Som un país de gent amb opinió, d'això no en tenim cap dubte. Ja des d'abans de l'estiu, molts dels que procurem que la indústria vagi endavant hem anat insistint que és moment d'impulsar-la. En un dels articles relacionats que he llegit recentment es comentava que som un país molt potent en generar fabulosos plans estratègics, però que no acaben transformant-se en realitat. Probablement un dels principals motius serà que ens falten recursos, posem-nos les piles per aconseguir-los. Però quedar-se aquí és massa còmode. Seria massa soroll per tan poca cosa. Ens hem d'obsessionar a aconseguir resultats, petits o grans. Noves empreses, inversió captada, inventar i participar de nous mercats ben pròspers.

"Falten recursos, posem-nos les piles per aconseguir-los. Però quedar-se aquí és massa còmode. Ens hem d'obsessionar a aconseguir resultats"

Seria una bona paradoxa que us expliqués com fer-ho: estaria novament escrivint un nou pla condemnat al fracàs. Així que parlem dels progressos ja obtinguts que ens puguin inspirar i empènyer a passar a l'acció, i deixem de costat les presentacions amb PowerPoint.

Hem d'estar convençuts que és el treball a l'ombra el que acaba transformant la realitat. Massa poc soroll per massa fruits. A vegades percebo que segurament en l'àmbit de l'enginyeria això ja es porta a la sang, i no hauria de ser pas així. Però tenim entre nosaltres autèntics campions que no esperen a res ni a ningú per avançar. Si tenen ajut, millor, i si no, endavant igualment.

En aquest sentit, i com no pot ser d'una altra manera, també lamento de com n'és de complicat poder ajudar a empreses i institucions que són la base econòmica industrial del país. Com a director d'un centre tecnològic que s'autofinança –impensable a qualsevol país seriós i només comprensible des del voluntarisme-, vivim en pròpia carn el drama de tenir projectes brillants als quals tenim la sensació de dedicar el 30% d'energies a captar ajuts, el 30% a mirar com cobrir amb recursos propis el que falti, i el 30% a burocràcia d'auditories internes i externes de justificació de despeses. La resta, feina que procura ser extraproductiva per poder avançar eficaçment.

I tant de bo només fóssim nosaltres... però moltes empreses ja han llençat la tovallola. Per no dir noms, poso l 'exemple menor de les moltes iniciatives de respiradors que empreses d'aquí van desenvolupar per combatre la covid-19 i els impediments que va suposar el procés d'homologació; i sense entrar a mencionar els recursos econòmics. Al capdavall, amb el mateix voluntarisme del qual parlava, avancem. El fem R+D, i obtenim resultats que comporten
creixement, nous mercats i retorn econòmic que finançarà més R+D.

Us voldria parlar de moltes empreses: Hipra, Avinent, Girbau, Aranow, Grífols; per què no SEAT o Condis... Segurament el millor que us podria aconsellar és que les visitéssiu i parléssiu amb les persones que hi ha darrere: la seva visió estratègica (voler ser disruptius en algun àmbit de la cadena de valor) i sobretot la seva orientació a resultats és la clau del seu èxit. Fruit d'aquesta actitud neixen avui dia moltesstart-ups. Ja va bé. Seran el futur si els demés s'adormen.

"La visió estratègica i la orientació a resultats és la clau del seu èxit. Fruit d'aquesta actitud neixen avui dia moltes 'start-ups' que seran el futur si els demés s'adormen"

Fa un any, des del CIM UPC, vàrem generar una spin-off, BCN3D: per resumir-ho, respon a la visió que una nova tecnologia –la impressió 3D– pot ser accessible, amb qualitat, al gran mercat de les pimes ara que ja han entès que sense innovació no hi ha futur, i per la qual la impressió 3D els hi pot resultar una eina fonamental. No és moment d'aprofundir en això, sinó en ressaltar que BCN3D tot just acaba de completar una segona ronda de finançament –hi ha entrat el grup Mondragón, no cal dir res més– i que s'està reforçant a nivell internacional, tot culminant el seu trasllat a unes noves dependències al Baix Llobregat.

Recordo quan fa cinc anys ens van denegar un ajut de 80.000 euros per a un nou disseny d'impressora (base de l'actual gamma de productes de BCN3D) i vam decidir igualment tirar endavant. Aquests dies també ens han denegat un ajut per a un projecte relacionat amb la impressió 3D de materials avançats. I com llavors, persistirem.

Això sí, difícilment podré agrair prou als responsables de la UPC la paciència que ens tenen. Per cert, tot comença amb la formació. Benvinguts a la tardor de 2020!