Huawei semblava estar cridada a ser una de les principals companyies en el desplegament mundial de la infraestructura 5G fins que Donald Trump iniciar la seva croada contra ella. No vol tecnologia xinesa, no vol posar les coses fàcils als competidors de la indústria nord-americana, i va llançar un avís que fa un temps que està removent Europa. Clarament, és un afer geopolític i vinculats a interessos econòmics, però la situació ha generat dubtes: s’alentirà la implantació de la tecnologia?; quin rol ha de jugar Europa?; en quina fase es troben els altres proveïdors?

El sistema per desplegar la infraestructura es pot fer per dues vies. La primera consisteix a adaptar la xarxa 4G actual per fer-la compatible amb el 5G i s’acostuma a fer amb contractacions de trams a diversos fabricants. La segona, oferir la instal·lació de zero d’extrem a extrem, que és el que ofereix Huawei. “Ha tingut una política comercial molt agressiva, amb una opció més global i completa. S’adreça a les operadores i ofereix paquets que els permet estalviar-se mals de cap i anar fent parts amb diferents proveïdors”, explica a MetaData el director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Pegueroles.

En tot aquest joc hi ha un segon element que juga a favor de la xinesa: l’estandardització. “La que s’està portant a terme no és completa ni tan bona com s’esperaria, i hi ha el perill que els equips dels diferents fabricants que estan en una mateixa xarxa tinguin problemes de compatibilitat”, detalla Pegueroles, “si dones la solució completa, els operadors estan més tranquils”.

Huawei ha entrat al mercat amb una estratègia comercial d’extrem a extrem i amb preus molt competitius

Al mateix llindar que Huawei es pot situar Samsung, Nokia i Ericsson. Totes elles han fet recerca i desenvolupament tecnològic al voltant del 5G i són les que treballen amb les operadores per preparar el camp per a l’arribada d’aquesta connexió amb baixes latències. Huawei ha estat ràpid a l’hora d’establir una estratègia comercial global, però l’expert desmenteix que sigui actualment qui millor situat està al taulell de joc: “Alguns ha contribuït molt en el disseny d’estàndards; altres, en patents. Mirant dades objectives, hem de dir que Samsung i Nokia estan molt ben posicionats”.

El desplegament tecnològic no s’atura

El moment en què els Estats Units van rebutjar el desplegament del 5G amb Huawei sota l’argument de “sospita d’espionatge”, també va posar contra les cordes els seus partners europeus. El Regne Unit va ser el primer a emetre el mateix missatge i recentment França ha anunciat que les operadores del país no podran renovar les llicències amb la companyia xinesa un cop expirin; i a partir del 2028, aquesta quedarà bloquejada de la xarxa.

“Anirem aprofitant tots els avantatges que ja teníem amb el 4G i anirem passant cap al 5G amb la compra de llicències progressivament"

A Espanya, Vodafone va ser el primer a anunciar el 5G aquest 2020. El desplegament es va començar a fer amb l’empresa xinesa, però després de les recomanacions de la Unió Europea de “no dependre d’un sol proveïdor”, el grup va decidir substituir a Huawei a tota la xarxa troncal de tots els països europeus on opera. La retirada té un termini de cinc anys si un cost de 200 milions d’euros. “Hi haurà afectació, està clar, però no serà greu, continuarem fent el mateix que fèiem”, comenta el director de l’ETSETB respecte a les conseqüències que el gir pot tenir, “està planificat i primer anirem aprofitant tots els avantatges que ja teníem amb el 4G i anirem passant cap al 5G amb la compra de llicències progressivament, que és l’estratègia que ha seguit Movistar”.

Un projecte europeu comú?

Tampoc ha ajudat la pandèmia, ni la incompatibilitat que presenten els estàndards a continuar amb el desplegament. Per això, Pegueroles veuria amb bons ulls la intervenció de la UE: “Si hi hagués una decisió política d’apostar per tecnologia pròpia, seria una mesura proteccionista, però no ens endarreriríem i ens permetria anar cap a uns estàndards”. I és que la col·laboració entre proveïdors podria accelerar el procediment i permetria no dependre d’un de sol, pel que no hi hauria contradicció amb els consells fets des d’Europa.

“Si hi hagués una decisió política d’apostar per tecnologia pròpia, no ens endarreriríem i ens permetria anar cap a uns estàndards”

Hauria de ser un treball conjunt i amb “estàndards oberts”, afegeix l’expert, “desenvolupadors i auditors podrien veure què s’està fent i no hi haurà cap mena de suspicàcia de troià, amenaça o espionatge”. I sobretot, aquesta col·laboració permetria superar les incompatibilitats entre màquines de fabricants diferents. “Però avui dia som molt lluny, falta molt perquè els estàndards tinguin aquesta versatilitat i complementarietat”, conclou.