En el meu darrer article, vaig fer unes reflexions sobre la indústria catalana i la covid-19 fruit de l'experiència d'haver estat a la primera línia de treball durant la primera onada. Acabava llavors amb la següent petició: "Hem de fer la nostra indústria més resilient per a qualsevol propera crisi". Bé, ja som a la segona onada, i en aquest article voldria reforçar conceptes que ja vaig citar, i afegir experiències d'èxit que van en la línia d'idees que exposava.

En tot aquest període, hem estat testimonis que la pandèmia la covid-19 ha afectat de manera universal a totes les persones i organitzacions. Aquesta afectació, primer a escala de salut, s'ha estès a l'àmbit econòmic a causa de l'esforç per frenar al contagi, que ha comportat tot un seguit de limitacions en les nostres vides. Uns sectors professionals s'han vist més afectats que altres. Les activitats vinculades al turisme i vida social són en hores baixes i, en canvi, han crescut els sectors relacionats amb la llar, des de l'alimentació al comerç electrònic.

Centrant-nos en l'enginyeria i la fabricació, s'han publicat ja nombrosos reculls respecte a la seva rellevància per fer front a la pandèmia. En primera línia hi ha tota l'enginyeria relacionada directament amb el suport als científics que han de fer desaparèixer l'amenaça: aparells que van fer possible seqüenciar el genoma del virus en setmanes i començar una impensable cursa de vacunes, que caldrà produir per milions en cadenes productives també pensades per enginyers. A continuació hi ha tot el suport al sistema sanitari – l'exemple més evident a la primera onada van ser els respiradors – i a les eines per prevenir el contagi, que és la qüestió clau per protegir de la saturació els nostres hospitals mentre la vacuna encara no sigui accessible.

"El desabastiment que es va viure d'elements de protecció i de test va posar en relleu la debilitat, per exemple, del sistema productiu d'Europa"

Els professionals de la tecnologia, arreu del món, han posat les seves capacitats i la de les seves organitzacions al servei de la defensa de la salut de tots els habitants del planeta. Des del CIM de la UPC, un centre tecnològic dedicat a la fabricació additiva i a la indústria 4.0, hem estat testimonis i actors d'iniciatives, a diferent escala, que comencen a donar resultat. S'ha pres consciència de la gran capacitat de contagi del virus, que imposa una alerta permanent sobre com ens interrelacionem. Com si fos un sistema que fàcilment entra en ressonància, el pas entre tenir buides o plenes les unitats de cures intensives és inquietantment ràpid si fallen les restriccions de distància social.

Com s'ha dit, a la primera onada el món de l'enginyeria i fabricació es va posar al servei de la ciutadania i el sistema sanitari. Com a exemple, des d'una regió europea dinàmica com és Catalunya, l'Associació d'Enginyers va publicar un extens recull al respecte, encapçalada per més de nou iniciatives de respiradors – dels quals alguns d'ells ara s'exporten a tot el món – i culminada per una explosió d'activitat del món maker amb la impressió 3D de milers i milers d'equips de protecció personal (EPP).

D'aquells moments va quedar un missatge de fons molt important: es va posar cruament al descobert què volia dir renunciar a disposar d'una indústria local. El desabastiment que es va viure d'elements de protecció i de test va posar en relleu la debilitat, per exemple, del sistema productiu d'Europa. Si fins ara es considerava que la prioritat industrial era per aquells elements de valor afegit amb fort component tecnològic, es va veure clar que aquestes prioritats calien ser ampliades a molts altres conceptes començant per aquells productes estratègics –siguin cars o barats de produir- que han d'estar disponibles davant d'una greu alteració del comerç mundial.

De retruc, i vista la rellevància de tot el sector digital, les alarmes han saltat a tots els nivells de la indústria del nostre àmbit europeu, donat que també en aquest sector hem delegat als Estats Units i a la Xina el lideratge al respecte. Ja no ens podem permetre no disposar d'un o més fabricants de xips a Europa, per exemple.

"La gran lliçó de la primera onada va ser la constatació de la manca de resiliència del nostre sistema industrial"

Resumint, la gran lliçó de la primera onada va ser la constatació de la manca de resiliència del nostre sistema industrial, entesa com a capacitat i velocitat de reacció davant d'un esdeveniment extraordinari. Finalitzada la primera onada, i posades en mode repòs els centenars d'impressores 3D que ens van salvar, el focus es va centrar en com fer que la nostra indústria estigui capacitada per protegir-nos quan ens faci falta.

Com a exemple, el programa especial contra la covid-19 de la comunitat de salut de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia de la Unió Europea (EIT Health) va aprovar fins a 15 projectes destinats a donar una resposta ràpida a la covid-19. Per bé que la majoria eren de caràcter eminentment científic, un en concret s'adreçava a fomentar la resiliència de la indústria per facilitar elements de protecció personal per als sanitaris. Així, el projecte CAR3D combina tots els elements necessaris en aquest context:

• Amb el suport de personal mèdic (els usuaris més exigents), dissenyar i validar màscares reutilitzables i altres EPP que compleixin tots els requisits i especificacions de qualitat i seguretat de la UE.
• Fer que aquests dissenys estiguin disponibles per a la seva replicació a tot Europa.
• Crear una plataforma digital accessible europea de referència en què els fabricants i proveïdors associats a les EPP siguin presents, per obtenir la millor resposta tant a les successives onades d'aquesta pandèmia com altres crisis futures.

Aquest projecte, que tan sols és un exemple dels molts que s'estan fent al llarg d'Europa, simbolitza molt bé els reptes i les oportunitats de la nostra indústria. Estem en un moment especial, en què hi ha voluntat per primera vegada en molt temps de què es defineixi una política industrial no improvisada per part de les diverses administracions. Si elles fan els deures, a la indústria ens han de trobar preparats per entomar-ho.

“Pensem en la potència de la tecnologia digital a la fabricació, però ens oblidem que la revolució és compartir coneixement en temps real i teixir xarxes de col·laboració més enllà dels entorns locals”

Un dels perills és que sovint pensem en la potència de la tecnologia digital a la fabricació –des d'impressores 3D als dispositius d'IoT-, però ens oblidem que l'autèntica revolució és compartir coneixement en temps real i teixir xarxes de col·laboració més enllà dels nostres entorns locals. L'aposta per a la innovació oberta és essencial en el moment present, i és que la reconstrucció de teixit industrial requereix un canvi d'actitud de les nostres empreses, resumit en el següent: per anar lluny, cal anar acompanyat, i a més així ens ajudaran. La novetat que la pandèmia ens ha imposat és la següent: si no anem lluny, no anirem enlloc.