La insuficiència cardíaca apareix quan el cor no és capaç d’expulsar la sang que li arriba de cada cicle cardíac en la mesura que ho hauria de fer. En altres paraules, té dificultats per proporcionar sang a tots els òrgans i parts del cos perquè funcionin correctament i, a conseqüència d’això, les persones que la pateixen se senten dèbils, cansades o els costa respirar; entre d’altres. Amb l’objectiu de millorar la continuïtat assistencial, detectar descompensacions abans que siguin greus i reduir hospitalitzacions, va néixer el projecte eOSS, una iniciativa de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que ha estat premiada a la categoria del sector serveis dels guardons Catalunya Impacta d’enguany, que atorga el Cercle Tecnològic.

El nom d’eOSS respon a eHealth-based Operative Support System i, segons explica l’adjunta a la direcció d’innovació, recerca i universitats de la gerència hospitalària de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Eva Olivera Sáez, “busca transformar l’atenció a la insuficiència cardíaca crònica mitjançant la digitalització i la integració de processos assistencials”. Aposta per un sistema multidisciplinari que connecta l’hospital, l’atenció primària i l’àmbit sociosanitari i incorpora tecnologies com el big data, la intel·ligència artificial (IA) o l’aprenentatge automàtic.

Aquestes tecnologies s’integren en l’eina eSALUTMetroSud, una aplicació mòbil integrada amb el sistema clínic SAP, de l’hospital; i l’eCAP, d’atenció primària, que permet als pacients introduir dades biomètriques (pes, tensió arterial o freqüència cardíaca) i respondre qüestionaris sobre el seu estat de salut i símptomes. Tots aquests detalls es transmeten automàticament a un procés digital fet a mida i és revisat per equips mèdics i d’infermeria cada dia. “Quan es detecta una alteració, el sistema genera una alerta cap a l’equip clínic, cosa que permet actuar proactivament i accelerar la presa de decisions per tal d’evitar complicacions greus i reingressos”, assenyala Olivera, “a més, l’app ofereix opcions com videotrucades i comunicació directa amb l’equip assistencial, millorant la sensació d’acompanyament del pacient”.

eOSS combina diferents tecnologies, segons s’apunta de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Per una banda, el big data, que recull i integra grans volums de dades clíniques i biomètriques diàries dels pacients. Per l’altra, els algoritmes de predicció clínica que ajuden en la configuració de les alarmes i seguiment dels procediments segons els protocols clínics i guies clíniques establertes per la comunitat científica, donant suport a la presa de decisions clíniques de forma ràpida. Aquest equilibri, insisteix l’adjunta a la direcció d’innovació, recerca i universitats de la gerència hospitalària, “permet avançar cap a una medicina personalitzada i precoç, on el sistema sanitari millora l’assistència sanitària, els resultats en salut i redueix costos”. De fet, els resultats preliminars mostren una reducció del 20% en mortalitat i hospitalitzacions a la regió Metropolitana Sud i un estalvi potencial de fins a sis milions d’euros per al sistema sanitari.

Reducció dels reingressos i la mortalitat

“Amb aquesta eina, els professionals disposen d’una visió global i unificada del pacient, gràcies a la integració amb els sistemes d’informació de les dades recollides per l’eSALUTMetroSud i l’estandardització del procés mitjançant l’eina Procés SAP ARGOS”, explica Eva Olivera. Això facilita prendre decisions més informades i ràpides, reduir els reingressos fins a un 40% menys i la mortalitat un 12% menys i més satisfacció professional, ja que el model promou el lideratge clínic majoritàriament infermer i la col·laboració entre els diferents nivells assistencials. “En definitiva, es passa d’un enfocament reactiu a un model proactiu, amb una atenció més personalitzada i centrada en la persona”, complementa.

Olivera: “Amb eOSS es passa d’un enfocament reactiu a un model proactiu, amb una atenció més personalitzada i centrada en la persona”

D’altra banda, gràcies a les dades massives, l’Hospital Universitari de Bellvitge pot fer un monitoratge continu i detecció precoç de descompensacions, crear quadres de comandament predictius per anticipar riscos i millorar la planificació assistencial. Ara per ara, el projecte ja ha incorporat més de 500 pacients amb insuficiència cardíaca crònica en la nova trajectòria clínica digital i, tot i iniciar-se a Bellvitge, l’Hospital de Viladecans i a l’atenció primària de l’àrea Metropolitana Sud, està disponible parcialment per a tots els hospitals de l’Institut Català de Salut (ICS) i té previsió d’escalada total quan estigui disponible l’eSALUTMetroSud a altres hospitals i territoris del sistema sanitari català.

Els següents passos del projecte, segons detalla Olivera, són, a part del desplegament a més centres d’atenció primària i hospitals, evolucionar cap a una plataforma predictiva amb IA i Machine Learning per al pronòstic i diagnòstic avançat de la malaltia, amb algoritmes predictius que incorporin elements de prevenció i dades de biomarcadors nous. També impulsar l’ús de la telemedicina i l’eHealth a altres malalties cròniques i consolidar el model en el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) per tal de fomentar un sistema sanitari més eficient, sostenible i centrat en les persones.