Barcelona ha viscut aquesta setmana una nova prova de l’interès que desperta la intel·ligència artificial. Durant dos dies, el World Trade Center Barcelona s’ha convertit en un formiguer de professionals, empreses, inversors i emprenedors arribats de diferents punts d’Europa per participar en la segona edició de l’AI Summit Barcelona.

Les cues a les portes de les sales, els passadissos plens i les converses improvisades entre ponències han deixat una sensació clara: l’AI Summit ha crescut més ràpid que el seu propi espai. L’organització calcula que l’esdeveniment ha superat els 10.000 assistents, davant del miler de la primera edició, i ha comptat amb més de 200 ponents.

El mateix CEO de l’AI Summit, Guillaume Rostand, reconeixia durant el congrés que l’afluència havia superat les capacitats previstes. L’objectiu, explica, és aprofitar el momentum de la IA per situar Barcelona i Catalunya davant dels inversors i de l’ecosistema tecnològic internacional.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MetaData (@metadatacat)

Un congrés que vol ser alguna cosa més que un congrés d’IA

L’AI Summit no vol limitar-se a mostrar les possibilitats de la tecnologia. El programa ha combinat keynotes, taules rodones, demostracions i tallers centrats en qüestions molt concretes: com desplegar agents d’IA, com integrar-los en les empreses, com governar-los, com protegir-los i, sobretot, com aconseguir que generin valor.

L’AI Summit Barcelona supera els 10.000 assistents i consolida la ciutat com a punt de trobada internacional de la intel·ligència artificial. 

Un dels debats més simptomàtics ha estat precisament sobre els agents: són el pròxim gran canvi de plataforma o encara una tecnologia massa immadura? La pregunta resumeix bona part del moment actual de la IA: les capacitats avancen ràpidament, però portar-les a processos reals continua plantejant problemes d’integració, seguretat i governança.

“El principal repte són les expectatives que s’han generat”

Per a Joan Salvatella, fundador de Bookline.AI, el canvi és evident. La seva empresa desenvolupa agents de veu que responen trucades de restaurants, hotels i càmpings, gestionen reserves, modifiquen cites i resolen preguntes freqüents.

Bookline va començar el 2019 i actualment treballa, segons Salvatella, amb més de 2.500 clients de 16 països i gestiona al voltant de dos milions de trucades mensuals.

El repte, però, ja no és convèncer els clients que la IA existeix. “El principal repte són les expectatives que s’han generat al voltant de la IA”, explica Salvatella. La tecnologia sembla sovint més preparada del que realment està, mentre que desenvolupar sistemes robustos requereix temps i professionals especialitzats.

Els agents d’IA centren el debat mentre les empreses afronten els reptes d’integració, governança i seguretat. 

Bookline també exemplifica com la IA pot passar de ser una demostració a convertir-se en una peça d’un negoci. El sistema interpreta la intenció de qui truca, extreu dades com el dia o el nombre de persones i acaba registrant la reserva al sistema del restaurant. “Si tens un problema a l’hora de millorar els ingressos, pensa en si pots posar-te una IA que t’ajudi a capturar aquestes vendes”, resumeix Salvatella.

El català entra en la conversa sobre la IA

En una trobada internacional com aquesta, el català també apareix com una qüestió tecnològica.

Salvatella explica que els grans proveïdors mundials encara presenten limitacions quan treballen amb català. En aquest context, reivindica la importància del projecte AINA de la Generalitat de Catalunya, especialment per haver generat dades de veu en català i haver-les posat a disposició de l’ecosistema.“El capturar la dada que ningú més podia fer va ser un èxit rotund”, defensa.

Segons el fundador de Bookline, aquesta disponibilitat de dades ha ajudat a fer que proveïdors com Microsoft o Google disposin de millors models en català, cosa que facilita que empreses més petites puguin incorporar aquesta llengua als seus productes.

El programari també està canviant des de dins

Si Bookline mostra com la IA arriba al client final, Nuvolar evidencia fins a quin punt està transformant la pròpia indústria tecnològica. El seu Director de Tecnologia, Pere Martí, explica que la IA té un paper “crític” en una empresa especialitzada en desenvolupament de programari i implementació de Salesforce.

La qüestió, en el seu cas, ja no és si utilitzar-la, sinó com posar ordre al seu ús. Nuvolar ha desenvolupat un framework i una metodologia interna perquè els equips puguin incorporar-la als processos de desenvolupament.

Bookline, Nuvolar i SABDA mostren com empreses catalanes ja apliquen la IA en sectors com l’hostaleria, el programari i el benestar. 

L’objectiu és augmentar la productivitat: fer més coses amb el mateix equip. “La IA no traurà la feina a ningú, sinó que farà que amb la mateixa gent puguem fer més coses”, afirma Martí.

