Fa temps que les xarxes socials, especialment les que conformen l’ecosistema de Meta, s’han convertit en abocadors on la realitat del món i la lliure expressió dels seus usuaris és completament nul·la. La culpa d’haver arribat a aquesta situació recau, com sempre, en els Estats i els organismes supranacionals, que utilitzen no només el poder legislatiu, sinó també els seus mitjans de comunicació, educació i opinió. Recordem que això passa perquè tenen el monopoli d’una cosa
molt concreta: la violència. Les plataformes de xarxes socials, com Meta, no són més que uns subordinats, amenaçats per aquests polítics. Amb això no vull treure importància a la responsabilitat que també tenen, però cal dir les coses tal com són. Les empreses privades volen treballar, créixer i guanyar diners. Evitar problemes és una obligació per a elles i per al seu benestar com a empreses.

El passat 7 de gener, Meta, i particularment el fundador i CEO de la companyia, Mark Zuckerberg, va anunciar que es farà una transició del model actual de verificació, basat en fact-checkers, cap a un model de “notes de la comunitat” (Community Notes) similar al que funciona a X (Twitter).

El 2016, després de les eleccions presidencials dels Estats Units, que van donar com a resultat el primer mandat de l’expresident Donald Trump, Meta (en aquell moment, Facebook) es va veure embolicat en la crisi de reputació més gran que ha tingut la companyia: l’escàndol de Cambridge Analytica i la seva interferència a les eleccions. Aquest esdeveniment no només va posar en dubte la privadesa de les dades de tots els usuaris de Facebook i Instagram, sinó que també va qüestionar la salut de la democràcia a Occident. A causa d’això, l’empresa havia d’actuar ràpidament per tornar la confiança als usuaris i, sobretot, per complir amb els requisits dels legisladors dels Estats Units, que exigien que es “protegís la democràcia”.

"Fa temps que les xarxes socials s’han convertit en abocadors on la realitat del món i la lliure expressió dels seus usuaris és completament nul·la"

Entre altres polítiques, Facebook va optar per implantar un sistema de verificació de dades independents (Third-Party Fact-Checkers). Aquests verificadors van començar a operar als Estats Units i després es van estendre progressivament a la resta de regions. Actualment, hi ha més de 100 organitzacions internacionals encarregades de la verificació independent de dades.

Fins aquí, tot semblava correcte. L’empresa va actuar per revertir la situació en què es trobava. Tanmateix, el problema és que aquestes mesures i la implementació d’aquest sistema “independent” de verificació van ser un cavall de Troia que els polítics i lliberticides van introduir a les nostres vides digitals, aprofitant el moment de debilitat de Facebook, amb la intenció de controlar les dades i la veritat. Una còpia exacta de la novel·la 1984 de George Orwell, amb el Ministeri de la
Veritat o Minitrue (en neolingua). En aquesta obra, la funció d’aquest ministeri és alterar la informació històrica, manipular la veritat i propagar propaganda per controlar la percepció de la realitat entre els ciutadans del règim totalitari. Irònicament, en lloc de promoure la veritat, es dedica a distorsionar-la a favor del partit governant.

Al nostre entorn, les organitzacions encarregades de la verificació de dades són l’agència EFE, en l'àmbit estatal, i Verificat, a escala autonòmica catalana. A Espanya, l’empresa principal dedicada a la verificació independent de
dades és EFE Verifica, el servei de verificació de l’Agència EFE. Aquesta empresa rep fons estatals per prestar un servei d’interès econòmic general, reconegut per la Comissió Europea. Aproximadament, el 2023 va rebre 53,8 milions d’euros.
A Catalunya, tenim Verificat, que rep subvencions de la Generalitat de Catalunya a través de diverses ajudes públiques. El 2023, aquesta entitat va rebre un total de 241.471,58 euros només de la Generalitat. Recorda que l’Estat et roba aproximadament el 50% del que generes, i aquest xiringuito l’estàs pagant tu.

La COVID-19, aquell virus d’origen xinès, va treure el millor i el pitjor de tots nosaltres. Va ser una pandèmia no només sanitària, sinó també social, on el teu veí (o tu mateix) vigilava des del balcó que ningú no se saltés les normes; una època en què sortir a comprar i ser un terrorista eren sinònims; on l’assetjament a companys de feina, amics i, fins i tot, familiars era el més normal, ja que alguns van decidir lliurement no vacunar-se; rebíem informació contradictòria cada dia:
mascaretes sí, mascaretes no. En l’àmbit personal, em penedeixo de com vaig actuar durant aquella crisi. En algunes ocasions, em vaig deixar manipular i vaig renunciar a la meva llibertat individual. Això m’ha fet més fort i em sento preparat per a quan passi alguna cosa similar. Perquè, per cert, passarà.

