits com la cerca d'antibiòtics, com es comporten les medicacions en el cos humà… Hi ha coses que ara com ara no les podem resoldre. Necessitaríem anys d’una persona per calcular-ho, mentre que la computació quàntica t'ho acabarà fent en minuts. Tot això ens provocarà una altra evolució.

Després de dues dècades treballant en grans multinacionals, va fer el salt a l’emprenedoria. Fa vertigen?

Soc una persona molt inquieta, m'agrada molt conèixer diferents sectors. Ara estic amb dues empreses. Una és In Movement!, des de la qual acompanyem temes de transformació digital. És una empresa petiteta, perquè ens agrada funcionar amb el boca-orella, treballar molt tu de tu amb les persones que ens coneixen i ajudar a totes aquestes transformacions ràpides, tant les basades en el desenvolupament de persones, com les basades en transformació digital. Emprendre amb aquesta part per mi era molt conegut, i no feia tant de vertigen. Ara, el que feia més vertigen va ser la segona iniciativa, RollDbox Games. En el món del videojoc, jugant coneixes una persona de seguida, i jo he treballat molt amb temes de com conèixer la gent, com transformar i evolucionar. A més, és un sector que he tingut proper a casa. Vam estar pensant-ho molt, el que faríem, el que no faríem, i ens hem plantejat fer una empresa que crea videojocs que generen energia positiva. Volíem abordar el tema de la toxicitat en el món del videojoc i veure fins a on podíem plantejar aventures, històries i creacions que et permetin generar un altre tipus de diàleg.

“Volíem abordar el tema de la toxicitat en el món del videojoc i veure fins a on podíem plantejar aventures, històries i creacions que et permetin generar un altre tipus de diàleg”

Des de RollDbox defenseu el potencial positiu del factor social dels videojocs en línia. Com ho heu materialitzat?

En el nostre primer videojoc, Those Who Came: Healing Solarus, has de curar un planeta, en lloc de matar. Tens moltes amenaces, pots morir moltes vegades, però es tracta de descobrir què està passant en aquell planeta. Pots jugar amb fins a quatre amics i com més col·labores, les coses millor funcionen. Es tracta de generar unes dinàmiques que et portin a altres tipus de converses, de diàlegs i de situacions. Però no només fem això, també hem vinculat que al final d'aquesta aventura, quan has acabat de salvar el planeta, puguis fer una acció contra el canvi climàtic. Ens hem aliat amb una empresa que es diu Dots.eco, que ens permet fer una acció com plantar un arbre, protegir una zona marítima, netejar l'oceà de plàstics… Pots triar fins a vuit coses diferents, i se't genera un certificat de la teva acció. Volem crear unes altres dinàmiques envers el món del videojoc. Ara estem treballant amb altres projectes que esperem que aviat puguin veure la llum, que encara no podem anunciar. Sempre busquem, dins del subgènere que treballem, com portar-te per un camí una mica diferent. El segon que estem fent li diem l'antiestrès.

L’empresa l’ha tirat endavant amb el seu fill.

Tot això neix del Ferran (Pérez). Ell ja fa molt temps que està en el món del videojoc, i tenia un interès a cuidar la línia ètica, no traspassar segons quins límits. I, per una altra banda, jo també tenia interès de l'experiència del món del videojoc perquè és una forma de conèixer i socialitzar amb altres persones. En el seu moment també havia tingut l'interès de crear algun videojoc que permetés treballar temes dins d'empreses. Després de pensar-ho molt i gairebé mig any donant-li forma, comptant amb un assessor amb molta experiència en el món del videojoc, vam decidir tirar endavant aquesta iniciativa. I així vam arrencar un novembre del 2020 i continuem batallant per tirar-ho endavant, que no és fàcil. Estem passant un moment en el sector dels videojocs molt complex. Hi ha hagut molts acomiadaments, i estem en un moment molt remogut, però estem aquí, capejant del temporal de la millor manera possible. 

Com és la seva relació laboral?

El que fem és tenir canals separats de comunicació. A l'empresa, ell és el Ferran, jo soc la Conxi; ell és el director creatiu i el game designer, jo porto tota la part de direcció general i d’operacions. Tenim els rols molt clars i separats. Parlem sempre des del rol i amb canals diferents de comunicació, fins i tot tecnològics. Una cosa és el canal ‘de casa’, i l'altra és el canal ‘de la feina’. Això ens ajuda molt a mantenir i respectar-nos amb els diferents entorns.

"La crisi del videojoc ha dilatat moltíssim els temps de decisió"

Ha mencionat la crisi que viu el sector, especialment notòria en les grans empreses. Com afecta a una start-up com la seva?

