Catalunya va fer la primera passa cap al govern obert fa gairebé 20 anys amb la creació del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC). L’organisme va néixer arran d’un pacte signat per totes les forces polítiques de l’arc parlamentari, la Generalitat i les entitats locals representades pel consorci Localret el juliol del 2001. “L’objectiu era impulsar la transformació de tots els ens públics i oferir uns serveis digitals de qualitat a la ciutadania, i és el que hem fet durant les dues dècades de feina que sumem”, explica la directora, Marga Bonmatí. L’organisme té la responsabilitat d’oferir serveis comuns i interoperables a tots els nivells, de manera que la creació d’un mateix sistema de facturació sigui homogeni en qualsevol entorn i permeti la comunicació entre administracions. Això significa mantenir converses constants amb més de 2.200 entitats diferents entre els 947 consistoris locals del territori, les diputacions, els consorcis, les universitats i les empreses, entre altres.

Però si una cosa té clara Bonmatí, és que la transformació no és únicament “decidir quina tecnologia i quines eines fer servir, sinó plantejar una nova manera de treballar i de relacionar-se amb la ciutadania”. Aquest és el motiu pel qual situa com a clau del consorci la feina d’acompanyament que es fa als actors que intervenen en la cadena que permeten parlar de dades i governs oberts, un camí cap a una digitalització que, afirma, “ha d’empoderar les administracions i les catalanes i els catalans”.

Què significa obrir les dades?

Govern obert va vinculat a transparència. Com a ciutadans, som poc conscients del dret que tenim de saber com funciona el govern, què fa amb els impostos, quin és el consum elèctric dels edificis públics o el trànsit d’un carrer, per exemple. Un govern que obre les dades és aquell que facilita la informació que recull al conjunt del territori o al municipi i es dona en obert i amb una estructura de dades fàcil de consultar perquè pugui ser encreuada amb altres dades per fer-ne un contrast. Com més facilitat posem per accedir a les dades i més intel·ligibles les fem, més oberts serem. Ser un govern obert significa facilitar l’accés a les dades i escoltar. La participació ciutadana és una altra branca que agafarà embranzida. Volem preguntar a la ciutadania on vol viure i com vol que es gestioni el seu entorn, no que només participi cada quatre anys a les urnes en la societat. Ser obert també vol dir fer processos de participació ciutadana.

Com se sap quines dades facilitar i quines no?

Tota informació en mans d’un govern s’ha de poder mostrar digitalment. Sí que cal ser molt curós amb la informació pública i no traspassar el límit de la confidencialitat. Si alguna informació conté dades personals, s’anonimitza. I si alguna persona busca una dada concreta que no s’ha publicat, però que té relació amb el seu ajuntament, té dret a demanar-la. Tota informació és pública i s’ha de poder compartir.

“La ciutadania té habilitats digitals, però falta cultura d’interrelació amb l’administració”

La ciutadania sap com usar tota aquesta informació?

La ciutadania està preparada digitalment per consultar-les i entendre-les. Avui dia ja gestionem les finances amb el mòbil, com ho fem amb l’oci, les compres o la formació. Per tant, les habilitats es tenen, però ens falta cultura d’interrelació entre ciutadania i administració. Sembla que només hi som per coses concretes com quan hem de pagar impostos o demanar una beca. La ciutadania no és conscient que pot participar i demanar més, que té a l’abast aquesta informació que és seva. Falta aquesta cultura l’aproxima a l’administració pública. Ens agradaria que, com fan Google i Facebook, que ho saben tot sobre nosaltres i fan recomanacions, l’administració sigui més proactiva i s’adreci directament a les persones que l’any passat van demanar una ajuda o van fer algun tràmit concret. En comptes d’esperar que sigui el ciutadà qui faci el pas, volem facilitar-ho nosaltres, ser proactius i recordar-li que la torna a tenir disponible.

Però sovint s’escolten queixes respecte de l’accessibilitat o facilitat d’ús d’aquestes eines digitals.