"Sistemes P2P o blockchain podrien crear espais de llibertat digital total. No necessitem organismes que ens verifiquin res: la realitat és comprovable amb dades"

Mentre alguns estaven entre la vida i la mort al passadís d’un hospital, els polítics provaven per primera vegada l’efectivitat de la seva nova eina de verificació de dades a les xarxes socials. Censura i més censura per a aquells que es desviaven lleugerament del discurs oficial. Públicament, es parlava de la lluita contra la desinformació. Mencionar o parlar el més mínim de la COVID-13 ja encenia totes les alarmes. Alertes i enllaços a fonts fiables apareixien com a advertiments en publicacions relacionades amb el virus. La teva opinió no importava: no parlis de la pandèmia.

Gràcies a Elon Musk i les polítiques que ha implementat a la plataforma Twitter, ara X, sabem més sobre el que realment va passar. Els Twitter Files són una sèrie de documents interns de Twitter que s’han filtrat, revelant com la plataforma va gestionar la moderació de continguts durant la pandèmia. Aquestes revelacions mostren que el govern dels Estats Units va influir en decisions per limitar la difusió de certes opinions, etiquetant-les com a desinformació. Empreses com Pfizer, per
exemple, haurien demanat a Twitter que censurés publicacions crítiques amb les vacunes.

Tant X com Instagram i Facebook implementen eines per avaluar la veracitat de les publicacions, però cada plataforma adopta enfocaments diferents: Community Notes a Twitter i els Fact-Checkers a Instagram.

• Community Notes a Twitter: aquest sistema permet als usuaris col·laborar directament en la verificació de continguts. Els usuaris poden afegir notes explicatives sobre piulades que consideren enganyoses o imprecises, i aquestes notes són avaluades per la comunitat. Només les que tenen un consens significatiu es destaquen.
• Fact-Checkers a Instagram: Instagram delega la tasca de verificació a organitzacions externes especialitzades en verificació. Aquestes entitats revisen continguts i etiqueten publicacions falses o enganyoses amb advertiments. L’objectiu de Meta és “protegir la democràcia”. Però, quin model et sembla més democràtic?

Espero que aquest canvi torni a fer d’Instagram un lloc no només de consum d’entreteniment, sinó també de debat sa. Dialogar i parlar sobre el que ens preocupa és la base per crear una societat lliure. Tot i que aquesta és una bona notícia per a la llibertat, hem de recordar que l’única manera d’evitar la censura en el futur consisteix a desenvolupar i popularitzar xarxes socials descentralitzades. Sistemes P2P o blockchain podrien crear espais de llibertat digital total. No necessitem organismes que ens verifiquin res: la realitat és comprovable amb dades.

"Espero que aquest canvi torni a fer d’Instagram un lloc no només de consum d’entreteniment, sinó també de debat sa"

Dubta de tot. Dubta dels mitjans de comunicació, que moltes vegades serveixen interessos que no coneixem. Dubta dels polítics, de les seves promeses i de les seves agendes ocultes. Dubta de les grans corporacions, que prioritzen els seus beneficis per damunt de la nostra llibertat. Dubta, fins i tot, dels teus veïns, perquè també poden estar equivocats. Dubta del que veus, del que escoltes, del que llegeixes i del que creus saber. Dubta del teu pensament actual, perquè no hi ha pitjor enemic de la veritat que la certesa cega. Analitza cada dada, investiga més enllà de l’evident i mantén sempre una ment curiosa i oberta. Canvia d’opinió si els fets ho exigeixen, perquè aferrar-te a una mentida només t’allunyarà de la realitat. Però, per damunt de tot, mai dubtis de la teva llibertat. Aquesta és la teva essència com a ésser humà i la base de tota societat que aspiri a ser veritablement justa. La llibertat no necessita intermediaris que et diguin què pensar, què
llegir o què dir. Només necessita la teva voluntat per defensar-la.

Recorda: el pensament crític no només és un dret, és un deure. Si aprenem a qüestionar-ho tot, serem lliures.