Ens afecta des d'un punt de vista que al final estem competint en el mateix mercat i nosaltres estem buscant publisher (editora). Al final, ets un estudi independent, però els necessites a ells per poder publicar el teu videojoc. És un procés molt dur, és molt complicat fer arribar el joc a la gent perquè has de tenir molta experiència en màrqueting i invertir-hi molt, i això no era factible per la nostra part. Què ha passat? Que els temps de decisió s'han dilatat moltíssim. Això ens fa patir molt perquè els nostres recursos són molt limitats. Nosaltres treballem molt amb administracions públiques, busquem diferents tipus d’ajuts, a part d’inversors privats, a qui hem de donar les gràcies. Però tot plegat fa que sigui molt difícil per a l'estudi independent sostenir-te perquè els temps s'han dilatat moltíssim. Quan la indústria va molt bé, el que et passa és que t’agafen a la gent perquè els hi poden pagar més. Si estàs en un moment més de recessió, això no succeeix, però, per contra, sobreviure tu amb aquests temps que s'allarguen és un esforç molt gran.

La presència de dones dins de posicions directives és encara minoritària, sobretot en el sector TIC. Com canvien els lideratges tradicionals de la indústria quan hi ha una dona al capdavant?

Canvia moltíssim. El nostre món és divers. Si aquesta diversitat no la tens dins de l'empresa i dins dels equips, t'estàs perdent una part del món, una part de la realitat. Ni la creació de productes, ni l'enteniment de tots els impactes ni de tot el que pot aportar… Aquesta diversitat per mi és cap cabdal tenir-la també dins dels teus equips i dins de l'organització. Simplement per si vols fer bé la teva feina com a empresa, ja hauria de ser d'interès només per això. A part, aquesta mirada fa que la forma de connectar les coses sigui diferent, i això enriqueix els equips. No és que hagin de ser tot dones, però sí que han de ser diversos. Necessitem totes les mirades. A més, el que també es nota és que les dones inevitablement ens posem els nostres sostres de vidre, que a la pràctica vol dir que valorem una colla d'impactes d'una manera molt més àmplia. Nosaltres, a RollDbox, ho cuidem moltíssim. Quan estava jo contractant, a les empreses hi havia més dones. Això ha sigut així. La poca presència femenina la veiem dins de tot el sector tecnològic, però en els videojocs, a més de veure-ho dins dels equips, també és una situació que s'ha denunciat molt des del punt de vista social, a les comunitats, de ser un entorn poc procliu a incloure la dona dins de les seves comunitats.

“El nostre món és divers. Si aquesta diversitat no la tens dins de l'empresa i dins dels equips, t'estàs perdent una part del món, una part de la realitat”

Com ho combatiu?

A l'hora de formar els equips, nosaltres treballem perquè siguin diversos. Sempre estem mirant i cuidant que existeixi aquesta diversitat. Costa, però és un tema de buscar i treballar. En la part professional, també cuidem que tot l'equip estigui còmode i que tothom pugui expressar el que pensa. Per a nosaltres el clima de treball és molt important, la transferència, el respecte, el compromís. I això són valors que, a més a més, les dones en ho valoren especialment. És el tipus de cultura que nosaltres impulsem. I ajuda molt que tot l'equip tiri endavant i creixi i funcioni.

També ha impulsat l’organització de dones inversores a través de Women Angels for STEAM. Per què costa tant que les dones apostin per aquest món?

De base, costa que les dones entrin en el món de la inversió i a sobre, si li poses tecnologia, encara més. El 2020, les dones només representaven el 9% dels àngels inversors. La resta són homes. Des de Woman Angels treballem per democratitzar molt aquest procés. Les dones ens posem els sostres de vidre, i si no sabem d’un tema, no ens hi fiquem. A Woman Angels for STEAM el que fem és ajudar-nos a conèixer bé el món dels àngels inversors. A més, és un procés democratitzat: el que fem és ajuntar diners de diverses persones, de manera que tu poses un tiquet mínim petitet. Tot això fa que sigui molt més fàcil entrar en aquest món. Què passa a les STEAM? Que també hi ha poca dona que ho faci, i a més se'ls donen menys diners. O sigui, com que els que prenen les decisions són més homes que dones, s'ha constatat que arriben menys diners a les dones. El que volem és, de nou, treballar molt per visibilitzar tot aquest talent, que n'hi ha moltíssim. Hi ha una de projectes brutals, amb moltes oportunitats, i treballem perquè aquestes idees puguin tirar endavant. És un tema de visibilitat, de creure i de donar l'espai que es necessita.

Hi ha alguna diferència destacable en els projectes tecnològics en què inverteixen les dones?

Nosaltres, des de l’associació, triem una sèrie de sectors i de tecnologies on volem estar més presents. Hi ha una realitat: hi ha molta dona que està iniciant temes de start-up en l'àmbit de la salut. Tradicionalment, hi ha àmbits on la dona té més interès de posar aquesta tecnologia ‘al servei de’. Tenim molts projectes de salut, però també estem en temes relacionats amb l'energia, temes relacionats amb satèl·lits, temes relacionats amb intel·ligència artificial aplicada. Per exemple, hi ha una de les empreses participades, que es diu 3D Click, que el que fan és simular tot el disseny de producte final abans de crear-lo. Tots els projectes tenen sempre una aplicabilitat tremenda. Aquesta seria la característica comuna que veiem, que tinguin un impacte positiu a la societat.