Durant els primers 10 mesos de 2024 es van registrar 14.548 denúncies per violència masclista dins l’àmbit de la parella a Catalunya, un 3% més que el mateix període de 2023, delicte pel qual s’han arrestat 6.540 persones, un 8% més que l’any anterior, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Una “problemàtica global i mundial” per la qual, en paraules de la treballadora social Lucy Mazera, cal “adaptar-se culturalment i lingüísticament”. Amb aquesta visió va cocrear el 2017 al Brasil PenhaS, una aplicació mòbil que busca connectar les dones per combatre la violència masclista amb informació i suport mutu. Mazera va marxar del Brasil el 2019 per treballar en diversos països africans i europeus, fet que la va deslligar temporalment del projecte, però la seva arribada el 2022 a la Universitat de Barcelona (UB) i la trobada dels suports adequats va motivar-la a replicar el projecte a escala catalana i espanyola, sota el nom de LilaS.

LilaS és una aplicació “per a totes les dones, no només per a les víctimes de violència masclista”, deixa clar Mazera. Una eina gratuïta i sense opcions de pagament, finançada amb aportacions públiques i privades, que aspira a crear un “espai segur i lliure de judicis” amb “ajuda professional i una comunitat de suport”. La manera d’aconseguir-ho és prendre la forma d’una mena de xarxa social a petita escala, que combina un espai de conversa públic, on les usuàries poden exposar els seus testimonis i demanar o oferir ajuda, amb espais de converses privades i una secció de notícies vinculades a “l’empoderament femení i dades sobre violència”.

El primer que veurà la usuària quan es baixi l’aplicació és un test de 20 preguntes a través d’un xatbot, el qual serveix per identificar signes de maltractament i determinar si la persona és víctima de violència masclista. Aquest test també serveix per localitzar les potencials usuàries voluntàries, persones que puguin oferir diversos serveis d’ajuda a les víctimes. “El principal per ser voluntària és no estar en situació de violència. Les que ho estan, han de ser ajudades”, assenyala Mazera. Dins de la categoria, es diferencien aquelles persones sense una formació específica, però que poden escoltar els casos d’altres dones; i les que sí que tenen formació o experiència professional en camps com la psicologia o el dret, que poden oferir una ajuda més específica. En aquests casos, l’equip de LilaS demana a les voluntàries que els enviïn un currículum per poder verificar de primera mà que disposen de la preparació necessària per dur a terme aquestes tasques.

LilaS ofereix converses públiques i privades on exposar testimonis i fer preguntes sobre violència masclista, un mapa de recursos i un test per determinar el nivell de preparació per dur a terme una fugida

Els principals espais d’interacció de LilaS són el feed públic, en el qual les usuàries expliquen els seus testimonis i fan preguntes a les altres membres, i el privat, des d’on es pot contactar amb persones de perfils específics gràcies a diversos filtres. Una “xarxa social de suport” que també inclou funcionalitats més orientades als casos d’emergències, com el ‘pla de fugida’; un test operat a través d’un xatbot que analitza com està de preparada una persona per escapar físicament d’un episodi de violència masclista, avaluant aspectes com la tinença de la documentació dels fills (en cas de tenir-ne), la disposició dels diners necessaris per al transport o un lloc on quedar-se a dormir, entre altres. “Et va mostrant què has de tenir i on ho has de buscar si no ho tens”, explica la impulsora. L’app també permet establir fins a tres persones com a ‘guardians’, contactes d’emergència amb els quals l’app es comunicarà immediatament quan la usuària cliqui el botó de socors de l’eina, sempre visible. Finalment, el programari també inclou un mapa en el qual es presenten diversos establiments i serveis que poden ser d’ajuda a víctimes de violència masclista.

Totes aquestes funcionalitats giren al voltant de la compartició de temes molt delicats, fet que reforça la importància de la seguretat informàtica i l’encobriment de la identitat per a aquelles persones que així ho desitgin. Per complir amb la primera part, els servidors de LilaS estan allotjats al núvol d’Amazon Web Services (AWS) i protegits amb un tallafoc de Cloudfare. A més, totes les comunicacions que es fan entre l’aplicació i els servidors s’encripten amb el protocol HTTPS, garantint “la confidencialitat de la informació de les usuàries”. Pel que fa al segon àmbit, l’aplicació només demana un nom d’usuari i un correu electrònic per registrar-se, però públicament es pot optar per aparèxier sempre com a anònima davant la resta de publicacions.

A la cerca de noves usuàries

Després d’un període d’incubació dins del programa StartUB! de la UB, LilaS es va presentar al públic a finals d’octubre de 2024 i es va llançar el novembre en fase beta tant a Android com a iOS (de moment, només en castellà, però està prevista la inclusió del català). L’eina es troba encara en una primera etapa de desenvolupament amb les funcionalitats bàsiques, i algunes com el ‘pla de fugida’ es troben encara en desenvolupament. Per tirar endavant la part més tecnològica del projecte, l’equip ha aconseguit entrar en una nova incubació dins del hub d’innovació tecnològica de Telefónica Wayra, entitat que està oferint un suport en la capa de seguretat i protecció de dades de l’aplicació. La intenció de les creadores és implementar diverses característiques que ja es troben disponibles a l’app germana del Brasil, com la possibilitat de ‘disfressar’ l’aplicació dins del telèfon com si fos una aplicació d’astrologia (amb una icona i un nom adients) o bé la posada en marxa de programes per capacitar les usuàries que vulguin ser voluntàries, oferint-los formacions per ser més d’ajuda per a les altres dones.

En l’actualitat, l’eina està sent testada per una setantena de dones catalanes, un període de prova que està servint a les desenvolupadores per comprovar que l’estructura tecnològica funciona i veure quines funcionalitats són millor valorades per les usuàries. A més, també col·labora amb l’associació Dones pel Futur, que els ofereix un punt de vista addicional en el testatge de l’aplicació i suport a les dones que ja han sortit d’episodis masclistes per refer les seves vides. Tanmateix, Mazera alerta que necessiten “més dones testant” i noves entitats que estiguin disposades a col·laborar amb elles, especialment les que treballin “en primera línia”, atenent les víctimes des del primer moment. “És una aplicació molt important des del punt de vista de l’empoderament feminista. A Barcelona estem intentant crear aquestes comunitats, implementant activistes i entitats de suport”, conclou Mazera.