Si us heu parat mai a observar amb deteniment a un grup que juga, encara que no conegueu massa bé les regles del joc, segurament quedareu ben sorpresos. Les reaccions dels jugadors, l'actitud davant del risc, la seva capacitat per analitzar el context i la creativitat a l'hora de desplegar estratègies, parlen d'ells més clarament que les seves paraules.

La capacitat de desplegar aquestes i altres habilitats clau -soft skills- resulta cada cop més determinant en el món educatiu i professional, en un context en què el coneixement és accessible i abundant. En el cas de l'aprenentatge en l'àmbit STEAM (Science, Technology, Engineering, Art, Mathematics) el disseny d'experiències significatives basades en metodologies de gamificació resulta especialment enriquidor, aporta un propòsit que va més enllà de la simple resolució d'un problema. Les anomenades hard skills (tècniques), per altra banda, generen un impacte tan profund a escala social, econòmic i cultural que posa en entredit la seva "neutralitat".

"En l'àmbit STEAM el disseny d'experiències basades en gamificació aporta un propòsit que va més enllà de la simple resolució d'un problema"

Mentre parlem de Revolució 4.0, encara és molt present en l'imaginari col·lectiu un concepte de l'educació heretat de la revolució industrial que distingeix entre coneixements "útils" i els que "no són productius". Quin és el valor de la passió? De la creativitat? Del talent? Què caldria prioritzar a les nostres aules? Una reflexió del tot oportuna que ens remet al pensament de Sir Ken Robinson, ara que fa poc que ens ha deixat, i que ens fa plantejar si som potenciadors o inhibidors del més valuós en el desenvolupament de les persones.

Amb aquest propòsit vam dissenyar Mars Setllers, un exemple de com una simulació gamificada pot ajudar a desenvolupar simultàniament hard i soft skills de forma complementària. Més enllà de la competència en disseny 3D, els alumnes de primària que hi participen aprenen a prendre decisions (fins i tot ètiques) en contextos d'incertesa, de forma coordinada amb altres grups i tractant d'anticipar-se als esdeveniments imprevistos que succeeixen contínuament dins d'una narrativa potent i immersiva.

Als humans ens incomoda la incertesa. La neurociència ens indica que el nostre cervell està dissenyat per "preveure el futur" i anar ajustant constantment les expectatives amb la realitat per anar reduint el grau de risc. Precisament, conviure amb la incertesa sense sentir-nos dominats per la por és el gran aprenentatge que, segurament, extraurem tots com a societat amb la irrupció de la covid-19.

"A les nostres capacitats transformadores i de predicció haurem de sumar-hi una certa resiliència i una acceptació conscient del risc"

Ens en sortirem gràcies a ciència i a la tecnologia, sens dubte, però també en el futur per haver-nos educat ja des de ben petits en què la incertesa és part essencial de la vida i que a les nostres capacitats transformadores i de predicció, amplificades pels mitjans dels quals disposarem, haurem de sumar-hi una certa resiliència i una acceptació conscient del risc.