L’agricultura urbana s’ha posicionat com una de les solucions per combatre tant la contaminació atmosfèrica com la deslocalització de la producció alimentària. Ciutats com Barcelona ofereixen xarxes municipals a disposició de la comunitat, però també hi ha empreses, comunitats de veïns i persones particulars que disposen dels seus propis horts urbans en terrasses i terrats. Nascuda el 2020 com una spin-off de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Tectum Garden és una companyia dedicada al disseny i muntatge d’aquesta classe d’instal·lacions que ara ha decidit fer un pas més en la tecnificació per incorporar l’automatització en els seus horts.

Per a la start-up catalana, l’agricultura urbana és la resposta a les llargues cadenes de subministrament per les quals passen actualment els aliments. “L’espai cada vegada és menor i hi ha més dificultats per cultivar, i tenim molt espai desaprofitat als terrats”, assenyala la coordinadora d’horts urbans de Tectum Garden, Lorena Halty de León. L’empresa ha fixat l’aprofitament de l’aigua com la seva principal prioritat a l’hora de dissenyar i instal·lar els seus productes, i és per aquesta raó que ha optat per hidrocultius alimentats per fertirrigació. És a dir, en comptes de plantar els vegetals en testos amb terra i regar-los amb aigua natural, els cultius es fan créixer en uns suports inerts —a Tectum aposten per la perlita— i els nutrients minerals s’incorporen directament en l’aigua de reg. “Amb el sistema de fertirrigació, l’aigua amb els nutrients va gota a gota a cada planta, i la que no absorbeixen, es recull i es torna a utilitzar. D’aquesta manera, la pèrdua d’aigua és mínima”, explica Halty de León.

Halty de León: “Amb el sistema de fertirrigació, l’aigua amb els nutrients va gota a gota a cada planta, i la que no absorbeixen, es recull i es torna a utilitzar. D’aquesta manera, la pèrdua d’aigua és mínima”

Perquè tot això sigui possible, els horts urbans de Tectum Garden estan formats per una sèrie de taules de cultiu que estan connectades a una bomba d’aigua a través de tubs. Dins la bomba és on es barreja l’aigua amb els nutrients i on es dirigeix tant l’aigua reutilitzada com la que s’incorpori de manera externa, sigui provinent de la pluja, de les aigües freàtiques o d’altres orígens. El sistema incorpora una sèrie de sensors que controlen el nivell d’emplenament del dipòsit, de manera que només es recarrega quan és necessari. Les proves pilot que han dut a terme demostren una reducció rellevant del consum d’aigua, fins al punt de situar-se “molt per sota del llindar d’aigua que es pot gastar una persona en sequera”.

Mòduls de reg autònoms

La companyia ha col·laborat en la instal·lació d’horts urbans amb restaurants i administracions públiques, però fins ara els cultius requerien intervenció humana pel reg. La novetat en què treballa ara la start-up és en l’automatització d’aquestes tasques a través d’uns mòduls de reg intel·ligents. “El sistema tindrà un panell de control que es podrà controlar a través d’una app mòbil. Com que és molt personalitzable, el client final decidirà quina mena de sensors i què és el que vol controlar”, desvela Halty de León. Així, indicant-li el tipus de cultiu que es vol fer créixer, el mateix programari ja s’encarregarà de calcular quants litres requereix cada planta i quin és el millor moment per administrar-los. “En principi serà automàtic, però com que és molt personalitzable, si algun usuari vol mantenir el control, també podrà indicar que simplement l’avisi abans de posar-se a regar”, comenta la coordinadora.

Un dels punts forts de la start-up és la seva col·laboració amb la UAB i altres universitats catalanes, fet que li dona accés a un coneixement especialitzat que permet afinar i optimitzar els algoritmes partint de les darreres recerques efectuades. Amb tot, l’equip es troba encara desenvolupant i testant el producte, amb la previsió que arribi al mercat el 2026.