El 2020 ha estat un any per posar-se a prova. Qui hauria imaginat que estaríem gairebé 100 dies confinats per l’esclat d’una pandèmia? La covid-19 ha provocat l’inimaginable, i això ens porta a parlar de l’aplicació massiva del teletreball, de l’ensenyament a distància i de l’atenció mèdica en remot, com a exemples que ràpidament poden venir a la ment. Tot això hauria estat possible sense la tecnologia i el sector TIC? Clarament, no. La societat ha pogut viure de primera mà com els dispositius electrònics ja són una part del seu a dia a dia. No s’hi val utilitzar les típiques frases de “... (nom de l’aparell o tecnologia) ha arribat per quedar-se”, perquè fa temps que va arribar, però ara hem obert els ulls i ens n’hem adonat.

El sector ha allargat la mà a la societat, als centres mèdics i de recerca, i a l’Administració per front a la crisi. Ens n’hem sortit, però demanem un suport extra en forma d’inversió i recursos per continuar cobrint totes les necessitats i avançar tots junts.

El Baròmetre del Sector Tecnològic que des del CTecno vam presentar el passat mes d’octubre concloïa que el 40% dels enquestats esperava millorar la facturació a finals del 2020. Cap altre sector ha crescut al bon ritme que ho ha fet el de les TIC, tot i que no hem estat exempts de patir les conseqüències de la crisi sanitària. I la dada podria ser encara més esperançadora si no tinguéssim un problema clau: el talent.

"Tenim el repte de mantenir-nos ferms en la lluita contra la pandèmia i d’aprendre de les dificultats per construir una economia i una societat inclusives, digitalitzades i empoderades amb la tecnologia"

Només a Barcelona, les ofertes de feina per a tecnòlegs han crescut un 80% en dos anys, mentre que el de perfils capacitats per cobrir aquestes vacants només ho ha fet en un 23%. Com hauria anat tot si haguéssim comptat amb tot el talent que l’àmbit necessita? Les TIC de Catalunya van facturar 18,3 milions d’euros a finals del 2019 i ja representaven el 7,8% del PIB. On podríem arribar amb més inversió i recursos? Estem dibuixant el camí cap a una economia de valor afegit i tots hem de remar en la mateixa direcció.

També hem de tenir en compte el potencial global del territori. La concentració de l’activitat se centra en Barcelona, amb el gruix principal de la indústria i amb un atractiu en termes de qualitat de vida, de cultura i de tarannà capaç de captar talent i empreses. Què passa, però, amb la resta de Catalunya? El teletreball i els esforços de l’Administració Pública i les operadores per estendre una xarxa de comunicació arreu han de permetre deslocalitzar les companyies de la capital per portar-les a zones menys poblades. Amb això, el benefici serà doble: una riquesa més estesa i un sector tecnològica amb major capacitat per aprofitar el talent que no resideix en nuclis urbans.

"Cada euro invertit en les TIC té un efecte multiplicador amb un efecte beneficiós en tota la ciutadania"

En tot aquest context tampoc podem deixar enrere la digitalització extrema que s’ha viscut en sectors com el comerç, qui d’un dia per l’altre ha hagut de fer una passa de gegant per implementar botigues en línia, atenció al client telemàtica i, en general, un servei adaptat al canal en línia. Ni el consumidor, que ha hagut d’aprendre a fer-ne ús, com ho ha fet amb el teletreball, la sanitat virtual i els tràmits administratius en remot.

Una de les esperances del sector per als pròxims mesos són els fons europeus Next Generation EU per a una recuperació més sostenible i digital. Ara no només tenim el repte de mantenir-nos ferms en la lluita contra la pandèmia, sinó també el d’aprendre de les dificultats del moment per construir una economia i una societat inclusives, digitalitzades i, sobretot, empoderades amb la tecnologia. Cada euro invertit en les TIC té un efecte multiplicador amb un efecte beneficiós en tota la ciutadania.