El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ja ha començat a tenir efectes entre les grans empreses tecnològiques. Un dels més destacats és el gir de timó que Meta ha anunciat aquest dimarts a través d’un vídeo protagonitzat pel mateix Mark Zuckerberg, en el qual declara la intenció de “tornar a les arrels” de Facebook i Instagram per “restaurar la llibertat d’expressió”.

En la seva compareixença, Zuckerberg ha anunciat un total de sis canvis vinculats a les normatives i la moderació de continguts. El primer i més rellevant és l’eliminació de l’equip de verificadors externs de continguts, un equip implementat el 2016 per combatre la desinformació, i la seva substitució per un sistema de notes de la comunitat similar al que empra X. “Els verificadors han estat massa esbiaixats políticament i han destrossat més confiança de la que han creat, especialment als Estats Units”, ha comentat el cofundador de Meta.

Facebook, Instagram i Threads també simplificaran les seves normatives de contingut, eliminant diverses restriccions en temàtiques com la immigració o el gènere que, segons Zuckerberg, “se surten del discurs mainstream”. “El que va començar com un moviment per ser més inclusius s’ha anat fent servir cada vegada més per silenciar opinions i persones amb idees diferents, i ha anat massa lluny”, ha expressat en el vídeo. Pel que fa als continguts, les plataformes tornaran a oferir continguts de més rellevància informativa, com ara aquells vinculats a la política, que durant un temps van deixar de ser promocionats pels algoritmes en entendre que la població buscava publicacions més vinculades a l’entreteniment.

Zuckerberg defensa l'eliminació de restriccions de contingut al·legant que “el que va començar com un moviment per ser més inclusius s’ha anat fent servir cada vegada més per silenciar opinions i persones amb idees diferents"

Les xarxes socials també implementaran canvis en els filtres automàtics de moderació, que fins ara escanejaven i bloquejaven qualsevol violació de les normatives de la plataforma. A partir d’ara, aquests filtres només actuaran en les violacions més severes i en els continguts il·legals, mentre que en les més lleugeres, les plataformes esperaran a rebre una denúncia d’un altre usuari abans de prendre cap acció. “El problema amb els sistemes complexos és que cometen errors. Fins i tot si només censuren un 1% de les publicacions, ja afecta milions de persones”, ha valorat Zuckerberg.

Les dues darreres actuacions tenen una motivació més vinculada a l’àmbit polític. Per una banda, el cofundador de Meta ha anunciat el trasllat dels equips de moderació de continguts i de seguretat i confiança de l’actual ubicació de Califòrnia a Texas, un dels feus republicans tradicionals. Per l’altra, Zuckerberg ha assegurat que treballaran amb Donald Trump per combatre “governs d’arreu del món que van contra companyies americanes i pressionen per censurar més”. “Els Estats Units tenen les proteccions constitucionals més fortes del món per la llibertat d'expressió”, ha assegurat el cap de Meta, contraposant-ho amb el “nombre creixent de normes que institucionalitzen la censura” d’Europa o els “tribunals secrets” de l’Amèrica Llatina, entre altres. “L'única manera de combatre aquesta tendència global és amb el suport del govern dels Estats Units”, ha conclòs.

Alerta de la Comissió Europea

Després de conèixer les intencions de Meta d’acabar amb l’actual sistema de verificació de continguts, Brussel·les ha assenyalat que, en cas que es volgués replicar el moviment a la Unió Europea, la multinacional hauria d’emetre prèviament una anàlisi de riscos per complir amb la Llei de Serveis Digitals. L’executiu continental s'ha limitat a dir que “pren nota” de l'anunci del conglomerat estatunidenc, però també ha defensat que treballar amb verificadors independents és la forma “més efectiva” de reduir riscos com la desinformació.

Per al portaveu de la Comissió Europea sobre sobirania tecnològica, Thomas Regnier, la posada en marxa de nous sistemes pot tenir un impacte “crític” a l'hora d'abordar els riscos a les plataformes. En aquest sentit, ha reiterat que la feina dels verificadors de contingut a la Unió Europea es basa en els estàndards “més alts” per garantir el màxim nivell d'independència. Al mateix temps, Regnier ha volgut deixar clar que la Llei de Serveis Digitals en cap cas pretén censurar continguts, sinó eliminar aquells materials que es consideren il·legals d'acord amb les definicions internacionals. “Nosaltres no demanarem a les plataformes que esborrin contingut legal, sinó que es prenguin les mesures per mitigar la publicació de continguts il·legals”, ha insistit.

Tot i que el portaveu de la Comissió no ha volgut anticipar esdeveniments, també ha recordat que, en cas que les plataformes implementin nous sistemes de verificació que incompleixin la Llei de Serveis Digitals, aquestes es poden enfrontar a sancions de fins al 6% de la seva facturació anual global.