Fa un temps que vaig llegir una notícia que em va deixar bocabadat. Un e-esportista professional i influenciador d'un canal de retransmissió en línia a Twitch es queixava amargament. Resulta que els malvats d'Activison, els distribuïdors de la saga Call of Duty, havien modificat els seus algorismes d'aparellament de contrincants pel mode de joc en línia. Implementava de manera ja tan eficaç el que s'anomena aparellament basat en habilitat, o skill-based matchmaking. De cop i volta, aquest jugador es trobava que havia de competir seriosament en partides contra altra gent. No hi havia cap jugador novell per allà perdut, els contrincants estaven a la seva alçada. Això era molt cansat i ara fins i tot perdia, quina injustícia! O sigui, així no hi ha qui es pugui fer el milhomes per impressionar els seguidors del seu canal.

La veritat és que avui en dia l'aspecte de competició en línia és clau a molts jocs, que estan enfocats com un servei i una experiència captivadora. Per tant, un aparellament correcte ja no és mera qüestió d'esportivitat, sinó de rendiment econòmic. En un joc competitiu, si algú guanya, és perquè un altre perd. Això és potser el que li costava entendre, o obviava descaradament, aquest influenciador que volia seguir guanyant fàcilment. Sentir l'adrenalina de guanyar sempre serà a costa de la frustració dels altres. I res pot fer que et quedis sense jugadors més ràpid que una colla d'abusadors esguerrant la diversió dels principiants, sense donar oportunitat a què ni tan sols puguin aprendre i prosperar al joc.

"Sentir l'adrenalina de guanyar sempre serà a costa de la frustració dels altres"

Doncs ja està, només cal ser just aparellant als jugadors i tema solucionat? Ja de per si no és trivial tecnològicament segmentar de manera perfecta. Però igualment, una solució que usen aquesta mena de jugadors és l'anomenat smurfing, o fer de barrufet. Crear un compte nou i fer-te passar per principiant, quan tu ets expert. I quan vegis que l'algorisme et torna a posar al teu lloc, comencem de nou. Però això només serveix per anònims, si retransmets les partides per Internet, perds tot el progrés del teu compte i se't veu el llautó.

En això d'entendre els algorismes de jocs en línia com un sistema per maximitzar la retenció de jugadors amb l'objectiu d'un rendiment econòmic òptim, ens trobem amb coses encara més interessants. Precisament l'empresa Electronic Arts (EA) assolia ja fa un temps una patent d'algorisme d'aparellament basat en quants diners t'has gastat en compres integrades dins del joc. Potser sí que val la pena perdre jugadors als quals uses com carn de canó si això fa que uns pocs es gastin molts de diners de manera continuada. De fet, encara era més rebuscada, ja que no enfrontava jugadors gratuïts amb altres descaradament superiors. T'estudiava atentament per després assignar-te uns només una mica més bons, suficient per poder fer-te la guerra psicològica i punxar-te: "Has perdut, però si gastessis una mica de diners...".

"L’algorisme d’EA t’estudiava atentament per després assignar-te uns jugadores només una mica més bons, suficient per poder fer-te la guerra psicològica i punxar-te"

I això ja està en marxa? Qui ho sap. Riu-te tu dels malvats de les pel·lícules de James Bond.