Quan parlem de llibertats i drets fonamentals, cadascú de nosaltres, segons la nostra manera de pensar i la nostra consciència, donem prioritat a uns drets sobre d'altres. Per a alguns, drets com la sanitat i l’educació són primordials, considerant-los essencials pel simple fet de néixer. Des d'aquesta perspectiva, es veu com un dret que altres persones, com a metges o professors, estiguin obligades a prestar uns serveis. Per a d'altres, una llibertat fonamental és la de censurar allò que perceben com a “discursos d'odi”, aplicant subjectivament un judici moral que pot acabar coartant la llibertat d'expressió dels altres. Com a algú que valora profundament la llibertat individual, puc afirmar amb certesa que hi ha dos drets i tres llibertats fonamentals que considero essencials, però que, lamentablement, no es respecten enlloc al món: el dret a néixer, el dret a ser lliure, la llibertat d’opinió i càtedra, la llibertat econòmica i la llibertat de moviment.

La tecnologia, en particular internet i les telecomunicacions, ha tingut un impacte profund en aquestes llibertats. Internet ha permès que periodistes, activistes i dissidents puguin informar el món sobre les injustícies i atrocitats comeses en països amb règims totalitaris, com ho hem vist a Veneçuela, on el govern social-comunista d’extrema esquerra de Nicolás Maduro manipula brutalment els processos electorals. A través de la xarxa, és possible trencar els bloquejos informatius, fent visibles realitats que d’una altra manera romandrien ocultes. A més, internet ha brindat una plataforma on qualsevol pot expressar la seva opinió, proposar idees i agrupar-se al voltant de causes que busquen millorar el món. En aquest sentit, la xarxa actua com un immens cervell global en què cada usuari és una neurona activa, aportant la seva part a un tot més gran.

“La idea d'un espai digital compartit i descentralitzat, on les persones puguin interactuar, crear i moure's lliurement, obre un ventall de possibilitats per potenciar drets i llibertats”

Amb l'arribada del metavers, una extensió natural d'internet, aquestes llibertats fonamentals poden trobar nous camins d'expansió. Encara que aquest concepte està en desenvolupament, la idea d'un espai digital compartit i descentralitzat, on les persones puguin interactuar, crear i moure's lliurement, obre un ventall de possibilitats per potenciar drets i llibertats. Una de les llibertats més directament relacionades amb el metavers és la llibertat de moviment. Al món físic, aquesta llibertat sovint està limitada per fronteres, polítiques migratòries, restriccions econòmiques i, en alguns casos, governs repressius que impedeixen als seus ciutadans sortir del país. No obstant això, al metavers, aquesta llibertat pot ser restaurada plenament. Com que es tracta d'un espai digital, les limitacions físiques desapareixen, i sempre que estigui dissenyat de manera descentralitzada, els usuaris podran moure's sense les restriccions imposades per estats o corporacions centralitzades.

Aquest espai virtual ofereix una realitat on les fronteres són permeables i on els avatars (les representacions digitals de les persones) poden interactuar i desplaçar-se sense els obstacles que trobem a la vida real. Això és particularment rellevant en contextos en què els drets de moviment estan severament restringits, com a Corea del Nord, on el simple fet de voler sortir del país és castigat amb la mort. El metavers pot oferir un refugi per a aquells que necessiten experimentar la llibertat de moviment, encara que sigui en un entorn digital, i pot servir com a punt de trobada per a exiliats, dissidents o persones de diverses cultures que busquen col·laborar i compartir sense les barreres del món físic.

"El metavers pot oferir un refugi per a aquells que necessiten llibertat de moviment i pot servir com a punt de trobada per a exiliats, dissidents o persones de diverses cultures"

Un altre aspecte crucial és la llibertat d'expressió i d'opinió. En un entorn digital descentralitzat, el metavers podria convertir-se en un refugi on les idees flueixin sense por a la censura, almenys sempre que les plataformes que l'acullin no estiguin controlades per interessos governamentals o corporatius. En un context en què les veus dissidents són silenciades de manera alarmant a moltes plataformes d'Internet, el metavers té el potencial de ser un bastió de llibertat d'opinió. Ja hem vist com a internet, moviments socials o ideològics que són minoria en certs països han trobat una veu poderosa, capaç de desafiar les narratives establertes i promoure un canvi. El metavers podria ampliar aquest fenomen, cosa que permet que persones d’arreu del món no només expressin les seves opinions, sinó que organitzin moviments, promoguin noves idees polítiques i creïn espais segurs per al debat, tot això sense les restriccions imposades per les institucions tradicionals. Aquests moviments van néixer i es van consolidar en plataformes digitals que, encara que estan centralitzades, van oferir un espai per a la denúncia i l’activisme. En un metavers descentralitzat, la capacitat d’organitzar-se seria encara més gran, sense l’amenaça constant que una plataforma censuri o elimini el contingut per considerar-lo inapropiat o massa polèmic.

Un aspecte revolucionari del metavers seria la seva capacitat per permetre la participació democràtica a una escala global i sense les limitacions físiques o geogràfiques del món real. Podria habilitar l'organització de processos electorals en línia, més accessibles i transparents que els actuals, facilitant l'accés a votacions en països on aquests processos són  fraudulents o manipulats. Per exemple, en un país com Veneçuela, on el procés electoral està dominat per un règim que controla tots els aspectes del sistema, el metavers podria ser una plataforma on els ciutadans organitzin eleccions lliures, fora del control del govern. Aquest tipus d'iniciatives podrien donar visibilitat a les lluites per la democràcia en contextos en què, en el món real, aquestes oportunitats estan segrestades pel poder.

“Si no es garanteix que el metavers sigui realment descentralitzat, podria esdevenir un entorn distòpic controlat per grans empreses tecnològiques o governs autoritaris”

Tot aquest potencial, però, només es pot realitzar si es garanteix que el metavers sigui realment descentralitzat i respecti l’’anonimat dels usuaris’ des del seu disseny. Altrament, en lloc de convertir-se en un refugi de llibertat, podria esdevenir un entorn distòpic controlat per grans empreses tecnològiques o governs autoritaris, capaços de monitorar i restringir les activitats dels usuaris. Ja hem vist com Internet, tot i ser un espai de llibertat en els seus inicis, ha estat cada cop més cooptada per interessos corporatius i estatals.

Si no prenem mesures per descentralitzar el metavers i assegurar l'anonimat, correm el risc de crear un espai on la vigilància és omnipresent i on les llibertats fonamentals són cada vegada més difícils d'exercir. Un metavers controlat per grans empreses podria imposar censura, restringir la llibertat de moviment dins d'aquest espai i manipular les interaccions i transaccions econòmiques dels seus usuaris, replicant els mateixos problemes que trobem en el món físic.