La crisi dels semiconductors i les crisis d'abastiment arran de la pujada de preus dels combustibles fòssils a partir de l'inici de la guerra a Ucraïna són els indicadors més recents dels recursos caducs del nostre planeta. Des de poc després de la Revolució Industrial, i especialment des del nord global, n'hem fet un ús indiscriminat, com si fossin inacabables. Hem arribat al punt que hem desestabilitzat el planeta al mateix nivell que l'arribada d'un meteorit, afegint un període geològic més a la vida de la terra: l'antropocè*. I és que la relació entre l'escassedat de recursos i la situació crítica ecològica és directa. Ja fa alguns anys que l'emergència climàtica va guanyant posicions en l'escala de prioritats, arribant al punt actual en què ja no pot ser obviada, sinó només afrontada amb determinació (esperant que no sigui massa tard). I ja no és pel futur del planeta, que ha sobreviscut a altres períodes crítics, sinó sobretot és pel futur de la nostra espècie.

Potser el primer de tot és recordar cap a on condueix aquesta situació climàtica provocada principalment pels (ab)usos que fem dels recursos del planeta que impliquen una creixent concentració de CO2 a l'atmosfera. La situació ens condueix cap a un ascens de temperatures global que implica ja avui dia climes més extrems a les àrees temperades, com és el cas del nostre Mediterrani, i una modificació dels nivells dels mars. En alguns casos, a l'alça; en d'altres, a la baixa.

Aquestes variacions condueixen progressivament a la desertització de zones que actualment gaudeixen de vegetació i aigua, així com a la inundació de zones habitades de les costes. Tot plegat es preveu que generi encara més moviments de població humana i animal a la recerca de zones amb més recursos. Per tant, es generaran concentracions d'éssers vius que quedaran circumscrites a territoris més petits, on caldrà trobar noves formes de convivència inevitablement. Si el creixement de la població humana mundial continua sent exponencial, els recursos continuaran tendint a l'escassedat, i és fàcil intuir que el col·lapse pot ser una de les conseqüències imminents.

El ritme de vida i el model de creixement permanent actual són insostenibles en el temps

La primera acció, doncs, és la presa de consciència que el ritme de vida i el model de creixement permanent actual són insostenibles en el temps. I el següent pas és revisar què està a les nostres mans des del punt de vista del consum (també de tecnologies) amb l'objectiu de mitigar els efectes d'aquesta emergència mediambiental. Perquè no són poques les accions que podem dur a terme al dia a dia, i caldrà assumir que l'adaptació a aquesta realitat passa per la informació i l'assumpció de la responsabilitat social compartida.

Les quatre R

Reduir, reutilitzar, reciclar i repensar. Aplicant en el dia a dia a l'ús de la tecnologia el principi de les quatre R es pot contribuir a aquesta mitigació urgent.

Un entorn pel qual començar pot ser els usos concrets de programaris i tecnologies específiques (softwares), on les nostres accions pel canvi climàtic poden tenir repercussions molt tangibles. D'entrada, cal recordar que el "núvol" és una metàfora que no fa referència precisament al lloc lleuger i ubic que vol semblar, sinó que encarna en la realitat enormes instal·lacions industrials d'emmagatzematge de dades que requereixen moltíssima energia per conservar la informació 24/7 i no patir sobreescalfaments. Tenir en compte això i que la petjada ecològica del trànsit de dades comporta un 7% de l'electricitat mundial, segons l'informe Clicking Clean de Greenpeace, ens porta a assumir que les TIC generen gairebé un 4% de les emissiones globals de CO2, i potser ens pot ajudar a fer un consum més ajustat dels programaris.

Les TIC generen gairebé un 4% de les emissiones globals de CO2

Algunes accions concretes per reduir aquest consum energètic i l'impacte global que genera podrien ser:

