Quin pretext fareu servir per explicar a una empleada de la llar que la canvieu per un robot sense que s’ho prengui malament? Perquè creieu-me que fins i tot el més socialista de tots ho acabarà fent, i per un simple motiu: ningú es podrà permetre que una persona faci la feina que pot estar fent una màquina. El gap d’ineficiència cada dia és més gran i ja comença a ser insalvable.

Aquesta setmana passada, Elon Musk ens presentava el robot Optimus Gen 2, amb funcionalitats i resultats impressionants. Pot fer de cambrer i servir copes; pot netejar un pis; pot transportar materials; pot prendre decisions; també, interactuar amb els humans, córrer, saltar, etc. Encara és lluny del que pot fer una persona, però en una fase molt inicial del projecte, els resultats són espectaculars. Alguns nostàlgics sortien en massa a denunciar que els robots estaven controlats per empleats de Tesla i ho feien servir com a crítica a Elon Musk, argumentant que estava fent el fanfarró dient que els robots són autònoms. Tenien tota la raó, encara que és evident que en una primícia mundial d’un producte no t'ho jugues i poses una supervisió humana al producte. La qüestió aquí és: què pot arribar a fer aquest robot d’aquí cinc o deu anys? I ja t’avanço que molt més del que tots pensem.

"Cada cop la gent està més desconnectada i allunyada de les innovacions"

Una tendència que fa temps que constatem els que estem al món tecnològic és que cada cop la gent està més desconnectada i allunyada de les innovacions. Segurament, perquè cada dia surten noves coses i exponencialment és molt difícil estar al dia de tot. Fa poc, la IA estava en boca de tots; ara, quasi ningú en parla. Feu un exercici i compareu el ChatGPT de fa un any amb el d’avui. La diferència és abismal, i encara trobes gent dient que les persones podem aportar un valor afegit. Jo crec que, ara mateix, el valor afegit de la majoria de treballadors és molt baix; i d’aquí a deu anys, en la gran majoria dels casos, serà nul.

A tot això, hem de buscar la manera d’assumir un gruix de persones enorme que no treballarà, i ho hem d’assumir tant econòmicament com socialment. En el vessant econòmic, veig maneres per afrontar-ho: rendes mínimes, cotitzacions per robots i maquinària, serveis socials potents. Però socialment és on veig que estem més verds com a país. Haurem de començar a acceptar que no tothom podrà treballar, no perquè no vulgui, sinó perquè serà inútil al costat d’una màquina amb IA i capacitats. I aquesta persona haurà d’estar ben valorada socialment i acceptada dins dels cànons morals del moment.

"Haurem de començar a acceptar que no tothom podrà treballar, no perquè no vulgui, sinó perquè serà inútil al costat d’una màquina amb IA i capacitats"

És per això que insto a començar a preparar-nos el discurs perquè ningú vegi aquestes persones com uns pàries estructurals, ja que suposaran la gran majoria de la població. Si no, inevitablement, acabarem en un xoc entre l’Europa productiva i l’Europa improductiva, i guanyarà la segona, més que res perquè suposarà un percentatge de la població molt més gran.