Quan un mòbil s’espatlla, tenim diverses opcions: reparar-lo per allargar-li la vida, llançar-lo o guardar-lo. Malgrat que no hi ha dades definitives sobre la taxa dereciclatge de telèfons, diversos estudis apunten que la tria majoritària és desterrar-los a un calaix perdut. D’aquí que encara vagin sortint exemplars del clàssic Nokia 3310 de color blau, que també han rebut els investigadors del projecte Biometallum de la Universitat Politècnica de Catalunya en la campanya de recol·lecció de terminals antics. Han estat més de 800 dispositius de marques diverses que tenen un objectiu comú: ajudar en el desenvolupament d’una tecnologia basada en bacteris per reciclar materials com el coure, el cobalt o el liti dels residus electrònics.

Tractar aquests materials permet posar el fre a la contaminació que genera una mala gestió dels residus, sigui per no portar-los al lloc on pertoca, sigui per no tractar-los de manera adequada. Actualment, la major part dels residus dels dispositius del continent europeu es tracten en forns que assoleixen temperatures de 1.200 graus per fondre els materials i convertir-los de nou en matèria primera. La major part es troben al centre del continent, fet que suposa una despesa en trasllat per part dels gestors de residus cada país i un impacte en termes de contaminació. “La nostra proposta substitueix els forns per bacteris que trobem a la naturalesa”, explica el professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, Toni Dorado, que lidera el projecte.

L’activitat natural dels bacteris per sobreviure genera un líquid que permet separar els metalls dels dispositius electrònics

Els microorganismes escollits creixen en entorns amb condicions dràstiques, com ho són els drenatges de les mines metàl·liques de Riotinto (Huelva), i a temperatura ambient, un entorn que facilita la creació d’una mena de “granges de bacteris” que no requereixen unes condicions controlades com la major part dels estudis científics. “Aquí desenvolupen amb normalitat l’activitat que els permet viure, que genera un líquid amb unes propietats que ens ajuden a separar els metalls de la resta de components que acompanyen un residu”, detalla l’expert. Un cop extret el material, es pot treballar com qualsevol altre que no hagi estat tractat prèviament. I si un metall que ha passat per aquest procés arriba de nou als bacteris, s’inicia de nou el procediment: “El reciclatge és infinit”.

Una esperança per a les bateries del vehicle elèctric

Els investigadors ja han provat que els organismes aïllats són efectius per extreure coure, cobalt i liti. Els dos últims són fonamentals per a la fabricació de bateries per als vehicles elèctrics, per això entre els col·laboradors de la iniciativa es troben algunes companyies del sector de l’automoció. “Estan interessades en veure com recuperar aquests metalls bàsics perquè són recursos finits”, remarca Dorado, “la transició als cotxes electrificats vindrà per la disponibilitat de la matèria primera, i si sabem que es poden reciclar les bateries, el problema queda solucionat”.

El reciclatge de metalls pot garantir l’abastiment de matèria primera per a la fabricació de vehicles elèctrics

La tecnologia també ha de servir per a les bateries de patinets, telèfons, tauletes o qualsevol altre dispositiu electrònic amb autonomia. Per això el projecte pot marcar un abans i un després en episodis com l’actual falta de xips o la dependència de països com Xile, amb una de les fonts de coure més importants del món. A més a més, la investigació va acompanyada d’una proposta de com haurien de ser aquestes granges de bacteris: “L’ideal seria tenir-ne allà on s’estiguin recollint els residus i la seva qualitat. Es tractaria de dimensionar la planta a les necessitats per evitar traslladar residus a l’altra punta del continent, sinó que fos traslladar de Tarragona o l’Aragó a Barcelona”.

La possibilitat de tenir una planta de bateries a Catalunya hauria estat una notícia positiva per a l’equip de la UPC. Malgrat que Catalunya, “té molta recerca en el tema”, l’investigador reconeix que “hauria estat un element per fer encara més potent el sector i una ajuda de cara al desenvolupament d’experiments: en comptes d’usar una bateria en desús, en podríem tenir de noves per obtenir més informació”. Però la pèrdua de la partida a favor de Sagunt no suposa cap llast, ja que en un món plenament connectat, els residus electrònics no són precisament un bé escàs.

Un canvi també social

Biometallum ha rebut 180.000 euros del Pla Estatal d’R+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació, però també suport del programa Indústria del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, així com mentoria de les empreses que hi veuen un filó en termes de sostenibilitat i noves vies de negoci. I és que la tecnologia és, com diu l’impulsor, “senzilla”, però que garanteix noves oportunitats: “Podem donar feina a enginyers, tècnics de laboratori, operador de planta i gent de formació molt diversa perquè no calen especialistes concrets; i podem estimular el comerç més local i no tan global”.

La campanya de recaptació de terminals per a les proves del pilot havia de servir per obtenir aparells per investigar, però també per inculcar uns nous valors. “La gent ha de prendre consciència de l’impacte de llançar un telèfon a qualsevol lloc; hi ha països en vies de desenvolupament que acumulen residus. Per això demanàvem mòbils aturats i que no funcionessin, no els que la gent vol canviar, el primer ha de ser la reutilització”, clama Dorado.