En som conscients i hi estem treballant. Sabem que hem de simplificar molt. Som 2.200 entitats al consorci i un tràmit no és igual a escala municipal que de la Generalitat. A la ciutadania a vegades li costa distingir qui és el seu interlocutor, no l’hi posem fàcil, per això treballem per unificar canals, unificar un llenguatge més entenedor i reduir els passos per completar els tràmits. També tenim clar que tot ha de ser first mobile, tot s’ha de poder fer amb el mòbil. Les gestions que es van posar en marxa fa 20 anys no tenien aquesta visió, però les funcionalitats més noves es basen en un funcionament diferent, i el primer requisit és fer-les compatibles amb el telèfon. I el segon, que posin el ciutadà al centre. La tercera prioritat és que siguin transversals i el més homogènies possibleindependentment de a qui et dirigeixis.

De fet, l’ideal seria un moneder que agrupi tots els organismes i tràmits.

Efectivament, l’ideal és que sigui mobile i utilitzi una identitat digital. Igual que portes un moneder amb els carnets, es mostra una identitat que permet accedir a qualsevol ajuntament o a la Generalitat. I tot i que trigarà més a arribar, voldríem anar més lluny i fer que no servís només per a l’administració, sinó que també permetés anar al gimnàs o fer compres. La següent barrera a superar és que serveixi per a altres serveis, que sigui una identitat universal on el propietari decideixi si hi inclou la formació, la renda o el padró i a qui ho ensenya.

“Voldríem anar més lluny i fer que el moneder no servís només per a l’administració, sinó que també permetés anar al gimnàs o fer compres”

S’ha parlat amb el sector privat per dissenyar una credencial homogènia?

Estem intentant trencar aquesta barrera amb la banca i les companyies elèctriques. Un dels pilots que estem engegant proposa demanar una bonificació en el rebut de la llum sense haver de presentar tots els papers físicament i tramitar-ho mitjançant una acreditació 100% en digital. Per això és important la coordinació. Si una entitat o administració pública inventa una bona plataforma i només l’usa de forma vertical, no tindrà projecció. Volem que les solucions digitals tinguin impacte a tot el territori.

L’any passat es van fer 80 milions de transaccions entre administracions per intercanviar informació de la ciutadania, la covid-19 ha obligat a adaptar-se als tràmits en línia?

Ha estat un salt qualitatiu importantíssim. L’any anterior es van fer 58 milions de transaccions, això vol dir que s’han accelerat els tràmits digitals el 2020 i ha començat a arrelat la cultura d’interrelació entre ciutadania i administracions. Hem vist que un ciutadà es relaciona amb un ens públic d’un a tres cops a l’any, i sempre s’ha vist que per una vegada, vas a finestreta. La pandèmia ha visibilitzat el canal digital i l’ha impulsat. Aquests 80 milions de transaccions també són el resultat del traspàs de documentació com el padró o la renda entre administracions. Si una la té, per què no l’ha de poder presentar a una altra que la requereix? Si el ciutadà en dona el consentiment, ja es pot fer, i facilita molt el procés.

L’IdCAT també s’ha beneficiat de la pandèmia. Ara ja supera els 1,3 milions d’usuaris.

Tenim l’IdCAT certificat i l’IdCAT mòbil, que és on s’ha notat el creixement. Es pot obtenir remotament al moment i de seguida es pot fer servir. El fet de no poder anar presencialment enlloc duarnt el confinament, vam passar de tenir mig milió de ciutadans amb IdCAT mòbil a sumar-ne més de 700.000. Ara ja estem al voltant en els 1,4 milions. Aquest és un sistema nou ja basat en el mòbil i que té en compte la usabilitat, l’experiència de l’usuari.

S’ha interioritzat l’ús d’aquestes eines o tornarem a la presencialitat després de la covid-19?

És un camí de no retorn. Els dos canals es continuen cuidant, però el digital es feia servir molt poc i qui ho ha descobert ara, hi tornarà. La qüestió és trencar la barrera de la primera vegada, quan pot costar i no veure-ho clar, però en un segon i tercer cop tot és més fàcil. De fet, el 74% de tots els tràmits fets a Catalunya durant la pandèmia s’han fet en format digital i veníem d’un 37%. És un bon símptoma i igual que ja ningú va al banc i tothom gestiona els seus comptes en línia, crec que amb les administracions públiques qui ha fet aquest pas ja s’hi queda. Ho hem vist amb La Meva Salut. Durant el confinament tothom va passar a usar-la i ara els tràmits de la vacunació es continuen fent amb mitjans digitals.

