Queden pocs dies perquè la Comissió Europea publiqui el nou Regional Innovation Scoreboard (RIS 2025). Amb una puntuació de 105,9 al Regional Innovation Index (RII), Catalunya es va situar per sobre de la mitjana europea (100 punts), aconseguint per primera vegada la categoria de Strong Innovatori ocupant la posició 81 de les 239 regions analitzades.

Tot i el missatge optimista que transmeten aquestes dades, la innovació (i les polítiques d’innovació) requereix esforç constant. Moltes vegades, mantenir el rànquing és molt més complex que aconseguir-lo. Catalunya necessitava aprofitar el període 2023-2025 per consolidar aquesta posició o millorar-la, però, s’han fet els deures durant aquests darrers dos anys?

En aquest context, és inevitable preguntar-nos: quines accions clau hauríem d’haver impulsat entre el 2023 i el 2025 per avançar en el nostre bon posicionament com a regió innovadora?

Catalunya hauria d’haver incrementat substancialment la despesa empresarial en R+D, passant del 0,55% del PIB regional registrat el 2023 fins a un nivell proper al 0,9%, per tal d’aproximar-nos a regions líders dins l'Estat com el País Basc (1,68%). A més, s’hauria d'haver apostat fortament per la innovació no tecnològica a les pimes —en àmbits com el disseny industrial, la digitalització intensiva, l’aplicació de noves tècniques de màrqueting digital o la innovació en la gestió i en nous models de negoci— augmentant fins al 40% la proporció d’empreses que innoven més enllà de l'R+D.

"La millora del talent digital i tecnològic és un aspecte fonamental: Catalunya hauria d’haver augmentat el nombre d’especialistes TIC, i alhora, reduir significativament la bretxa de gènere en disciplines STEM"

La millora del talent digital i tecnològic és un aspecte fonamental: Catalunya hauria d’haver augmentat el nombre d’especialistes TIC, i alhora, reduir significativament la bretxa de gènere en disciplines STEM. D’altra banda, s’hauria d’haver aprofundit en la cooperació empresarial, incrementant en un 20% la col·laboració entre pimes innovadores, potenciant especialment la interacció entre clústers i creant ecosistemes innovadors de caràcter intersectorial com el districte 22@.

Una previsió realista del que podem esperar del RIS 2025

Des d’un punt de vista optimista, però realista, podem preveure que Catalunya assolirà una puntuació d’entre 110 i 112 punts, la qual cosa ens permetria situar-nos a la part alta dels Strong Innovators europeus, passant per davant de diverses regions d’Alemanya i França. Tot i això, encara ens trobaríem lluny dels 125 punts que marquen la frontera per convertir-se en un Innovation Leader.

Tanmateix, existeixen riscos que van més enllà dels àmbits on hem posat el focus els darrers anys. Per exemple, una possible revisió de la metodologia del RIS per part de la Comissió Europea, —orientada a capturar millors aspectes de deep tech i sostenibilitat— podria moderar aquest progrés i situar-nos en una zona intermèdia, al voltant dels 103 punts.

Crítica (constructiva) dels indicadors europeus

Els indicadors del RIS i el EIS (European Innovation Scoreboard) aporten valor per identificar fortaleses i debilitats dels sistemes d’innovació regionals, però presenten limitacions significatives per capturar l’essència real del fenomen innovador actual. Majoritàriament, aquests indicadors estan centrats a mesurar capacitats —despesa en R+D, nombre d’investigadors, nivell educatiu— més que resultats tangibles en el mercat. Dels 21 indicadors del RIS, només cinc reflecteixen resultats directes com comercialització, vendes, explotació de patents o marques.

“Indicadors com el RIS o el EIS estan centrats a mesurar capacitats (despesa en R+D, nombre d’investigadors, nivell educatiu) més que resultats tangibles en el mercat”

Això podria generar una sensació de complaença: veiem una bona puntuació en capacitats i infraestructures, però potser no estem obtenint la rendibilitat esperada en el mercat ni el retorn real a la societat.

I la Xina?

Si parlem d’innovació, no podem oblidar la Xina. El China Innovation Index (CII), publicat per l’Oficina Nacional d’Estadística xinesa, opta per un enfocament diferent del del RIS. El CII tendeix a igualar la importància de capacitats i resultats (50% i 50%). Això es tradueix en el fet que les regions xineses són mesurades explícitament per la seva capacitat d’obtenir ingressos i quota de mercat a partir de les innovacions i no tant per les capacitats. En aquest sentit, el CII del 2022 va indicar un creixement destacat especialment en resultats econòmics, evidenciant una tendència que no sembla aturar-se.

Tot i això, ja sabem que aquest model també té febleses. La manca de transparència i la dificultat per verificar les dades oficials xineses pot generar dubtes sobre la qualitat i la precisió real d’aquest índex.

Calen indicadors més equilibrats i continuar treballant

Catalunya necessita indicadors que combinin equilibradament capacitats i resultats. La innovació no és només el que fem, sinó allò que realment obtenim com a societat: ingressos, sostenibilitat real, impacte social i millora de qualitat de vida. Si no és així, la desconnexió entre la percepció a “nivell micro” i els “resultats macro” és massa gran. Els indicadors europeus haurien d'evolucionar per reflectir aquesta realitat de manera més rigorosa i exigent. Si no, perdran credibilitat.

"Com a ecosistema innovador, el nostre repte és aconseguir que la innovació catalana no només es mesuri en els despatxos de Brussel·les, sinó també al mercat global on competim cada dia"

En definitiva, cal superar la complaença que generen les bones dades sobre capacitats i enfocar-nos decididament en l’obtenció de resultats tangibles. Com a ecosistema innovador, el nostre repte és aconseguir que la innovació catalana no només es mesuri en els despatxos de Brussel·les, sinó també al mercat global on competim cada dia.