Val més algú que té 30.000 seguidors a Twitter que qui no els té? Tenen més pes les opinions que s'aboquen en aquesta xarxa que les que callen en hores punta els ciutadans que van amb metro? Més que les que es parlen a casa? Més que les que es discuteixen entre amics? S'és més feliç quantes més fotos felices es pugin a Instagram? Hi ha molts que creuen que sí. I, sobretot, hi ha molts assessors en política que així ho creuen.

Cada dia més, les quotes de vida virtual que ens envolten són majors. Fa dècades ja que ens informem a través de pantalles. La covid-19 ha convertit en natural formar-se a través de pantalles, encara que els rectors de les millors universitats del nostre país continuïn confonent la xicoira amb el cafè i continuïn donant als seus estudiants classes a Zoom. I, des de fa uns anys, també hi ha els qui creuen que les opinions abocades en les xarxes valen més que les opinions dites o callades en els bars i a les sales d'estar.

"Hi ha els qui creuen que les opinions abocades en les xarxes valen més que les opinions dites o callades en els bars i a les sales d'estar"

Hi ha polítics que es fien tant dels seus assessors que han deixat de pensar en com solucionar els problemes del país per obsessionar-se només per com ser seguits a les xarxes o per com no ser criticats pels qui han fet una pseudoprofessió de bolcar les seves opinions a les xarxes. Probablement això va fer que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, decidís eliminar el seu compte de Twitter. Va preferir perdre un canal de contacte amb els seus electors a continuar participant en una xarxa que fomenta l'odi i l'enfrontament. I no és la xarxa la que ho fa, sinó les persones que hi participen, encara que cal subratllar que la lògica de les xarxes no facilita l'intercanvi d'idees. Fa ja anys que vaig investigar l'efecte que tenen els missatges ultraràpids en l'intercanvi social: afavoreixen la crítica i el procés d'acció-reacció.

"La lògica de les xarxes no facilita l’intercanvi d’idees. Els missatges ultraràpids afavoreixen la crítica i el procés d'acció-reacció"

El que sí que és cert és que les xarxes han donat un poder inaudit als ciutadans i que alguns d'ells el gestionen orientats cap a la crítica i a l'odi per als quals no pensen com ells. Influència efímera aquesta que donen les xarxes a alguns, però intensa mentre dura. Persones d'ombra engegantida per la tecnologia que creuen que poden forçar canvis d'opinió de polítics amb un tuit, i que a Catalunya sovint ho fan –mostrant-se així, com a segona derivada, la inconsistència cívica d'alguns dels nostres líders.

Kafka li ho va preguntar un matí: “Haig de seguir assegut escrivint en aquesta habitació o haig de deixar-ho i sortir a viure?”. Una dicotomia, l'escriptura o la vida, persegueix en diferent grau a tots els que escriuen. És a dir, a pocs. Hi ha molts, en canvi, que tenen una altra dicotomia de major pes: les xarxes o la vida.