“El 74% de tots els tràmits fets a Catalunya durant la pandèmia s’han fet en format digital i veníem d’un 37%”

Quin és el perfil d’usuari que usa els serveis en línia?

Hi ha molts estrangers que gestionen la condició de resident, però també autònoms i pimes que van començar a usar-los amb la covid-19. Ara també tenim moltes famílies que fan la preinscripció escolar digital, però és cert que la gent gran no és un perfil habitual. La pandèmia ha fet eixamplat molt la franja d’edat.

Hi ha estrangers perquè en altres països estan més avançats i hi ha més cultura d’usar mitjans digitals?

Aquí estem molt avançats, més que molts altres països de la Unió Europea. Potser al nord van per davant, sobretot en països petits, però aquí hi ha molta maduresa digital. Que hi hagi estrangers és una qüestió d’informar-se i de veure que és possible fer els tràmits per internet. De fet, quan els catalans van a fora, no ho tenen tan fàcil com els estrangers que resideixen aquí. Sí que s’està parlant a escala europea de crear un sistema d’identificació comú. S’està treballant amb blockchain per crear un moneder perquè la identitat digital no tingui fronteres.

Durant la pandèmia hem vist usuaris a Twitter que han difós les dades després de treballar-les. Han posat de manifest el valor de la informació?

Han estat la clau i ha estat molt gratificant veure la feina que han fet. Un altre dels motius pels quals s’obren les dades és la reutilització d’aquestes. Fa molts anys que l’administració obre les dades i s’han ampliat esforços per anar ampliant el catàleg, homogeneïtzar la informació i fer-la presentable. Per això és fantàstic veure que hi ha demanda i que es facin peticions d’informació que no es troba. Veiem que les dades es consulten i que s’usen. Un exemple és la creació per part d’un particular d’una aplicació per saber els horaris de l’autobús de Barcelona. Es va fer abans que l’oficial recollint dades d’horaris i es va muntar una aplicació fantàstica. La ciutadania va usar les dades públiques per posar-les al servei de la societat.

On es generen més dades, al món local o a la Generalitat?

La visió i competències són diferents en cada àmbit, però és cert que el primer interès arriba per obtenir informació a escala micro, de proximitat. Per això es demanen moltes dades municipals que després es comparen amb pobles i ciutats veïnes o de característiques similars. Es generen dades per igual, per això és important homogeneïtzar-les per combinar-les.

“El vot electrònic s’hauria d’habilitar primer en processos participatius no massa sensibles per anar agafant robustesa”

El següent pas és el vot digital?

Fa molt temps que les votacions a les universitats són electròniques. La UPC acaba de nomenar el seu rector amb votació electrònica i s’ha fet amb total seguretat i rugositat. Tecnològicament la solució existeix. Les universitats no van anar del zero al 100 de cop, van començar per departaments fins a arribar al rector. En aquest cas, el vot electrònic s’hauria d’habilitar primer en processos participatius no massa sensibles per anar agafant robustesa. Però hi ha arguments per defensar-ne la seguretat, sempre que es creï un entorn segur.

Catalunya forma part de l’Open Government Partnership des de l’octubre del 2020, què significa?

És un reconeixement per la feina feta. L’AOC suma molta feina després de 20 anys i té un portal de transparència únic per a totes les administracions on la ciutadania hi troba la informació agrupada per igual. Aquesta experiència ha agradat molt a escala europea i ens han fet aquest reconeixement de ser-ne membres, ens ha ajudat l’experiència pionera de transversalitat, coordinació i solucions comunes. I també els serveis creats per apropar-nos a la ciutadania i oferir qualitat. L’entrada a l’Open Government Parternship ens permet conèixer altres experiències que podríem aplicar aquí i ser també un exemple a seguir per a altres països.