Cap de Desenvolupament de Negoci de l’equip de Mobilitat del centre tecnològic Eurecat

La conducció autònoma: més enllà dels cotxes

"El fenomen dels vehicles autoconduïts engloba tot el transport personal i de mercaderies, per terra, mar i aire"

Per poder entendre millor en què consisteix la conducció autònoma hem de pensar en els vehicles que poden conduir-se sols, els autoconduïts, que no necessiten la intervenció humana i són capaços d'imitar les accions de maneig i percebre el mitjà que els envolta. Això s’aconsegueix gràcies a la combinació de diferents tecnologies avançades com els sensors, les càmeres, els radars, els mapes, els algorismes d'intel·ligència artificial i els sistemes de gestió i control que porten integrats aquests vehicles.

La conducció autònoma serà un gran avenç social en molts aspectes. L’objectiu és que millori la seguretat viària, es redueixin els accidents i les emissions (el transport serà més eficient) alhora que s’estalviï temps i es minimitzi la contaminació acústica. També serà útil per eliminar barreres, tot permetent la mobilitat autònoma a persones amb discapacitats o que actualment no poden conduir, i per aportar noves experiències a l’usuari en matèria d’oci: el passatger podrà gaudir més del viatge consumint continguts multimèdia, llegint o simplement descansant.

“La conducció autònoma haurà de millorar la seguretat viària, reduir els accidents i les emissions, alhora que s’estalviarà temps i minimitzarà la contaminació acústica”

El fenomen de la conducció autònoma no només ateny als turismes que circulen per les carreteres i autopistes, sinó que engloba tots els modes de transport personal i de mercaderies, privat i públic, tant per terra, mar i aire. La tecnologia de vehicles autònoms està en constant desenvolupament, sempre amb la sostenibilitat i l’eficiència com aspiracions clau. La feina que es fa des del centre tecnològic Eurecat n’és un bon exemple, amb l’assaig en el terreny de les bateries o els nous materials. D’exemples reals i actuals de conducció autònoma, n’hi ha un bon grapat:

· Avui dia ja tenim als nostres cotxes sistemes d'assistència al xofer que ens aporten un nivell de conducció autònoma de nivell 2 sobre una escala del 0 al 5 (SAE J3016 International Levels). El control de creuer adaptatiu, l'alerta de col·lisió i frenada d’emergència, l’assistent de canvi de carril i, fins i tot, el famós Tesla Autopilot, un conjunt de funcions avançades que permeten que el cotxe giri, acceleri i freni automàticament dins del carril. En aquest nivell, això sí, encara es requereix una supervisió activa del conductor i el cotxe encara no és completament autònom. Però, tot arribarà.

· Els robotaxis o robobus són un transport de passatgers que no requereix un conductor humà. Els usuaris poden sol·licitar un taxi autònom mitjançant una aplicació mòbil i el vehicle els recollirà i els portarà a la destinació de manera autònoma. El metro automàtic o metro sense conductor, per la seva banda, circula sense cap humà a bord. Els trens es localitzen i programen des del centre de control del Metro i fan el recorregut a la velocitat assignada, aturant-se a les estacions d’acord amb un programa predeterminat que pot variar segons el dia i la franja horària. El 25% de la xarxa de metro de Barcelona ja funciona sense conductor.

“Avui ja tenim als nostres cotxes sistemes d'assistència que ens aporten una conducció autònoma de nivell 2 sobre 5:  el control de creuer adaptatiu, l'alerta de col·lisió, l’assistent de canvi de carril...”

· Els AGV (Automatic Guided Vehicle, vehicle guiat automàticament en anglès) són utilitzats principalment en entorns industrials per transportar càrregues o materials d'un lloc a un altre. Solen seguir rutes predefinides o marques a terra i utilitzen tecnologies com ara sensors, visió artificial o magnetisme per mantenir-se en ruta i evitar col·lisions amb obstacles o altres vehicles. Això els permet executar tasques repetitives de manera eficient i segura, optimitzant els processos logístics i millorant la productivitat.

També tenen cada cop més presència els robots de repartiment, que permeten fer lliuraments de productes i paquets en àrees urbanes i poden desplaçar-se per voreres i carrers seguint rutes prèviament assenyalades. És una solució amb molt de potencial pel conegut com a Last Mile Delivery de paqueteria, que actualment congestiona les grans ciutats i necessita ser optimitzat.

· Els drons ja es comencen a utilitzar en diverses indústries i fàbriques per usos d’intralogística, lliurament de paquets, vigilància i l'agricultura de precisió, amb exemples punters desenvolupats per Eurecat en col·laboració amb empreses dels diferents sectors. El següent pas serà que aquests vehicles aeris no tripulats no tinguin cap control humà mentre es desplacen.

· Els taxis voladors són el resultat de l'avanç en tecnologia aeronàutica i de l'ús de propulsió elèctrica o híbrida per reduir les emissions i el soroll. El seu objectiu és proporcionar una opció de transport més eficient, ràpida i sostenible en entorns urbans congestionats. Tot i que encara estan en fase de desenvolupament, es preveu que en un futur pròxim es converteixin en una opció viable de transport aeri per als ciutadans. Aquests taxis voladors són normalment eVTOL (Electric Vertical Take-Off and Landing), és a dir, aeronaus que utilitzen propulsió elèctrica i són capaços d'enlairar-se i aterrar verticalment, sense necessitat d'una pista d'enlairament i aterratge convencional com ho fan els avions i helicòpters.

"Paral·lelament a la tecnologia, hem d’afrontar la regulació en seguretat, privacitat de les dades i ètica en la presa de decisions, que s’haurà d’implementar en aquests vehicles amb els quals haurem de conviure”

· Finalment, en l’àmbit naval, s’estan enllestint embarcacions que poden navegar i operar sense tripulació humana ni pilot, aplicades a l'exploració oceànica, el monitoratge del medi ambient i el transport marítim.

A hores d’ara, diferents indústries, empreses i start-ups estan treballant en el desenvolupament de prototips i models comercials de vehicles autònoms. La premsa especialitzada, fins i tot, pronostica que en els anys vinents tindrem les primeres proves de validació en entorns reals, com són les ciutats o la indústria. Per fer-ho possible hem de treballar, paral·lelament a la tecnologia, en reptes com la regulació, la seguretat, la privacitat de les dades i, sobretot, l’ètica en la presa de decisions que haurà d’implementar-se en aquests vehicles amb els quals haurem de conviure. Encara ens queda camí, però estic segur que arribarem.