• Configurar els dispositius perquè en lloc de tenir la pantalla amb retroil·luminació blanca facin ús de l'opció de pantalla negra. Aquest sistema redueix el consum energètic fins a sis vegades.
• Ser conscients que cada missatge de Whatsapp o e-mail comporta una despesa energètica, i per tant, reenviant imatges, vídeos o arxius repetidament i/o massivament, estem multiplicant-ho. En aquest sentit, és preferible utilitzar enllaços, evitar enviar adjunts i no fer duplicitats ni consums innecessaris.
• L'acumulació de correu també genera una petjada ecològica enorme. Un e-mail d'1 Mb equival a una bombeta de 60 W encesa durant 25 minuts. Per tant, convé esborrar tot aquell correu que ja no serà fet servir. A més, l'enviament de correus electrònics té un impacte d'alt nivell. Enviar 20 comunicacions diàries durant un any és el mateix que recórrer 1.000 km en cotxe. Tenint en compte que cada hora s'envien 1.000 milions de correus, l'equivalència és 4.000 tones de petroli per hora. Les recomanacions en aquest sentit són comprimir la mida dels documents i limitar l'ús del "respon a tothom". Diàriament es fan 3500 milions de consultes al cercador i això representa el 40% de la petjada de carboni d'internet.

Enviar 20 correus diaris durant un any equival a recórrer 1.000 km en cotxe

Podem optimitzar a nivell individual aquesta xifra a través de les següents accions:

1. Accedir a les pàgines a través de les URL sempre que es pugui, evitant els motors de cerca
2. Desar com a preferides les pàgines d'ús freqüent
3. Tancar les aplicacions mentre no se'n faci ús, evitant que quedin en funcionament en segon pla

• Per últim, ser conscients del trànsit de dades que suposa la visualització en streaming també pot contribuir a fer-ne un ús més responsable. Segons les dades recollides per l'informe Digital Clean-up elaborat per la Generalitat de Catalunya, cada dia es visualitzen més de 1000 milions d'hores de vídeo. Només el 2018, les visualitzacions de vídeo van alliberar l'equivalent al consum d'un país com Espanya durant tot un any: 300 milions de tones de CO2 a l'atmosfera. A més de la reducció del consum d'hores, convindria descarregar el fitxer del vídeo que vulguem visualitzar per minimitzar l'enorme despesa que suposa el streaming.
• En termes generals, altres accions útils són apagar un dispositiu sempre que no estigui en ús i desconnectar-lo de la corrent si no s'està carregant la bateria. En cas de no poder-lo apagar, és preferible configurar el mode de suspensió perquè consumeixi la mínima energia possible.

També cal tenir en compte la relació que establim amb els dispositius i els maquinaris (hardwares) que adquirim i empren. El primer pas és informar-se sobre com es produeixen per fer-ne un consum responsable i conscient. Per exemple, preguntar-se què és el famós liti, present a moltes de les bateries dels nostres dispositius, i adonar-se que és un mineral escàs, perillós en la seva extracció i en el seu tractament, i difícilment reciclable i/o reutilitzable.

El coltan és un altre material imprescindible per a la indústria perquè componen gairebé la totalitat de dispositius electrònics que fem servir. Es troba en els condensadors electrolítics encarregats de l'emmagatzematge de càrrega elèctrica i amb capacitat d'alliberar-la de forma distribuïda. La problemàtica rau en el fet que el 80% de les reserves d'aquesta família de minerals es localitza a la República Democràtica del Congo, un país que explota els éssers vius per extreure aquest material amb la connivència de la resta del món.

En tercer lloc es troben els microxips que componen les plaques base. Es fabriquen amb ingents quantitats d'aigua i bona part de la producció mundial prové d'una regió de Taiwan que ha patit una sequera enorme en els darrers mesos, una de les raons que ha agreujat la crisi d'abastiment de semiconductors.

Evitar la compra compulsiva i tendir a la reparació de la tecnologia hauria de formar part del compromís de totes les persones consumidores

Tenir tot aquest coneixement contribueix a valorar adequadament la compra d'un dispositiu electrònic. En cada adquisició, l'usuari hauria de comprometre's a fer-ne un consum d'acord amb les necessitats reals, evitant la compra compulsiva i tendint a la reparació. En cas de no fer ús de la vida completa de l'aparell electrònic, convindria assegurar-ne la seva utilització en altres circuits (com els de reacondicionament), el reciclatge del màxim de parts possibles.

* Terme proposat pel Premi Nobel de química Paul Crutzen l'any 2000 per referir-se a l'impacte que l'acció de l'ésser humà ha tingut sobre la terra, modificant els ecosistemes a ritme exponencial. S'ha  establert com a criteri de marca geològica les massives quantitats d'ossos de pollastre domèstic presents als abocadors del planeta, on han arribat a fossilitzar des de la dècada que iniciaria l'era antropocènica.