Col·lectiu de voluntaris que tradueix videojocs al català
Una llengua minoritzada pot sobreviure al forat negre digital actual?
"El sector de la tecnologia és una de les mostres més carnals, salvatges i directes dels efectes en la societat"
El sector de la tecnologia, sigui quina sigui la seva variant, és una de les mostres més carnals, salvatges i directes dels efectes en la societat de l'actual globalització a la qual estem sotmesos d'una manera constant, persecutòria i obsessiva. És un concepte que no té per què ser negatiu, al contrari, però la inclusió del capitalisme a l'equació ha provocat que la línia que separa el bé del mal hagi virat cap a la foscor, cosa que ha convertit la convivència, el consum i la presència digital en una lluita aferrissada pel control absolut (i absurd) de tot el que és interactiu o, fins i tot, viral, premiant la quantitat per sobre la qualitat per pura pressió humana; i fent-nos entrar en una espiral de supervivència numèrica que ens ha transformat en simples zeros i uns sense temps de poder-nos preguntar ni un simple per què.
Però no ens despistem. Podem posar un exemple molt directe i transparent de la qüestió amb el vessant multimèdia que tant ens apassiona: els videojocs. Des del 2014, i només a la plataforma Steam, el nombre de videojocs llançats al mercat de manera anual no ha fet més que augmentar d'una manera dràstica i sense precedents. Si l'any 2014 el món digital va rebre, segons les bases de dades mundials, un total de 1.714 videojocs, la xifra definitiva de l'any 2024 va ser de 18.996 aventures. Un augment, en una sola dècada, d'un percentatge que supera el 1.008%. Podríem analitzar en profunditat el perquè d'aquest augment o els canvis socials i econòmics que han ocorregut al llarg d'aquesta última dècada per poder-ne extreure un eix central ferm i comprensible, però preferim adherir-nos a les conseqüències.
"El sector de la tecnologia és una de les mostres més carnals, salvatges i directes dels efectes en la societat de l'actual globalització"
En un mercat global que l'any 2024 va moure més de 187.000 milions de dòlars; que aquest 2025 vol arribar als 522.000 de dòlars de beneficis; que entre el 2025 i el 2029 vol créixer a un ritme anual d'un 7,25% fins a arribar a un volum de mercat previst de 691.000 milions de dòlars, i que l'any 2029 vol arribar als 3.000 milions d'usuaris actius que consumeixin aventures multimèdia, ens trobem davant d'una realitat complicada d'assumir, tant pels usuaris com pels desenvolupadors: dels 18.996 videojocs llançats l'any 2024 a la plataforma de distribució digital per excel·lència, només 4.041 van assolir prou rellevància, prou usuaris i prou vendes per destacar i especular, doncs, sobre una potencial coberta de les despeses efectuades pels seus desenvolupadors. Això significa, doncs, que 14.951 elements multimèdia han estat absorbits pel forat negre que és internet tal qual el coneixem avui dia (un 79% del total anual).
"Si, en el millor dels casos, el 2024 hi va haver 100 videojocs que van sortir al mercat amb el català com a idioma oficial seleccionable, podem afirmar que la presència del català en aquest sector és del 0,53%"
I, ja que estem ficats de ple al fons del pou, especulem: si, en el millor dels casos, l'any 2024 hi va haver 100 videojocs que van sortir al mercat amb el català com a idioma oficial seleccionable (espòiler, no hi arriba ni de bon tros, perquè hi ha informes oficials que situen la xifra en 68 unitats), podem afirmar que la presència del català en aquest sector, i dins d'un marc globalitzat i a l'alça, és del 0,53%. Òbviament, si ens anem endinsant en continents o penínsules determinades, la xifra augmenta lleument o arriba a un percentatge una mica més lloable (la presència del català als videojocs desenvolupats a Catalunya ha arribat al 64%), però les costures de la defensa, la preservació i l'expansió lingüística digital provinents de qui més l'hauria de defensar es deixen entreveure de manera exagerada quan la superfície numèrica, paradoxalment, escala mínimament les parets de la trinxera del desconeixement popular. Queda molt camí per recórrer... i potser s’hauria d’haver començat a caminar molt abans.