El 10,6% de la població mundial és esquerrana, d’acord amb un estudi de les universitats d’Atenes i de Saint Andrews elaborat el 2020, però és probable que moltes d’aquestes persones facin servir el ratolí de l’ordinador amb la seva mà menys hàbil. “Sempre m’han ensenyat a agafar-lo amb la dreta i així ha crescut la meva memòria muscular. En canvi, per menjar o tocar la guitarra, soc esquerrà”, explica el dissenyador de so d’Ubisoft Barcelona, Pablo Baz. I és que l’educació, el disseny dels aparells i l’esforç que suposa adaptar tots els estris al seu costat hàbil condueix molta gent a resignar-se i aprendre a fer servir la tecnologia d’una manera que no s’ha ideat pensant en les seves necessitats.

El ratolí és, precisament, un dels elements que més intercanvi de mà hàbil genera, sovint per qüestions de conveniència i adaptabilitat, com relata l’artista digital Etna Santacreu: “A casa faig servir el ratolí amb l’esquerra, però a la feina el faig servir amb la dreta perquè és on me’l deixen els companys, on tothom és dretà”. D’altres vegades, la causa es troba en l’experiència heretada: “Des de sempre l’he fet servir amb la dreta perquè em van ensenyar a fer-lo servir així, i mai em va passar pel cap que es pogués fer servir amb l’esquerra”. Aquest és el cas de l’animadora autònoma Júlia Olivella, qui confessa que és un factor que li ha donat avantatges en la seva professió: “Això m’ha ajudat perquè com que dibuixo amb l’esquerra, no em condiciona”.

Santacreu: “No he experimentat mai els ratolins ergonòmics, perquè estan fets per dretans. Seria pitjor el remei que la malaltia”

Un motiu de pes per no emprar la mà esquerra per manejar el ratolí de l’ordinador es troba en el seu historial de dissenys. Els primers models del mouse, així com les versions més bàsiques de l’actualitat, no suposen cap mena de problema per als esquerrans, atès que són objectes simètrics per les dues bandes, però quan la indústria ha intentat millorar-los i fer-los més ergonòmics, la primera víctima ha estat el col·lectiu d’esquerrans. Aquests dissenys tendeixen a eixamplar la part posterior dreta dels ratolins per recolzar el palmell de la mà més còmodament, mentre que el lateral esquerre és més pla i enfonsat cap a dins per deixar espai al polze. Una distribució molt adequada per la mà dreta, però totalment inversa pels esquerrans. “No he experimentat mai els ratolins ergonòmics, perquè estan fets per dretans. Tinc amics que diuen que van molt bé, però jo l’hauria d’agafar del revés i seria pitjor el remei que la malaltia”, lamenta Santacreu.

Això no vol dir que no existeixin ratolins dissenyats específicament per a persones esquerranes, però sí que és més complicat trobar-los. Fins i tot una de les companyies que ha apostat més clarament per aquest mercat, com és la nord-americana Razer, ha tingut els seus obstacles. L’empresa va revolucionar el sector amb el llançament del Razer Naga 2014, que adaptava totes les característiques dels dispositius més nous a la mà esquerra, però quan va voler reeditar-lo el 2018 amb una campanya de microfinançament a Kickstarter, l’acció no va triomfar. Aquell any van deixar de fabricar el model original, però el 2020 van recuperar-lo assumint pèrdues i incorporant millores de dispositius més moderns. Es tracta d’un dels ratolins que el periodista Dave James recull en un article sobre millors ratolins per a esquerrans a PC Gaming, juntament amb opcions ambidextres com el Logitech G903 o el Corsair M55 RGB Pro.

Treballar des de l’ordinador

Així com el mouse genera incomoditat en aquelles persones que no han adaptat la seva manera de subjectar-los, els teclats acostumen a ser més ben valorats pel col·lectiu, que no presenta problemes amb la disposició QWERTY que s’ha estandarditzat en el mercat. “Crec que ser esquerrà em beneficia per escriure o jugar, ja que les tecles centrals estan situades més a l’esquerra”, relata el programador informàtic de BlitWorks Ignacio Ory, tot i que sí que localitza una dificultat: “Per fer servir el pad numèric, he de fer un esforç”. Malgrat que no hi ha unanimitat, entre les persones consultades s’identifica una lleugera tendència a optar per la fila numèrica de la part superior. De fet, la majoria de teclats per a esquerrans que es poden trobar en el mercat aposten o bé per traslladar el pad a l’extrem esquerre (i, a voltes, les fletxes direccionals), o bé per eliminar-lo completament i oferir un aparell més compacte.

