Col·lectiu de voluntaris que tradueix videojocs al català
Cadascú, en el seu ofici, es pensa ser rei
"En 10 regions del món s'engloben més de 1.300 milions de jugadors i menys de 10 idiomes, el castellà no hi apareix"
De la mateixa manera que la globalització va començar a causar, està causant i causarà estralls d’alt impacte contra tota mena de cultures minoritzades, és irònic observar i analitzar, com a persones que justament formem part d’un col·lectiu social que ha entrat en una espiral autodestructiva de la seva essència territorial (i, també, una dosi de realitat injectada brutalment enmig del cervell), com aquesta mundialització de la qual parlàvem al nostre primer article d’opinió està començant a podrir, com qui no vol la cosa, una sèrie d’entitats culturals que, històricament, s’han considerat com a superiors gràcies a dos factors tant impactants com superflus a la pràctica: la força bruta i la quantitat numèrica.
A falta d’una sèrie d’informes amb dades de consulta públiques recents, i fent referència directa al Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs del 2023, tot i que a Espanya es preveu un augment significatiu de facturació relativa a les aventures multimèdia (de 1.435 milions d’euros l’any 2022 a 5.506 milions d’euros previstos per l’any 2028, amb un augment de facturació tributària d’un 2%), així com un creixement dels llocs de feina del sector (de 9.893 persones l’any 2022 a 23.146 persones previstes per l’any 2030, augmentant un 80% la inversió de nou capital), la península Ibèrica i el seu idioma de referència per antonomàsia, el castellà, queden fora d’absolutament tots els llistats de potència de referència, tant de quantitat de jugadors com d’influència econòmica. Com és, doncs, que determinades zones es plantegen, socialment, un embat de poder com el que estem rebent les cultures minoritzades? Pregunta retòrica, potser…
“La península Ibèrica i el seu idioma de referència per antonomàsia, el castellà, queden fora d’absolutament tots els llistats de potència de referència”
Si fem una ullada al llistat mundial dels principals mercats del sector dels videojocs, tant per quantitat d’ingressos com per nombre de jugadors, Espanya es manté a la 13a posició, la mateixa que ocupava en aquesta classificació l'any 2022, amb un lleuger augment de facturació (de 2.300 milions de dòlars a 2380 milions l’any 2023) i amb un nombre aproximat de jugadors que, depenent dels informes de consulta, varia entre els 15,5 i els 26 milions de persones actives. Però en només deu regions del món (els principals mercats del sector) s’engloben més de 1.300 milions de persones jugadores. Milions que es resumeixen en menys de 10 idiomes… i el castellà no apareix enlloc.
Les zones orientals i de parla anglesa dominen el 73% del mercat global (Europa, recordem, només el 18%), però alguns dels nostres veïns, com Itàlia (3.100 milions de dòlars de rendibilitat, i 36,1 milions de jugadors actius) o França (4.100 milions de dòlars de rendibilitat, i 38,8 milions de jugadors actius) són una petita mostra d’humilitat contra segons quins discursos o ideals que encara ara estan massa enquistats en una estructura piramidal que sembla irrompible, però que no es deslliura de les seves costures si igualem els argumentaris i li apliquem la mateixa vara de mesura d’una manera lògica, sense fanatismes i en igualtat global de condicions.
"A Steam, el castellà té una presència del 2,89% [...] reafirma la necessitat compartir la lluita que estem duent a terme els territoris que, possiblement, no tindrem la sort de sobreviure culturalment i de manera naturalitzada sense l’empenta de segons quines resistències socials”
Si tot plegat ho sumem al fet que, si agafem la base de Steam com a eix central, massiu i total de referència gairebé definitiva i definitòria del que ocorre dins del sector dels videojocs, i observem que en ple 2025 el castellà hi té una presència del 2,89% quant a popularitat i ús entre els jugadors, amb una pèrdua fluctuant d’un 1% entre mesos, reafirma la necessitat de començar a respectar, entendre o, fins i tot, compartir la lluita que estem duent a terme els territoris que, possiblement, no tindrem la sort de sobreviure culturalment i de manera naturalitzada sense l’empenta de segons quines resistències socials. Perquè en un futur encara molt més llunyà (però futur, en definitiva), us pot tocar a vosaltres.
