La intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en una eina imprescindible en molts àmbits professionals per automatitzar i simplificar tasques i processos rutinaris. Amb l'adequat ús de propostes com ChatGPT, Midjourney i altres, podríem delegar en una espècie de becari molts processos que, tot sigui dit, són tasques que necessiten molt temps i són de poc valor afegit.

No obstant això, en altres àmbits, una programació hàbil amb algoritmes i sistemes d'aprenentatge automatitzats pot simplificar o automatitzar processos més complexos que no es limiten a redactar un correu electrònic, un informe o a enviar una felicitació de Nadal. Centrant-nos en el sector dels videojocs, podem crear converses adaptades i pròpies del moment del joc sense haver de programar-les una per una. Podem crear mons automàtics com ha fet No Man's Sky i, com va anunciar AI Dungeon el 2021, on tu escrius comandaments i el joc es desenvolupa en funció del que vols.

“La IA ens pot conduir a videojocs més complets i treballats que captivin el públic en general”

Tot això em porta a pensar que en els pròxims anys viurem una revolució en el sector. És probable que sorgeixin petits videojocs totalment creats per intel·ligència artificial amb un valor afegit molt baix. A més, aquesta tecnologia permetrà destinar menys recursos humans a programar elements recurrents i dedicar més recursos a pensar en estratègies innovadores, propostes d'alta qualitat i nous modes de joc. Això ens pot conduir a videojocs més complets i treballats que captivin el públic en general.

Segons un informe de DFC Intelligence, el 40% de la població mundial juga a videojocs, el que representa uns 3.100 milions de persones, i va en augment. En alguns països com els Estats Units, el 60% de la població juga diàriament, i a Espanya hi ha 18 milions de jugadors. No obstant això, la indústria només representa el 0,12% del PIB espanyol. Ens trobem davant d'un desajustament brutal entre el consum i els ingressos de la indústria, que el 2020 van ser de 1.795 milions d'euros. Malgrat això, de mitjana el ciutadà espanyol dedica 8,1 hores setmanals als videojocs, una xifra que cap esport convencional aconsegueix ni de lluny.

"De mitjana el ciutadà espanyol dedica 8,1 hores setmanals als videojocs, una xifra que cap esport convencional aconsegueix"

Per tot això, crec que l'aposta que es fa des de les institucions, i fins i tot des de l'empresa privada, és insuficient. És un sector que en pocs anys ha experimentat un creixement brutal. Per exemple, el 2020 a Espanya hi havia 250 professionals dels esports, i ara, el 2022, en són 326, un augment del 30,4% en dos anys. A més, tenint en compte que Catalunya s'està posicionant com a referent a nivell europeu i domina el mercat estatal d'una manera aclaparadora, crec que s'hauria de fer un esforç per seguir aquest ritme, i fins i tot augmentar-lo. L'aposta de GES per Barcelona, l'ampliació de BIG C i altres novetats que han sorgit en els últims mesos haurien de ser notícies constants.

La meva modesta aposta per convertir Catalunya en el centre europeu dels videojocs i eGames consisteix a incentivar la vinguda de nòmades digitals i professionals liberals del sector; incentivar l'establiment d'empreses estrangeres dedicades al sector; crear un clúster i un hub competitiu en l'àmbit mundial; finançar o subvencionar iniciatives privades relacionades amb el desenvolupament de nous videojocs; potenciar els tornejos, congressos i fires del sector a Catalunya; i crear un departament específic per al sector. De fet, tot això no seria res estrany, ja que són molts els països amb plans, polítiques o estratègies per potenciar aquest sector, com Andorra, República Txeca o Corea entre molts altres.

En conclusió, aprofitem aquesta embranzida pel sector que suposarà la intel·ligència artificial, la maduració de les audiències i la posició privilegiada que tenim com a país i convertim-nos en el Silicon Valley dels eSports a Europa. Encara hi som a temps.