"Tres mesos de covid-19 han fet més per la transformació digital que 20 anys d'evangelització". Si no fos perquè el cost ha estat massa alt, aquesta frase, fins i tot, ens faria gràcia. Però és veritat que la situació d'alerta ha agafat les empreses a mitja transformació.

Les que havien fet els “deures digitals” hem vist que s'han sabut adaptar al nou context i han pogut passar al teletreball i eines de col·laboració amb relativa facilitat, segons una enquesta del CTecno. A l'altre extrem hi ha moltes empreses a qui la situació els ha trobat amb el peu canviat, focalitzats en altres prioritats del negoci i amb els deures per fer. A aquestes últimes els toca doble feina: veure com reenfoquen el negoci per assegurar la supervivència, i adaptar la producció i relació amb els treballadors a la "nova normalitat".

M'agradaria aprofundir en aquesta “nova normalitat”. Em trobo amb empresaris que estan capejant el temporal com poden i esperant que això passi per tornar a la normalitat. Aquest "que això passi", senzillament, no serà. El què tenim ara està per quedar-se. Els avenços en la societat de la informació, si bé que accelerats, insegurs, alguns precipitats i desencertats, s’aniran redreçant, corregint i repensant, però de ben segur que no tornaran enrere. El teletreball, la conciliació familiar i el reequilibri de les relacions laborals han fet més progressos en setmanes que en anys. Els beneficis observats i obtinguts en productivitat, reducció de contaminació i balanç personal/professional són massa grans per a tornar enrere.

Hi ha empreses que han passat 100% a la virtualitat i no tornaran a treballar a les oficines. Allò que hauria trigat anys a ser proposat, debatut, consensuat, manipulat amb objectius electoralistes, acordat i aprovat ha passat per sobre nostre com un statu quo de facto que caldrà ara avaluar i regular.

Allò que hauria trigat anys a ser aprovat ha passat per sobre nostre com un 'statu quo de facto' que caldrà ara avaluar i regular

Recordem la llei de control horari, aprovada amb focus específic pel sector restauració i turisme... quin sentit té ara, si quasi no tenim sector? Té sentit parlar de centres de treball als quals cada treballador està obligat a estar adscrit si no trepitgem les oficines i treballem per a empreses globals? La societat ha fet passes de gegant avançant en una direcció insospitada.

La tecnologia, un cop més, ha facilitat uns canvis de relacions personals i professionals impensables tot just fa setmanes i la "nova normalitat" és aquí per quedar-se.