Els teclats generen menys dificultats d'ús que els ratolins, però existeixen models per a esquerrans que traslladen el 'pad' numèric a l'altre costat

El cofundador i dissenyador de joc de Mango Protocol, Jordi Garcia, opina que el hardware ha evolucionat amb els anys i s’ha adaptat a les particularitats de les persones esquerranes, quelcom que no ha fet el software: “Hi ha moltes eines amb multitud d’icones i menús pensats perquè, dins l’espai de treball, estiguin a l’esquerra”. Un d’aquests casos és Adobe Photoshop, segons indica Olivella: “Trobo que és incòmode tenir les capes a la dreta. He d’anar-les a buscar a l’altra banda, mentre que els dretans no. En canvi, quan faig servir l’iPad, el ProCreate et pregunta si ets esquerrà i et posa les barres a l’altre cantó”. Hi coincideix l’estudiant d’últim any del grau de Desenvolupament de videojocs a la Universitat Jaume I, Cristina García, qui comenta que els programes “tendeixen a tenir una interfície que visualment em molesta. A Unity ho tinc tot al revés, i al programa que faig servir per modelar intercanvio el visor de roba i els patrons de lloc”.

En aquesta línia, els professionals del món artístic també assenyalen obstacles en el disseny de les tauletes digitals per dibuixar. “La meva tauleta no té pantalla ni botons personalitzables, així que he de recórrer al teclat de l’ordinador, i si he de fer-lo servir per a les dreceres, l’haig de deixar anar”, exemplifica Santacreu, qui empra un dispositiu de la marca Wacom. De la mateixa companyia és la pantalla digital que fa servir Olivella, qui valora més positivament el seu estri de treball, ja que és “totalment simètrica, té els mateixos botons a esquerra i dreta i et demana que la configuris com vulguis”. “Per sort, amb els temes de dibuix hi pensen bastant, és una característica que s’associa amb artistes, hi ha molts dibuixants esquerrans”, afegeix l’animadora.

L’excepcionalitat dels telèfons mòbils

En el cas dels telèfons mòbils, la majoria de dispositius incorporen els botons de bloqueig i de volum al lateral dret, de manera que s’hi pugui interactuar només amb el polze. Almenys aquesta és la teoria, que no s’aplica als esquerrans. “Als telèfons, els botons de volum estan sempre a la dreta. Si vull canviar-lo, he d’arribar-hi amb un altre dit en comptes del polze”, recalca Baz. Més enllà d’aquest factor, la majoria de smartphones no acostuma a donar problemes a les persones esquerranes, però la història del sector guarda un episodi especialment infame. Es tracta de l’iPhone 4, un telèfon que, quan Apple va llançar-lo el 2010, funcionava clarament pitjor per als usuaris esquerrans. La raó és que l’antena que captava la cobertura se situava a la cantonada inferior esquerra de l’aparell, que s’obstruïa quan se sostenia des d’aquell costat.

Baz: “Utilitzar el mòbil amb una sola mà és horrible per a persones esquerranes, sobretot amb pantalles grans”

En termes de programari, les persones consultades tornen a presentar diversitat d’opinions. Jordi Garcia creu que “des que va venir l’iPhone, que va revolucionar les interfícies, sempre s’ha pensat bastant que sigui una cosa molt simètrica: ja no té barres de desplaçament i està pensat perquè escriguis amb les dues mans”. Aquesta situació es pot veure en l’app de la càmera de fotos, que quan s’empra en horitzontal, fixa la interfície i permet subjectar el telèfon amb la mà més hàbil. En canvi, Baz creu que “hi ha moltes interfícies i experiències d’usuari que estan fetes per a persones dretanes”, fins al punt que “utilitzar el mòbil amb una sola mà és horrible per a persones esquerranes, sobretot amb pantalles grans”. “Quan tens el mòbil a la dreta, passes les stories d’Instagram amb el polze, però amb la mà esquerra tapes tota la pantalla. També passa amb WhatsApp, quan envies missatges o àudios”, afegeix Cristina García.

