“La transformació digital no va de tecnologia, sinó de com aplicar-la perquè generi valor”
Xavier Milà Director gerent del CTTI
Categories:
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) és l’ens públic que integra la prestació de tots els serveis informàtics i de telecomunicacions de l’administració. Identifica les necessitats dels serveis públics, el cos de funcionaris i els departaments en relació amb la tecnologia, i activa el mecanisme per donar-li resposta. “Tenim un diàleg bidireccional amb les empreses, i tenim sempre la porta oberta, per explicar què necessitem i què volem, o què hem detectat perquè el mercat es posicioni”, explica el director gerent, Xavier Milà. I és que la tecnologia avança a un ritme imparable. Tant, que no només considera fonamental estar a l’aguait de totes les novetats per identificar aplicacions beneficioses per a la ciutadania, sinó també ajudar les companyies a detectar àrees en potencial de transformació. I a preparar els professionals dels futurs departaments de tecnologia, els quals ja defineix com “facilitadors del canvi”. “Ens hem de transformar per ser diferents digitalment i dinamitzar les reticències”, afirma a tall de reflexió després d’una jornada organitzada pel Cercle Tecnològic sobre el rol dels CIOs.
Durant la pandèmia, el CTTI ha treballat per dotar d’eines tecnològiques i digitals els serveis i treballadors públics. Quin ha estat el principal repte?
El repte principal va ser el temps. Teníem moltes coses fetes, però respondre les necessitats de salut, educació o dels treballadors que han de treballar des de casa seva, ens va obligar a accelerar els mecanismes tecnològics que teníem. Ho vam poder fer gràcies al model de col·laboració públicoprivada que tenim al sector, als proveïdors que ens coneixen. Així vam poder accelerar el temps de resposta per muntar call centers en 48 hores, facilitar el treball en remot o donar eines als CAPs per atendre els pacients.
Les mancances del sistema ja estaven detectades?
Estàvem en una forta fase de tecnificació, però no en facilitar que es poguessin usar en remot, que no fos treball fix. La societat estava acostumada a anar a la feina, al CAP o al jutjat a treballar, i vam haver d’activar mecanismes tecnològics que ja teníem per fer-ho possible. També vam repartir 300.000 ordinadors en sis mesos perquè la canalla o els treballadors tinguessin dispositius per accedir als serveis. Ens va ser relativament complex gestionar-ho tot, però vam ser àgils en activar la tecnologia que teníem per accedir als serveis bàsics des de qualsevol lloc.
“L’administració pública ha de ser equilibrada en l’acompanyament amb les diverses maneres d’interaccionar de les persones i ha de ser curosa amb la tecnologia que aplica”
Ha arrelat aquest sistema o tornarem enrere?
Clarament, es quedarà, pensem que la Generalitat ha aprovat el 40% de teletreball. Hi ha serveis més presencials com la salut o l’educació, que els costarà trobar el model ideal d’hibridació. Els CAPs van atendre molt amb trucada telefònica, però ara ens hem de preguntar si evolucionarem cap a la videotrucada. Probablement, sí. Evidentment, els tecnòlegs hem d’ajudar que això no faci marxa enrere. És un benefici que ens ha portat la pandèmia dins de la desgràcia; ha estat un accelerador brutal.
Hi ha reticència a adaptar-se el canvi?
La necessitat et fa buscar menjar. No hi ha reticències. Si deixem passar molt temps, potser sí que es refredaran les coses i sortirà aquesta reticència, però avui dia diuen els treballadors que si han treballat des de casa aquests mesos, perquè no ho poden continuar fent ara. Com a societat, això ha vingut per quedar-se. Es pot preveure que els treballadors públics ho demandaran cada vegada més. En canvi, hem de pensar com ho fem amb salut, on el contacte social és bàsic. Les tecnologies són fredes en aquest sentit, però trobarem l’equilibri de la hibridació sense perdre la proximitat.
La tecnologia avança més ràpidament que el procés d’adaptació d’aquesta.
