Un dels últims èxits indiscutibles de Netflix ha estat la pel·lícula Don't look up, un film apocalíptic banyat de sàtira i amb un elenc d'actors més que envejable. Si no l'heu vista encara i la teniu en la vostra llista de pendents, us recomano que deixeu de llegir aquest article, no vull pas aixafar-vos-la. La premissa és la següent: una estudiant de doctorat en astronomia descobreix un cometa amb grans probabilitats de destruir la Terra i juntament amb el seu supervisor han d'emprendre una gira mediàtica per advertir la humanitat de la imminent catàstrofe. El mateix director Adam McKay ha desvetllat en nombroses entrevistes que la pel·lícula és una al·legoria de la crisi climàtica i que explora com les persones, els científics, els mitjans de comunicació i els polítics responen enfront de fets científicament provats que són incòmodes, amenaçadors i inconvenients.

La ciència ens aporta proves aclaparadores tant pel que fa al cometa, com al canvi climàtic. No hi ha dubte del fet que l'augment de les temperatures observades es deu a les emissions d'efecte hivernacle, així ho recullen els informes del panell intergovernamental pel canvi climàtic (IPCC). Al film, l'amenaça del cometa és clara (amb una certesa del 99,78%), però la presidenta nord-americana opta per aferrar-se al 0,22% de probabilitats de què la humanitat sobrevisqui, minimitzant-ne la gravetat i arribant a optar per la negació del cometa.

"Posar fre a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és una decisió majoritàriament política, però amb grans conseqüències socials"

Pel que fa al canvi climàtic, els polítics sembla que tampoc no s'han pres seriosament aquesta amenaça, retardant indefinidament l'acció climàtica i obstruint els esforços tangibles per mitigar la crisi. Fins i tot, alguns d'ells també han arribat a negar activament la seva existència. Posar fre a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és una decisió majoritàriament política, però amb grans conseqüències socials. És un problema complex i global que requereix l'acord entre tots els països del món.

En un moment donat de la pel·lícula, un multimilionari tecnològic veu una oportunitat per treure profit econòmic del cometa i dinamita el pla inicial que havien traçat científics i polítics per salvar la humanitat. Això s'assembla molt a la situació actual en què ens trobem, on les solucions més sensates (eliminar els combustibles fòssils i les indústries nocives tot invertint en una transició justa) han quedat al marge de les discussions polítiques per tecnologies no provades (geoenginyeria) que permeten en gran part mantenir intacte l'statu quo. Tot i que la tecnologia és una gran aliada en la transició ecològica, esperar grans solucions tecnològiques desvia l'atenció del que és realment necessari: una reforma transversal de l'economia i la societat.

"Esperar grans solucions tecnològiques desvia l'atenció del que és realment necessari: una reforma transversal de l'economia i la societat"

Un altre punt important en aquesta al·legoria és que els mitjans de comunicació no han informat sobre el problema de manera efectiva al públic general. A Don't look up, els periodistes semblen estar més preocupats per les ruptures amoroses de les celebritats abans que del cometa que avança imponentment cap a la Terra. Tot i que tenim evidències del greuge climàtic des de fa dècades, la cobertura mediàtica d'aquest ha estat notòriament mínima, incompleta i plena d'incorreccions científiques. No ha estat fins fa pocs anys que, a pesar de les fake news, s'ha fet un esforç evident en millorar la comunicació efectiva de l'assumpte. Aquest ha sigut un esforç compartit entre els periodistes i els mateixos científics que han entès que fer-se entendre és part de la seva responsabilitat. La cobertura mediàtica d'una qüestió com aquesta pot no només crear consciència en la població, sinó que també juga un paper crucial en la configuració de la realitat política.

Tot i aquestes semblances, el símil entre el cometa i la crisi climàtica no és perfecte. Per una banda, el perill del canvi climàtic no és imminent com ho és el cometa, sinó que ja és present en el nostre dia a dia: augment de les temperatures, increment del nombre de pluges torrencials i sequeres, acidificació dels oceans... Però més important és remarcar que mentre nosaltres com a individus no tindríem cap mena de poder contra l'arribada d'un cometa, tothom té el poder d'actuar i aportar el seu granet de sorra per tal d'afeblir el greuge climàtic al qual tots ens enfrontem.