Cal mencionar que els dispositius Android disposen d’un mode per a persones esquerranes, que inverteix les aplicacions del sistema per controlar-les més fàcilment amb la mà esquerra. Tanmateix, accedir-hi no és fàcil. En primer lloc, cal activar les opcions de desenvolupador, quelcom que s’aconsegueix accedint a l’apartat ‘Quant al telèfon’ de la configuració i clicant sis vegades el número de compilació o versió del telèfon. Un cop fet, el dispositiu ens avisarà amb un missatge i llavors caldrà dirigir-se a ‘Configuracions addicionals’ i a ‘Opcions per a desenvolupadors’. Allà s’haurà de cercar l’opció ‘Forceu la direcció del disseny RTL’, la qual, un cop seleccionada, habilitarà el mode per a esquerrans.

Jugar a mà canviada

En l’àmbit de l’oci digital, els videojocs tampoc se salven. “Amb els comandaments de consoles més grans, com el de la PlayStation 5, per executar segons quines accions, no arribes. A l’hora d’interactuar amb el stick dret i els botons de direcció, no et dona, i són funcions principals en alguns jocs”, desvela Ory, tot i que cal apuntar que la majoria de comandaments de plataformes actuals tendeixen a ser força simètrics. La situació canvia amb consoles més experimentals, com les darreres portàtils de Nintendo, la Nintendo DS i la Nintendo 3DS. El fet d’haver de sostenir un llapis tàctil o un altre estri similar feia que els jocs es dissenyessin al voltant d’aquest condicionant, la qual cosa afectava la resta de controls, que moltes vegades s’assignaven donant per fet que el jugador és dretà.

Curiosament, la limitació que suposen els pocs botons dels comandaments de consoles provoca que no sorgeixin gaires problemes, una situació que sí que s’identifica en el món del gaming de PC. “Quan jugues a videojocs amb l’ordinador és habitual fer servir les tecles WASD per moure el personatge, però jo faig servir les fletxes de direcció”, explica García. Per sort, les companyies cada vegada tendeixen més a incorporar opcions d’accessibilitat com la possibilitat de reconfigurar tots els controls, la qual cosa permet solucionar aquesta problemàtica. Amb tot, la manca de representació roman present, segons García: “Avui dia els editors de personatges són aclaparadors i es poden personalitzar moltes coses, fins i tot pots canviar les pupil·les, però gairebé mai et deixa decidir si són esquerrans o dretans”.

García: ”Avui dia els editors de personatges són aclaparadors i es poden personalitzar moltes coses, fins i tot pots canviar les pupil·les, però gairebé mai et deixa decidir si són esquerrans o dretans”

Un cas representatiu és el de la franquícia The Legend of Zelda. El seu protagonista, Link, havia estat des de sempre esquerrà, tal com ho és el seu creador i pare de Super Mario, Shigeru Miyamoto. Això no obstant, la situació va fer un gir de 180º amb el llançament de The Legend of Zelda: Twilight Princess per Nintendo Wii després de la seva estrena a GameCube. En el joc original, el personatge era esquerrà, però la reedició permetia controlar per moviment l’espasa que branda, i els desenvolupadors van creure apropiat voltejar tot el joc horitzontalment per fer que el Link fos dretà. En el següent títol de la saga, Skyward Sword, la mà hàbil del protagonista ja era la dreta, però en aquest cas, es va incloure un mode per esquerrans… Que Nintendo no va recuperar en la reedició HD del joc que es va publicar a Nintendo Switch el 2021. Tanmateix, també existeixen casos de representació esquerrana: en la darrera Indie Spain Jam, Jordi Garcia va desenvolupar Earn a Wizard’s Trust, un petit videojoc en què interactuem amb objectes amb un cursor que és una mà esquerra, un element de què l’autor no se’n va adonar fins que va acabar de treballar-hi: “Ni m’ho havia plantejat! Com estava sol, volia que sortís una mà i la vaig modelar així”.