És habitual basar l’educació literària en la lectura i anàlisi de novel·les i poemes, així com aprofitar el llenguatge audiovisual de les pel·lícules i documentals per formar en cinema, però on són els videojocs que ensenyen sobre l’oci electrònic? Aquesta és la pregunta que es va fer en Cesc Grau durant el seu Treball de Fi de Grau (TFG) de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La resposta va acabar desembocant en Pong Fest, una aventura gràfica que narra la creació d’un dels títols més emblemàtics del mitjà videolúdic, com és Pong, aprofitant les característiques úniques que ofereix el videojoc.

A Pong Fest, un dels projectes en residència de l’Àrea Tallers de la UPF, els jugadors interpreten el paper d’Allan Alcorn, enginyer electrònic d’Atari a qui van encomanar la feina de dissenyar una versió més entretinguda del ping-pong de la Magnavox Odyssey (la primera videoconsola de la història). L’elecció de Pong com a protagonista respon a la seva rellevància històrica, atès que, juntament amb Tetris, “van acabar marcant maneres de fer, mecàniques i maneres de pensar el videojoc”. La tria també s’explica a partir de les necessitats tècniques del treball, ja que Grau havia d’escollir un episodi concret de la història dels videojocs, i els canvis que Alcorn va aplicar a ping-pong es podien resumir “en quatre punts que podien ser quatre puzles”.

'Pong Fest' narra la creació de 'Pong' a partir d'una aventura gràfica amb minijocs i relats sobre la indústria dels anys 70

D’aquesta manera, l’alumni en Comunicació Audiovisual va inspirar-se en les famoses festes que se celebraven a les oficines d’Atari per plantejar quatre missions quotidianes, com reparar l’aire condicionat o aconseguir música, a partir de les quals Alcorn s’inspirarà per dissenyar les millores que farien de Pong l’èxit comercial que, 50 anys després del seu llançament, encara és recordat per tothom. En aquesta línia, Grau aspira que Pong Fest esdevingui “una eina addicional per explicar la història del videojoc i reivindicar-lo com un mitjà que va més enllà de l’entreteniment”.

Pel que fa al gènere del títol, Grau ha escollit l’aventura gràfica per dos motius principals. El primer es basa en les seves preferències personals: “És un format que conec i amb què em sentia còmode. De fet, crec que els primers jocs que vaig jugar eren aventures gràfiques”. El segon, en canvi, està relacionat amb les possibilitats narratives del format: “Per la idea de fer quatre minijocs, un de cada gran gènere dels videojocs, l’aventura gràfica ens encaixaven molt bé, perquè té diàlegs i et permet explicar històries”. De fet, l’alumni de la UPF no es conforma a narrar el desenvolupament de Pong, sinó que també aprofita el subtext de l’obra per fer una crítica a la incipient indústria dels anys 70, assenyalant problemàtiques com “les pràctiques empresarials de Nolan Bushnell (fundador d’Atari) o la desigualtat de gènere que ja existia en aquells moments”.

El potencial del videojoc com a eina educativa

Una de les aspiracions futures de Grau és arribar a treballar en el món de l’educació, un àmbit en el qual considera que el videojoc “és un mitjà que es pot aprofitar molt més, i més veient la quantitat de gent que juga ara mateix”. El creador de Pong Fest opina que la implicació i el paper actiu de l’usuari són les fortaleses més rellevants del mitjà com a estri d’ensenyament, en contrast amb l’actual panorama: “Quan t’explicaven coses a classe, a vegades et posaven una pel·lícula i tu seies, la miraves i era tot molt passiu. Amb el videojoc ets el protagonista, pots descobrir o crear la teva història”. “El 14,8% dels estudiants de Catalunya deixen els estudis suposo que perquè hi ha una certa passivitat, i amb això els podem posar al centre de l’equació”, afegeix Grau.

En aquests moments, Pong Fest disposa d’una demo privada de 30 minuts centrada en el primer dels quatre minijocs que conformaran l’obra. La previsió inicial de Grau era enllestir un prototip més complet de cara al 2023, amb una mostra de tot el que tindrà per oferir, però les exigències de la seva vida laboral li fan pensar que el projecte “anirà per llarg”. Amb tot, la principal preocupació és l’aspecte legal, atès que el títol parla explícitament de persones encara vives i de marques registrades: “Ara estem sota el paraigua educatiu, que t’empara bastant, però els nord-americans amb qualsevol cosa van a punyal”.