Una cosa és la tecnologia per si mateixa, que fins ara servia per mecanitzar, i una altra, la revolució digital. En l’era industrial es van introduir màquines per passar de jerseis fets a mà a jerseis teixits amb màquines; amb la revolució digital també passem a fer les coses d’una altra manera, però no sabem encara com. La tecnologia ha anat avançant per mecanitzar les administracions públiques i s’ha acceptat. La Generalitat és una administració molt tecnificada, però haurem de veure com canvia amb la revolució digital, que fa referència a com fem les coses. En salut, per exemple, això significarà que el sistema ens preguntarà què pot fer per nosaltres i ens acompanyarà.
Quines tecnologies seran bandera d’aquesta transformació?
Bàsicament, les dades. Més que les dades, la informació. Hi ha molta tecnologia al voltant de la generació d’informació per generar una acció. Una de les peces clau és la intel·ligència artificial, que en cap moment substitueix la intel·ligència humana, sinó que ha accelerat la generació d’informació a través de les dades. Europa està impulsant un projecte anomenat GAIA-X per crear una plataforma de dades sobirana i col·laborativa de tots els stakeholders d’una societat. I en aquesta xarxa, la intel·ligència artificial és la tecnologia que ens aportarà més valor.
“Les universitats no generen del tot aquest talent, estem en currículums molt tradicionals del segle XX”
Però abans caldrà fer pedagogia sobre l’ús de tota aquesta tecnologia.
Serà fonamental. La transformació dels bancs i la gent gran és l’exemple més clar. Com a administració pública no podem obviar que qualsevol ciutadà ha de poder relacionar-se amb nosaltres i rebre els serveis públics de la millor manera possible. Hem d’estar molt atents a la gestió del canvi, la formació i l’acollida. Està molt bé que els bancs ofereixin apps per a la gent jove, però sempre hi ha gent gran que necessita anar al caixer. L’administració pública ha de ser equilibrada en l’acompanyament amb les diverses maneres d’interaccionar de les persones i ha de ser curosa amb la tecnologia que aplica. El món serà híbrid i l’administració pública ha d’acompanyar en el sentit de fer formació i atenció presencial.
Per això s’incideix tant en la importància d’incorporar talent d’altres àrees que no siguin tecnològiques?
La transformació digital no va de tecnologia, sinó de com aplicar-la a l’entorn perquè generi o tingui un valor.
El CTTI disposa d’aquests professionals transversals per aplicar la tecnologia?
Al CTTI volem incorporar aquest valor disruptiu i per això el nostre objectiu és incorporar talent especialitzat en disciplines socials. Les empreses amb qui tenim col·laboració són una de les fonts a les quals ens adrecem per buscar talent. Les universitats no generen del tot aquest talent, estem en currículums molt tradicionals del segle XX. Les universitats han de fer una reflexió. La Generalitat està finançant amb fons propis un màster en intel·ligència artificial. Com pot ser que la universitat sense que algú li injecti diners no faci màsters d’experiència d’usuari, gestió d’espais intel·ligents o intel·ligència artificial? En aquest concepte de les disciplines digitals encara estem en el segle XX, pensem que són conceptes de mecanització i industrialització.
“Hi ha més capacitat de crear talent diferencial en les start-ups i pimes”
Per tant, ens hem de treure del cap la imatge de l’enginyer que només aplica tecnologia i soluciona problemes.
Han de ser agents del canvi a les organitzacions. El valor de les noves professions digitals és entendre més enllà de les matemàtiques, la física i la tecnologia; hem d’anar cap a un entorn social col·laboratiu. Transformar no és un tema de tecnologia. És cert que és el driver facilitador, però no tot depèn de la tècnica o el dispositiu, sinó de com s’aplica i quin benefici aporta. Al segle XXI ens importa la tecnologia i com l’utilitzo, mentre que al segle XX importava la tecnologia i ja està.
Busqueu el talent en multinacionals o pimes catalanes?
Hi ha més capacitat de crear aquest talent en les start-ups i pimes. Les corporates estan molt dirigides a produir per captar diners, i a les estructures tradicionals els costa molt de canviar. Trobes més talent diferencial en pimes que no en corporates.