La situació és diferent quan entren en joc grans empreses de sectors regulats, com l’aviació, la indústria farmacèutica o la sanitat. Els processos d’aprovació i les exigències de seguretat fan que l’adopció sigui més lenta. “És com moure un transatlàntic”, explica.

Quan la IA entra al benestar

Al costat dels casos empresarials més convencionals, l’AI Summit també ha servit per mostrar usos més inesperats de la tecnologia.

SABDA Studio, un espai immersiu de Barcelona, combina pantalles de 360 graus, so immersiu i activitats com ioga, meditació o respiració. El seu cofundador, Marvin Halfon, explica que la IA ja s’ha incorporat als processos interns de l’empresa, però també a les experiències que ofereix.

L’AI Summit es converteix en un aparador per a les empreses catalanes que busquen visibilitat, talent i connexions amb l’ecosistema internacional. 

Durant el congrés, SABDA ha presentat una demostració d’una sessió de meditació guiada per una IA, desenvolupada internament. El projecte també treballa amb la possibilitat d’incorporar dades biomètriques —com la respiració o el ritme cardíac— a les experiències immersives.

Per a Alfón, però, aquesta evolució tecnològica també obliga a pensar en els límits. “Hem de trobar el nostre equilibri” davant d’una tecnologia que continuarà creixent, defensa.

La seva proposta parteix precisament de la idea de crear espais on la tecnologia no sigui necessàriament una font més de distracció, sinó una eina per reconnectar amb el cos i l’experiència personal.

Barcelona, també com a aparador empresarial

Per a les empreses catalanes presents al congrés, l’AI Summit no és només un espai per explicar què estan fent amb la intel·ligència artificial, sinó també una oportunitat per guanyar visibilitat, connectar amb l’ecosistema internacional i situar Barcelona com a punt de trobada tecnològic.

Joan Salvatella, fundador de Bookline, ho resumeix així: “Posa Barcelona a l’epicentre de la tecnologia mundial”. Per a ell, el fet que l’AI Summit hagi escollit la ciutat i hagi crescut tan ràpidament és ja una mostra d’èxit.  En una línia similar, Pere Martí, CTO de Nuvolar, destaca el valor de trobar en un mateix espai ponents internacionals, empreses tecnològiques i diferents perspectives sobre l’evolució de la IA. “Ens dona molta visibilitat, ens ajuda a expandir la marca i ens permet estar al dia del que està passant”, explica.

La cursa per desplegar la IA topa amb infraestructures, talent i capacitat empresarial encara limitats.

També per a Marvin Alfón, cofundador de SABDA, formar part de l’esdeveniment té un valor especial perquè permet posar en contacte àmbits que habitualment circulen per separat: tecnologia, art i benestar. “En qualsevol xerrada, ara, en qualsevol racó, hi ha una conversa interessant”, apunta.

Així, més enllà de les grans multinacionals i dels anuncis sobre els pròxims avenços de la IA, el congrés també funciona com un aparador de les empreses catalanes que ja estan incorporant aquesta tecnologia a productes i serveis concrets.

Catalunya vol jugar la seva partida

L’ambició territorial també ha estat present durant el congrés. La sessió inaugural ha presentat el pla Catalunya 2030, que preveu una inversió d’1.000 milions d’euros en intel·ligència artificial fins al 2030, amb actuacions en núvol públic sobirà, infraestructura de xips i supercomputació, talent i administració pública.

El programa també ha posat el focus en infraestructures com el Port de Barcelona, que presenta eines com dades obertes, 5G standalone, sandbox i acords amb el Barcelona Supercomputing Center i l’AI Factory.

Del congrés al festival tecnològic: l’organització planteja fer créixer l’AI Summit més enllà del World Trade Center i portar-lo a la ciutat. 

Això connecta amb una de les idees que es repeteixen durant l’AI Summit: Barcelona no només vol ser el lloc on es parla d’IA, sinó un espai on aquesta tecnologia es pugui desenvolupar, provar i convertir en negoci.

Entre l’entusiasme i els dubtes

Però el congrés també ha deixat espai per a les preguntes incòmodes. La ciberseguretat, la governança, l’AI Act, la transformació de les organitzacions i l’impacte sobre els treballadors han estat presents en diferents sessions.

La mateixa programació plantejava una qüestió que probablement resumeix el moment actual: què passa quan generar codi, contingut o decisions esdevé cada vegada més barat i fàcil? Qui decideix què és realment bo, útil o acceptable?

Després de dos dies de demos, ponències, converses i passadissos plens, aquesta és potser la principal conclusió que deixa l’AI Summit: la tecnologia ja no necessita demostrar que pot fer coses extraordinàries. El repte és decidir quines val la pena fer, com integrar-les i quin paper hi ha de tenir encara les persones. I Barcelona, aquesta setmana, ha estat un dels llocs on aquesta conversa ha tingut lloc.