El govern espanyol ha fet ja el primer esbós de la futura Llei General de Telecomunicacions que ha de substituir l’anterior marc normatiu del 2014. L’avantprojecte, que es troba ara en fase d’audiència pública per rebre les al·legacions d’entitats, empreses i col·lectius afectats pels canvis legals, pretén transposar la Directiva (UE) 2018/1972 del Parlament Europeu i del Consell, però són moltes les veus que han assegurat que no soluciona les mancances que ja presentava. De fet, segons el director general de la Federació Catalana d’Empreses de Telecomunicacions (FECEMINTE), Guillermo Canal, “no es diferencia de la que ja hi ha vigent i hi ha paràgrafs iguals, simplement s’ha adaptat al marc europeu per incloure les xarxes d’alta capacitat com la fibra òptica i el 5G”.

Canvi de rols a favor dels petits

Precisament és en l’arribada de nova generació de connectivitat on Canal assegura que hi ha un dels principals forats en la nova normativa. “El 5G es desplegarà i arribarà a la majoria de ciutadans, però aquesta majoria està concentrada en zones d’alta densitat i les rurals quedaran sense cobertura perquè als grans operadors no els compensa la inversió per atendre aquests clients”, lamenta. La proposta que han fet, a través de la federació nacional FECOTEL, és permetre la inclusió en la cadena de subministrament a operadors que actuïn de majoristes i proporcionen serveis de connexió a operadors locals que abasteixin la demanda en municipis menys poblats. “Pot fer-ho Telefónica, o pot fer-ho algú com Adamo que ja opera amb aquesta lògica”, posa com a exemple, “la qüestió és tenir una empresa amb xarxa que la posa al servei d’un altre operador per arribar al client final”.

Actualment, la llei només permet que les freqüències de ràdio que utilitza el 5G siguin utilitzades pels operadors que han participat en subhastes públiques, pel que queden fora del joc la gran quantitat de companyies que treballen en mercats petits.

En una línia semblant, el consorci Localret – format per les administracions locals de Catalunya per a l’impuls de la societat de la informació - situa en primera línia de debat les necessitats dels ajuntaments. Tal com apunta la cap de l’àrea jurídica, Olga Díaz, “no es té en compte la contribució que els ajuntaments podrien fer per acabar amb l’escletxa digital als nuclis on no hi ha interès de mercat”.

Díaz: “No es té en compte la contribució que els ajuntaments podrien fer per acabar amb l’escletxa digital als nuclis on no hi ha interès de mercat”

La normativa del 2014 limitava l’actuació dels consistoris a l’hora d’oferir serveis com wifi en espais públics, ja que cal que les administracions “tinguin una societat i aquest objecte social de donar el servei”. “Ciutats grans com Barcelona poden fer-ho, però els petits no poden constituir-se com operadors”, explica l’advocada. La directiva europea sí que reconeix la possibilitat de les dependències municipals d’oferir connexió “en zones de petita àrea quan és accessori d’un altre servei”, apunta, “i en un principi sembla que l’avantprojecte ho inclou, però en un altre article ho limita als espais interiors i no admet, per exemple, places públiques”.

Un desplegament condicionat

Des de l’esclat de la pandèmia, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública ha accelerat el desplegament de la seva xarxa de fibra òptica al territori per facilitar la connexió de les zones rurals. De la mateixa manera que els ajuntaments veuen traves en l’actual esborrany, el govern català tem que això limiti futures actuacions semblants. “La Generalitat està desplegant la xarxa per a l’autoprestació de serveis i per posar-la a l’abast del sector en règim de concurrència, però el nou text diu que si hi ha un operador privat amb interès a cobrir la mateixa zona, nosaltres no podríem fer-ho”, apunta el secretari de Polítiques Digitals, David Ferrer, “si després l’operador no l’executa, com ha passat amb el Programa d’Expansió de la Banda Ampla de Nova Generació (PEBA-NG), les zones queden bloquejades”.

El projecte actual no es veuria afectat si s’aprova la normativa amb aquestes especificacions, però Ferrer assenyala que és una limitació més que “constata que els mecanismes de regulació d’Espanya no són competitius”. “Els preus de la Generalitat estan indexats de manera que 1 Gb costa igual a Barcelona que al Pont de Suert, mentre que amb els preus regulats costen 1.000 i 4.500, cap operador hi té interès”, explica, “Europa no entén que amb uns preus regulats hi hagi 80 operadors a la xarxa pública, la resposta és que els mecanismes no funcionen”.

