Vaig aprendre la diferència entre turista i flâneur al llibre Antifragile, de Nassim N. Taleb, i penso que s’aplica perfectament al que significa l'observació a la vida i l'empresa. Resumint-ho, un turista seria aquell que segueix un camí predeterminat, mentre un flâneur passeja gaudint de la vista i l'entorn. O, dit d'una altra manera, mentre el turista busca certesa, el flâneur gaudeix de l'aleatorietat.

Durant el segon episodi de la tercera temporada de The Marvelous Mrs Maisel, Rose Weissman -la mare de la Midge- ha tornat a la casa de la família, on els seus germans tenen camps petrolífers, dirigits pel seu germà Oscar. En una escena, estan passejant pels camps i l'Oscar pregunta a cada empleat: "Tot va bé?". L'escena està pensada per fer riure, ja que mostra un gerent que bàsicament passeja i pregunta. Fàcil, oi? Jo vaig trobar-la brillant i em va recordar el meu pare preguntant cada matí als treballadors: "Com va tot?". Una pregunta oberta per obrir les seves ments i els seus cors.

"El que un turista representa en relació amb un aventurer, o flâneur, és el que la turistificació representa respecte a la vida; consisteix a convertir activitats, i no només viatjar, en l'equivalent a un guió com els que segueixen els actors”, apunta Nassim N. Taleb. Això és observació: gaudir de la vista amb prou consciència per abraçar la incertesa i integrar-la dins l'estratègia. La tecnologia n'és un exemple. S'integra a les empreses seguint patrons preestablerts i dinàmiques d'altres llegides o escoltades de professionals del sector, i sense atendre a la màgia de l'error i la redundància.

“La tecnologia s’integra a les empreses seguint patrons preestablerts i dinàmiques d'altres, i sense atendre a la màgia de l'error i la redundància”

No es pot comparar viatjar per Europa en cotxe o en avió. Ambdues tecnologies et porten d'un lloc a un altre, però tenen un retorn diferent. L'avió aporta velocitat i certesa, mentre el cotxe aporta coneixements i experiències laterals com la vista, l'orientació o la conversa. Qui no recorda llargs viatges familiars en cotxe? El record segur que és ambivalent. Recordem la pesadesa del trajecte, les hores de carreteres iguals i les baralles per l'espai al darrere. Alhora, però, recordem l'aturada en què vam descobrir un petit gorg, el pont més llarg d'Europa o el cérvol que va creuar-nos a la tornada. Al final, la tecnologia no hauria de perseguir la certesa, sinó l'èxit mesurat amb les teves pròpies mètriques (paisatge, experiències...) i no les dels altres (velocitat, puntualitat...). Aquesta és la mirada de flâneur que hauries de perseguir al teu negoci. Per fer-ho, cal que pensis en termes d'estratègia (on vull anar) i prioritats (què em cal), de manera que, amb això, puguis definir què vol dir l'èxit i com sabré que m'hi estic acostant, gaudint de la informació, i fent que et faci sentir millor. Sí, sentir, a tu, empresari.

"La tecnologia no hauria de perseguir la certesa, sinó l'èxit mesurat amb les teves pròpies mètriques i no les dels altres"

L'observació empresarial és gaudir del negoci com un flâneur gaudeix de la vida, seguint les teves regles. Aquí en tens algunes idees:

• Defineix una estratègia clara i enfocada als teus objectius empresarials i personals. No pensis en beneficis a curt, sinó en prosperitat a llarg.
• No segueixis les mètriques d'altres i posa el focus en aquells que encaixen en la teva estratègia. Jo no miro anys acumulats, sinó que segueixo dades interanuals. No crec que les empreses tanquin el 31 de desembre i obrin l'1 de gener, sinó que crec que tot és un continu. Per tant, no comparo d'any en any, malgrat que això sigui el que tothom mira.
• Fes preguntes obertes al teu equip i deixa que responguin lliurement. Deixa'ls explicar, no només els números, sinó també les sensacions amb clients, companys o competidors.
• Passeja per la nau i les oficines, i escolta atentament. No es tracta d’espiar, sinó de captar-ne l'ambient. Dina al menjador i pren-te un cafè mentre parles amb l'equip.
• Truca a la teva empresa de manera regular. Mira què passa i pensa en com millorar-ho, no buscant culpables, sinó causes.

La tecnologia no ho té en compte això, igual que un turista no atén als ànims de l'indígena com sí que ho fa un flâneur. Al final, qui coneix millor el país? Pregunta't: com veus la teva empresa ara mateix? No el sector, ni l'economia nacional o internacional. Tampoc un nombre concret com les vendes o l'EBITDA. Com aneu?

És una pregunta oberta, ho sé. Però, com he dit, l'observació exigeix preguntes obertes per florir, perquè no construeix sobre l'objectivitat, només, sinó també sobre la subjectivitat i la sensació. Sí, 100.000 euros al vostre compte corrent és un bon objectiu, oi? Però he vist empreses similars patir amb aquests diners al banc i d'altres fent salts d'alegria. Quina és la diferència entre ells? Per què uns i altres afronten la xifra de manera diferent? Observació.
No tothom és igual de feliç amb la mateixa incertesa o risc. Aquesta és la màgia de l'empresa, i la vida.