Coordinadora del PRUAB i responsable del Hub b30

Tendències i innovacions per a una agricultura més intel·ligent

"Les granges evolucionen cap a l’agricultura digital, que és la de la comunicació massiva de dades en temps real"

El 2030 es preveu que la població mundial creixi fins a assolir els 8.600 milions, fet que suposarà un 60% d'increment de la demanda mundial d'aliments. Per satisfer aquesta demanda sense malmetre el medi ambient, l’agricultura i la tecnologia s’han aliat. Però, en què consisteix i com està canviant la indústria agrícola i alimentària?

L’anomenada agricultura intel·ligent té el primer pilar en l’agricultura de precisió, i el segon en l’agricultura digital. Basada principalment en el GPS, l’agricultura de precisió permet la recopilació de dades sobre el clima, la qualitat del sòl i de l’aire, la maduresa dels cultius i l’equipament. La combinació de totes aquestes dades fa possible prendre decisions per optimitzar recursos i millorar la  productivitat, la qualitat i la rendibilitat de les produccions agràries de gran escala destinada als mercats globals.

Però avui en dia, les granges d’arreu evolucionen cap a l’agricultura digital, que és la de la comunicació massiva de dades en temps real entre diverses tecnologies digitals. S’obren així noves possibilitats de seguiment, anàlisi i optimització de les explotacions agràries.

Les granges d’arreu evolucionen cap a l’agricultura digital, que és la de la comunicació massiva de dades en temps real

En aquest paradigma, els agricultors monitoritzen sistemàticament paràmetres clau mitjançant sensors i altres com tecnologia hiperespectral, drons, equipaments autònoms o robots. Per exemple, gràcies a càmeres multiespectrals en satèl·lits, avui dia és possible obtenir imatges que detallen les necessitats concretes de fertilització d'un cultiu. D'aquesta manera, s’adapten les quantitats d’aigua, fertilitzants o fitosanitaris en cada moment, millorant així el rendiment i la sostenibilitat dels sistemes agrícoles.

Però aquesta agricultura industrial ha intensificat l’ús de pesticides químics per minimitzar pèrdues derivades amb plagues i malalties. Per desgràcia han abundat els incidents de contaminació, en alguns casos amb autèntics escàndols de seguretat alimentària. Per aquest motiu és cada vegada més important la tecnologia al servei de la traçabilitat. Amb l’ajut de la digitalització, el big data i els serveis basats en apps, es controla l’ús de productes químics utilitzats en la protecció de cultius, així com en tota la cadena de la gran indústria agroalimentària, que acull l’expansió de tecnologies d’intel·ligència artificial i blockchain.

Els agricultors monitoritzen sistemàticament paràmetres clau mitjançant sensors i altres com tecnologia hiperespectral, drons, equipaments autònoms o robots

I és que l’evolució de les preferències de les persones consumidores interfereix decididament en les innovacions i noves tendències de la indústria alimentària. Impulsat pels millennials, per exemple, a nivell mundial està creixent la preferència pel Freedom Food, i es multiplica la demanda d’aliments lliures de característiques indesitjables: orgànics, de producció ètica, funcionals, i amb certificat de benestar animal. Des d’aquesta perspectiva és important optimitzar no només els costos econòmics, sinó també els ambientals, fomentant produccions de petita escala més respectuoses amb el medi ambient. 

Evoluciona la producció d’aliments orgànics i ètics, però també com aquests es mouen, s’emmagatzemen i es comercialitzen amb filosofia quilòmetre zero, amb efectes positius sobre el malbaratament alimentari. Poc a poc van multiplicant-se iniciatives com ara els grups de consum, els supermercats cooperatius, els mercats de pagès, la compra directa a la pagesia. En altres països, fruit d’innovacions socials, inclús es testen models  d’agricultura amb suport de la comunitat realment interessants.

L’objectiu de fons és impulsar un nou paradigma de desenvolupament local alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En un context de previsibles crisis sanitàries, energètiques, ambientals i econòmiques, la població rural, i en concret la pagesia, necessita suport per testar  models de desenvolupament territorial més sans, justos i sostenibles.

Per a més informació, podeu consultar l’Informe de Vigilància Tecnològica sobre Smart Rural  elaborat pel Parc de Recerca UAB i la UAB a octubre de 2020: https://hubb30.cat/sites/default/files/content/nodes/event/document/167/informe_vigilancia_tecnologica_smart_rural.pdf