Vivim en un món cada vegada més digitalitzat, on les tecnologies digitals no només transformen els processos productius, sinó que redefineixen les nostres relacions socials, educatives i laborals. Aquesta digitalització porta amb ella una realitat innegable: les desigualtats digitals no són només una qüestió d’accés a la tecnologia, sinó un conjunt de factors que ens afecten de manera desigual a unes i altres. Per tant, les polítiques digitals han de ser dissenyades adaptant-se a realitats molt diverses.

Les dades són essencials per a qualsevol política pública en el segle XXI. Però, com sempre passa, el problema no rau només en la quantitat —tenir grans volums d'informació—, sinó en la qualitat i la forma d'interpretar-les. Un cop tenim accés a aconseguir aquestes dades, quines volem mesurar i com les avaluem? Aquesta és la qüestió fonamental. Perquè, si no tenim clars els indicadors i la metodologia per analitzar-los, les dades perden la seva utilitat i les polítiques es desvien de l'objectiu original: aconseguir reduir les bretxes digitals de forma efectiva.

“Les desigualtats digitals no afecten a tothom de la mateixa manera, i per això és necessari identificar i conèixer els diferents perfils d’inclusió digital“

Per contribuir a una digitalització més equitativa, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha desenvolupat l’índex IDAUA, un indicador que mesura la inclusió digital. Aquesta eina analitza les bretxes digitals des d’una perspectiva tècnica i una mirada pròxima a la realitat social, tenint en compte les desigualtats interseccionals que poden influir en l'accés, l’ús i l’aprofitament de les tecnologies. Les desigualtats digitals no afecten a tothom de la mateixa manera, i per això és necessari identificar i conèixer els diferents perfils d’inclusió digital.

Aquest és un debat clau en l’ús del big data i la intel·ligència artificial en la presa de decisions. Tot i que les dades massives poden semblar objectives, la seva recopilació, processament i interpretació no ho són. Els algoritmes es basen en dades històriques que poden contenir biaixos socials, econòmics i culturals, perpetuant desigualtats en lloc de corregir-les. Aprofitar el potencial de les dades massives és necessari, sempre que ho fem amb mirada crítica i una metodologia rigorosa que asseguri que les decisions automatitzades no invisibilitzen col·lectius vulnerables ni reforcen bretxes preexistents.

Una de les fortaleses de l'Índex IDAUA és que evita els biaixos que poden sorgir a l’hora de classificar els nivells d'inclusió digital. A diferència d’altres mètodes, com el clustering, que agrupa persones segons patró sense tenir en compte criteris previs, l'índex defineix clarament els factors que han de tenir en compte a l'hora de crear aquestes categories. Aquests criteris es basen en l'evidència científica i en l'experiència acumulada en anteriors recerques de la Fundació.

"Els algoritmes es basen en dades històriques que poden contenir biaixos socials, econòmics i culturals, perpetuant desigualtats en lloc de corregir-les"

És aquí on la metodologia de l'índex IDAUA demostra les seves bondats. Ofereix l'eina adequada per identificar i comprendre les diverses formes de desigualtat digital a partir d'una perspectiva interseccional. Intentar aplicar una solució única a tot el conjunt de la societat és una tàctica poc eficaç. Cal dissenyar intervencions enfocant-se a cadascun dels perfils d'inclusió i assegurant, d’aquesta manera, que ningú quedi enrere en aquesta era digital.

IDAUA, per tant, no és només una eina d'anàlisi, sinó també una guia per a l’acció; una eina clau per a la creació de polítiques o programes d’inclusió digital més efectius, que tinguin en compte les diferents condicions socials, econòmiques i culturals de les persones. La brúixola que necessitem per orientar-nos i dissenyar estratègies que no siguin abstractes o desconnectades de la realitat de les persones.