El petroli es va convertir en l’element decisori de moltes economies i acords geopolítics durant el segle XX. Qui en tenia al seu territori, tenia el poder sobre la seva mà; qui l’extreia, aprofitava l’ombra totpoderosa del productor; i qui en comprava, estava sotmès al desig dels primers. Ara, en plena època digital i amb la sostenibilitat mediambiental com a eix prioritari, hi ha un nou element capaç de definir el futur: el liti, l’element fonamental de les bateries i decisori per al futur de la tecnologia.

El seu nom es va donar a conèixer a través dels telèfons mòbils, però el creixent interès per la indústria del vehicle elèctric n’ha elevat exponencialment el valor. Això ja s’ha traduït en un preu de mercat a l’alça exponencialment. Segons les últimes dades de Metalary.com, el liti va assolir el seu màxim històric el 2018 amb 16.500 dòlars per tona, un 45% més que l’any anterior. Aquest és el repunt més elevat registrat mai, molt per sobre del 37% que es va donar entre els anys 2005 i 2006.

Per extreure’l, cal un procés de dipòsit. En estat pur no es pot trobar perquè presenta una elevada reacció amb l’aigua, l’origen i altres substàncies de l’aire. En contacte, genera com a resultat compostos diferents. Per això, per a l’ús actual, s’ha de recórrer als jaciments en vetes i a la salmorra natural. Aquest mètode és el més habitual i consisteix a extreure el liti mitjançant l’evaporació en llacs salats. Tanmateix, el mineral que sorgeix d’aquest sistema és considerat de menys qualitat. L’opció dels jaciments ofereix millors materials, però és més costós perquè requereix estudis geològics i perforació del sòl.

Xile és el país amb més concentració de milions de tones. Segons les dades de Statista, el 2020 va aglutinar 9,2 milions de tones mètriques, una data que representa prop del 10% del total global registrat aquell any. En segon lloc es troba Austràlia, mentre que cal baixar fins a la quarta i cinquena posició per trobar potències tecnològiques com la Xina i els Estats Units.

Ara bé, el domini de la indústria de les bateries és plenament asiàtic. Només en el segon semestre del 2021 la producció mundial d’aquests elements va créixer un 154% i va liderar la cursa el gegant xinès CATL. Té a les seves mans un 27,1% del mercat global, tot i que li trepitja els talons LG Energy Solution amb un 26,2%. Qui tampoc vol perdre la cursa és la japonesa Panasonic, amb un 15,5%.

Europa es queda a la cua en la pugna, tot i que té en cartera fins a 40 projectes de fàbriques de bateries per construir en un termini de tres anys, segons l’última anàlisi de CIC energiGUNE. Els focus se situen a Alemanya i Noruega, que tindran 12 gigafactories i més de 100 GWh, i 4 gigafactories amb més de 90 GWh, respectivament. Gairebé la meitat de la capacitat de 430 GWh de cel·les que es projecten al continent. A Espanya, per al 2024, l’aspiració és comptar amb tres plantes de producció que superarien la capacitat de 20 GWh, una d’elles, a la Seat de Martorell.

Malgrat que l’automoció tindrà la vareta màgica per decidir cap a on es decanta el sector de les bateries, i en conseqüència, el poder del liti, la indústria de l’espai també en dirà la seva. L’ecosistema, amb el New Space com a punta de llança per a l’explosió d’un teixit empresarial emergent, utilitza aquest element químic en els combustibles per als coets. Com també entra en el joc la tecnologia per a sistemes d’emmagatzematge d’energia del mercat estacionari del sol i el vent, especialment en edificis i habitatges que volen fer ús d’uns recursos més nets. O la indústria farmacèutica, que aplica tractaments basats en liti per a la depressió o l’esquizofrènia on calen medicaments reguladors de l’estat anímic.

Un fre per a la sostenibilitat

L’escassetat de liti, la dificultat per obtenir-lo i la volatilitat del seu preu són les traves de la tan esperada mobilitat sostenible. Segons el professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Jorge M. Uribe, “no hi ha cap tecnologia tan eficient com les basades en liti per produir bateries a un cost raonable”, un entrebanc que se suma a les “proves d’una presència important de bombolles especulatives” que dificulten l’accés a aquest recurs bàsic per als vehicles elèctrics. I és que les empreses, apunta, “no faran inversions fortes fins que no estiguin segures que el preu i el cost són reals i estables, i que responen a les regles fonamentals del mercat”.

Uribe: “No hi ha cap tecnologia tan eficient com les basades en liti per produir bateries a un cost raonable”

En el cas de l’Estat espanyol, la situació s’agreuja perquè “és més susceptible que altres països fora del marc europeu, ja que la seva proposta en favor de la transició energètica és molt ambiciosa”. En un període a curt i mitjà termini com el plantejat per l’administració, difícilment es pot fer front a la demanda de matèries primeres que reclama la indústria si es vol seguir el full de ruta fixat. Per això, l’expert assenyala cap als fons d’estabilització i la creació de reserves de capital com a mecanismes per evitar la volatilitat del preu. "Aquests fons haurien d'estar situats idealment en carteres, com els mercats de valors mundials semblants a l'or, per exemple. Amb això es garanteix un preu mínim i s'elimina la incertesa de la pujada o la davallada brusca, que també pot provocar situacions d’escassetat del liti", aclareix.

En paral·lel, Uribe recomana més diàleg entre sector públic i privat per establir uns plans més a llarg termini que siguin compartits, aportin més seguretat i diversifiquin els riscos operatius derivats de l’actuació en aquest mercat fluctuant.