La intel·ligència artificial (IA) fa mesos que ocupa posts de LinkedIn, conferències i promeses de transformació. Es diu que revolucionarà indústries senceres, optimitzarà processos i multiplicarà la productivitat. I sí, el seu potencial és innegable. Però, entre tant d’entusiasme, s’hi ha colat una realitat menys glamurosa: s’està venent molt fum.

Cada vegada més organitzacions es llancen a “implantar IA” sense tenir clar per què, com, o si realment la necessiten. En lloc de partir d’un problema concret, es parteix d’una tendència. I és aquí on neixen els projectes que comencen amb fanfàrria i acaben en un calaix.

El fum darrere del ‘hype’

Les xifres són eloqüents. Un informe de Boston Consulting Group (BCG) revela que el 66% dels executius estan insatisfets o són ambivalents amb els resultats de les seves iniciatives d’IA i d’IA generativa, citant com a causes la manca de talent (62%), l’absència d’un full de ruta (47%) i la falta d’una estratègia clara.

En aquesta línia, segons el Hype Cycle 2024 de Gartner, la IA generativa ja ha superat el “pic d’expectatives sobredimensionades”, la qual cosa significa que la indústria entra en la fase de desil·lusió: quan les promeses no es tradueixen en resultats tangibles. A més, un estudi d’Adaptavist mostra que el 42% dels líders empresarials consideren que les afirmacions sobre IA estan “sobreeixides” o sobrevalorades.

No és que la IA no funcioni; és que no totes les empreses estan preparades, ni totes les aplicacions tenen un sentit real. La moda pot sortir cara, i la corba d’aprenentatge és pronunciada.

Del ‘hype’ al propòsit

Perquè l’adopció de la intel·ligència artificial generi valor i no frustració, les organitzacions han de reflexionar sobre tres aspectes essencials: per a què, com la implementarem i si ho farem per moda o per impacte real.

"Perquè l’adopció de la intel·ligència artificial generi valor i no frustració, les organitzacions han de reflexionar sobre tres aspectes essencials: per a què, com la implementarem i si ho farem per moda o per impacte real"

I és que, abans d’embarcar-s’hi, cal un propòsit clar. Quin procés vull millorar? Quina mètrica vull moure? Quin resultat espero? Es pot integrar als meus sistemes actuals? Adoptar IA sense un cas de negoci sòlid és com comprar una eina sense saber quin clau s’ha de picar.

La IA no s’instal·la: es construeix. Requereix dades clares, talent especialitzat i una infraestructura adequada. Segons Gartner, només el 44 % dels executius consideren que els seus equips directius entenen bé la IA, cosa que reflecteix un gap real de coneixement.

Integrar IA implica canvis en processos, cultura i mesura. No n’hi ha prou amb un pilot reeixit: cal escalar, governar les dades i formar equips. Sense compromís organitzacional, l’entusiasme inicial s’esvaeix. I aquí entra en joc un element clau: disposar d’un partner tecnològic fiable. No es tracta de qui vengui l’eina més avançada, sinó de qui ajudi a diagnosticar, prioritzar i validar si la IA aporta realment valor al negoci.

"No n’hi ha prou amb un pilot reeixit: cal escalar, governar les dades i formar equips. Sense compromís organitzacional, l’entusiasme inicial s’esvaeix"

Un bon soci tecnològic actua com una brúixola, no com un venedor. Ajuda a respondre amb honestedat la pregunta que tota empresa s’hauria de fer: “Necessito realment IA o em basta optimitzar el que ja tinc?”

Sí, la IA té un gran potencial. Però no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà. Perquè realment millori els processos d’una empresa, és imprescindible comptar amb un partner tecnològic solvent, que tingui experiència, que sàpiga traduir del negoci a la tecnologia i que acompanyi el canvi. I que l’organització s’ho plantegi amb seny: necessito la IA o m’he deixat portar pel corrent?

En resum: menys fum i més propòsit. Que allò que es promet es pugui encendre de debò, que generi calor —valor—, i que no quedi només en una pantalla de fum digital.