Les persones, pel sol fet de ser-ho, són titulars de drets i obligacions. Entre els drets fonamentals de les persones hi ha el dret a la llibertat d'expressió i d'opinió, i el dret a la informació; però també els drets a l'honor, a la intimitat i a la mateixa imatge; el dret a la protecció de les dades personals, i el dret a la integritat física i moral. Aquests drets estan reconeguts a tots els països democràtics i estan emparats i recollits a Tractats Internacionals, com la Declaració Universal dels Drets Humans i a les constitucions, com per exemple, a la Constitució espanyola de 1978.

Les xarxes socials són un nou ecosistema per a les relacions interpersonals. Aquestes xarxes es caracteritzen per la immediatesa en la difusió de continguts i per la manca de filtres previs sobre els continguts. Aquesta facilitat, sumada al possible anonimat que dona internet, és un camp de cultiu idoni per a activitats il·legals i delictives, però també ens dona la possibilitat d'accedir a infinitat de continguts i informació als que no podríem accedir de cap altra manera. Tots tenim el dret a expressar-nos lliurement a les xarxes socials també, però hi ha cap límit?

Els drets fonamentals no són absoluts, el seu exercici s'ha de fer ponderant l'impacte en altres drets. En el cas del dret a la llibertat d'expressió és clar: tenim dret a expressar-nos lliurement sempre que aquest exercici no afecti els drets d'altri, en especial, al dret a l'honor, a la intimitat, a la mateixa imatge. La valoració de si una publicació a les xarxes socials atempta contra l'honor, la intimitat o la mateixa imatge d'una persona correspon en darrera instància als jutges i tribunals. Davant de manifestacions que considerem contràries als nostres drets, podrem interposar una demanda i el jutge decidirà si ha de prevaldre el dret a la llibertat d'expressió o el nostre dret.

El Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en molts casos sobre aquest conflicte entre drets. El Tribunal entén que la llibertat d'expressió comprèn, juntament amb la simple expressió de judicis de valor, la crítica de la conducta d'uns altres, encara que aquesta pugui molestar, inquietar o disgustar a qui es dirigeix, perquè així ho requereixen el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura, sense els quals no existeix societat democràtica. En el marc ampli que s'atorga a la llibertat d'expressió queden emparades, "aquelles manifestacions que, encara que afectin l'honor aliè, siguin necessàries per a l'exposició d'idees o opinions d'interès públic". L'exercici de la llibertat d'expressió no pot servir d'excusa, però per a l'insult, ni tampoc ser un instrument per a menyscabar la dignitat de l'ésser humà i el seu propi valor com a persona.

"Les xarxes socials són un lloc on es poden cometre els mateixos delictes que fora d'internet"

Certament, és possible que, malgrat que es produeixi una intromissió en el dret a l'honor, aquesta no es consideri il·legítima si és necessària per aconseguir un fi constitucionalment legítim, és proporcionada per aconseguir-lo i es duu a terme d'una manera necessària per procurar una mínima afectació de l'àmbit garantit per aquest dret. I si el que es diu a les xarxes va més enllà? I si es converteix en assetjament? I si el que es distribueix és, per exemple, un vídeo privat?

El que es diu a les xarxes pot rebre també la consideració de delicte: difondre vídeos sexuals d'altri sense el seu consentiment, pornografia infantil, assetjar a una persona, insultar-la, amenaçar-la. No és diferent el què fem a internet de què passa a la vida real. Les xarxes socials són un lloc on es poden cometre els mateixos delictes que fora d'internet. No són delictes nous, però sí que ho és l'escenari. Delictes com amenaces i coaccions, estafes, descobriment i revelació de secrets, delictes contra la integritat moral, corrupció de menors, assetjament sexual o delictes contra la llibertat sexual són habituals a les xarxes socials.

“Les xarxes socials són responsables de l’eliminació ràpida i diligent dels continguts denunciats pels usuaris o podrien ser objecte de sancions”

Quan l'exercici de la llibertat d'expressió sobrepassa determinats límits i, per exemple, les expressions suposen un dany a la integritat moral d'una persona, els fets ja són un delicte que podrà ser perseguit per les autoritats mitjançant la denúncia o querella del perjudicat. Les mateixes xarxes socials també són responsables en aquests casos de l'eliminació ràpida i diligent dels continguts denunciats pels usuaris, en cas contrari podrien ser objecte de sancions.

La lluita contra la delinqüència a les xarxes és esgrimida sovint com a justificació per a limitar la lliberta d'expressió a internet. Entenc que aquesta no és la via adequada, censurar continguts és un risc greu per a una societat democràtica. D’una banda, el que cal és una resposta policial i judicial ràpida i eficaç i, de l‘altra, cal educació i formació adreçada a la població en general, i especialment als menors, per fer que internet i les xarxes socials siguin un entorn segur per a ells.