Ferrer: “Europa no entén que amb uns preus regulats hi hagi 80 operadors a la xarxa pública, la resposta és que els mecanismes no funcionen”

L’avantprojecte de la Llei General de les Telecomunicacions també pot condicionar l’arribada de cables submarins, el que podria influenciar en l’activitat del Barcelona Cable Landing de Sant Adrià de Besòs que la Generalitat ha presentat aquest novembre per rebre connexions internacionals. L’avantprojecte detalla que totes les connexions que tinguin origen o destinació en un país de fora de la Unió Europea necessiten autorització del govern espanyol, el que Ferrer considera “un impediment per a l’impuls de xarxes internacionals d’hiperconnectivitat i per a la inversió en l’activitat”. “Dir que no a un projecte, pot afecta tota la infraestructura transeuropea de la UE”, subratlla.

Tot i que el projecte del port català de cables submarins ja està lligat i ha iniciat les seves obres, si l’esborrany tira endavant sense modificació, el secretari reconeix la seva preocupació davant l’arribada de futurs cables que passin per Catalunya.

El reial decret que es fa esperar

La Llei General de Telecomunicacions del 2014 especificava que el desplegament universal de la connexió a l’estat espanyol s’havia de fer seguint els procediments d’un reial decret específic que mai va veure la llum. “Una de les nostres exigències és que ara es publiquin els reglaments tècnics perquè la llei només contempla l’accés funcional a internet”, reclama el director de FECEMINTE.

Per a Canal, seria clau que aquest document de suport inclogués unes condicions mínimes a la xarxa per assegurar que el servei s’adequa a les necessitats d’una societat que ha de ser plenament digital. “Estableixen que la connexió a internet ha de tenir una capacitat de baixada de 100 mbps, però no s’especifica la de pujada”, comenta, “ara que treballes des de casa, et connectes per fer videoconferències, fas classe i et visites al metge en remot, la velocitat hauria de ser simètrica”.

Canal: "La connexió a internet ha de tenir una capacitat de baixada de 100 mbps, però no s’especifica la de pujada, que hauria de ser simètrica"

En el procediment de desplegament de la xarxa, Canal també reclama que es fixi com a obligatòria la desinstal·lació de les infraestructures que ja no s’utilitzen. Les façanes plenes de cables de coure que ja no s’utilitzen, torres totalment apagades i altres punts de comunicació en desús “tenen un impacte mediambiental i estètic que es podria frenar”.

WhatsApp i Skype com a operadores

Amb la presentació de l’esborrany el passat mes de setembre, van córrer algunes notícies falses que alertaven els usuaris de plataformes de missatgeria com WhatsApp, Telegram o Skype afirmant que l’Estat espanyol podria intervenir les converses. El marc legal presentat preveu que aquests serveis de telecomunicacions passin a complir les mateixes obligacions que les operadores, en les quals s’inclou aquesta capacitat de suspendre-les o interposar-s’hi amb raons d’ordre públic i seguretat nacional. També es preveu que abonin la taxa pertinent, equivalent a 1 euro per cada 1.000 euros que facturin a Espanya. El problema rau el fet que algunes d’aquestes plataformes no tenen facturació, i en altres, és difícil concretar aquests ingressos.

Les plataformes de comunicació electrònica passaran a tenir les mateixes obligacions que les operadores

Aquesta proposta estava recollida a l’anomenat Decretazo Digital, que es troba en mans del Tribunal Constitucional a petició de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Amb l’avantprojecte presentat, Ferrer lamenta que no s’hagi corregit. “Aquest enfocament és un error perquè les realitats són diverses, i impedeix l’actuació de les comunitats autònomes en infraestructures i serveis bàsics com aquests”, apunta, pel que demana que es contempli la capacitat dels governs territorials a intervenir en les comunicacions en casos excepcionals.

Pròximes passes

L’avantprojecte de Llei General de Telecomunicacions s’havia de transposar abans del 21 de desembre del 2020, però l’aturada general d’enguany amb la covid-19 ha modificat tots els terminis. Un cop s’hagin valorat les al·legacions, el text es portarà al Congrés en forma de projecte de llei per a la seva tramitació. El següent pas serà aprovar-lo al Senat. En total, el procés pot allargar-se fins a la primavera del 2021.